El Crist Jacent de Martí Díez

A principis del segle XVI encara no s’havia produït la divisió civil del terme de Terrassa en dues municipalitats –la de la vila i la forana– que es produiria a finals d’aquell segle. La vila i el seu terme eren governats, pel que fa al poder civil, pel Consell dels Parroquians de Sant Pere. En aquest consell estaven representats els 207 focs o cases de la vila, així com els altres 60 focs de la resta del territori rural. Per tant, en els debats municipals la majoria de vegades sortien beneficiats els vilatans.

En aquella època la vila de Terrassa pertanyia, en l’ordre eclesiàstic, a la parroquial de Sant Pere. Per tant, els oficis, les misses i totes les obligacions religioses se celebraven a l’església de Sant Pere, tot i el seu aïllament respecte a la vila. Aquesta església només tenia, per celebrar-hi la pregària, una esglesiola dedicada a sant Fruitós i una capella dins l’Hospital del Sant Esperit, situat al carrer de Mosterol, davant la plaça.

El dia 17 d’agost del 1539 es reunia el Consell per aprovar l’encàrrec de construir un sant sepulcre de pedra d’alabastre per a una de les capelles de l’església de Sant Pere. En el contracte signat amb l’escultor s’esmenta en dues ocasions que l’escultura era per a la església de Sant Pere: «...lo qual, s’ha de fer en la Sglésia parroquial de Sanct Pere de la vila de Tarrassa...», «...lo dit Sepulcre sie acabat y posat en dit Sglésia de Sanct Pere...».

Perquè realitzés l’obra van escollir l’escultor barceloní Martí Díez, i van donar plens poders per tancar el tracte a Miquel Doms, mercader de Barcelona i propietari de la Torre de Mossèn Doms (Homs).

El Crist Jacent a la cripta / Fons Ragon/AMAT

Martí Díez de Liatzasolo, probablement d’origen basc, es va formar a Itàlia. El 1527 es va establir a Barcelona. Fou autor d’innombrables retaules i imatges per a diverses esglésies catalanes. Una de les poques obres que es conserven d’aquest autor és la de Sant Enterrament o El Crist Jacent, a la catedral de Terrassa. Es tracta d’un grup escultòric tallat en alabastre, una de les joies més importants del Renaixement català. L’obra representa una commovedora escena del Davallament amb el dolor expressiu en els seus rostres. Consta de vuit imatges de talla natural: El Crist Jacent i, al seu entorn, la Mare de Déu, l’apòstol sant Joan, Maria Magdalena, Maria Cleofé, Maria Salomé, sant Josep d’Aritmatea i sant Nicodemus. Totes les figueres mostren una actitud de recolliment i uns rostres que transmeten dolor. L’autor va signar la seva obra damunt el sudari del Crist: «Opus Marttini Díez de Liatzazolo, 1544». El treball recorda l’estil de Miquel Àngel. Aquesta meravellosa obra costà en total 273 lliures barcelonines.

El conflicte va sorgir, però, quan l’obra fou acabada. Davant aquella meravella els vilatans volgueren que l’esmentat grup escultòric fos venerat a la vila, i no en un lloc tan desavinent com era l’església de Sant Pere. El dia 19 de desembre del 1540 el Consell de Parroquians va determinar, amb una àmplia majoria, «... que lo Sant Sepulcre sia posat en la Capella de Nostra Dona del Roser y de Sant Fruitós...». Els membres del Consell de la Forana mostraren la seva contrarietat, però a dret que els vilatans tenien també els seus arguments. Un segle abans el Consell del Parroquians havia aprovat, aprofitant una època de prosperitat, ornar les malmeses esglésies de Sant Pere amb tres retaules: el de Sant Pere, obra de Lluís Borrassà; el de Sant Miquel, obra de Jaume Cirera, i el dels Sants Metges, obra de Jaume Huguet. Tot i l’acord pres, el Crist Jacent acabà col·locat dins l’esglesiola de l’Hospital de Sant Esperit.

Totes aquestes desavinences portarien el Consell de Parroquians a aprovar, el 15 de juliol del 1543, amb els vots en contra del membres de la Forana, la construcció d’una nova església fora de les muralles. La seva execució acabaria l’any 1621, quan es procedí a beneir-la. Aleshores el grup del Crist Jacent passà a presidir la cripta del nou temple.

Durant la Guerra Civil, però, l’obra va resultar malmesa. La basílica va ser saquejada i el Crist Jacent restà trossejat, però va ser recuperat i resguardat, juntament amb altres obres d’art, a les esglésies de Sant Pere, aleshores transformades en museu arqueològic. L’historiador Salvador Cardús ens fa una descripció de com van trobar el grup escultòric. «Però Senyor, qui ha vist i qui veu aquell admirable Crist Jacent, aquella filigrana escultòrica d’alabastre, orgull de l’art de la nostra terra! Ara aquell monument resta horrorosament desbrocat. A cops de mall o de martell hi hagué qui colpejà de valent per a destruir-lo, i cal dir que esmerçaren molta energia a realitzar tan mala feina. Llevat de la Verge i Sant Joan, totes les altres figueres foren, com el mateix Crist, el blanc de la febre destructora, i llurs testes i bona part de les seves massisses figures, rodolaven esbocinades per terra...».

L'escultura en l'actualitat / Joaquim Verdaguer

L’escultura, restaurada, actualment està situada en una de les capelles del creuer sud de la catedral. La catedral de Terrassa disposa  doncs d’un grup escultòric que és una de les poques mostres de l’escultura renaixentista a Catalunya. Una peça artística poc divulgada i desconeguda arreu del Principat.

Fons consultades:

CARDÚS, Salvador. Belleses i records del temple del Sant Esperit de Terrassa. Junta de la Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1981

RAGON, Baltasar. El Crist Jacent. El Dia, 3 des. 1927, p. 1

PALOMA, Mercè i ADELL, Carles. El Crist Jacent.  Terrassa Museus, monuments, lloc d’interès. Museu de Terrassa, 1992

VERGES. Maria. Mutilación dels Cristo Yacente de la parròquia dels Santo Espiritu. Hoja Oficial de Tarrasa, jul. 1939

PADRÓS, Santiago. El grupo escultórico dels Cristo Yacente en la parròquia dels Sant Espíritu de Tarrasa. Butlletí de la Cambra oficial de Comerç i Indústria, nov. 1946

SOLER PALET, Josep. Monografía de la Iglesia Parroquial de Tarrasa. Vol. II. Barcelona 1898