Els bombers de Terrassa

La història del servei d’extinció d’incendis a Terrassa comença el 1877, en ser atorgat a Terrassa el títol de “ciutat”. La iniciativa va partir del regidor Isidre Abelló, que va aconseguir adquirir dues bombes de “coll de cigne” mitjançant una subscripció popular.

Tal i com ens explica Jordi Baulies en el seu llibre “El municipi de Terrassa 1877-1977”, el 1879 va emmagatzemar el material a l’antic Hospital situat al Raval de Montserrat, i es projectà la creació d’un cos permanent de bombers que va quedat configurat amb dues casernes, una per cada un dels districtes en que Terrassa estava dividida aleshores. El reglament va ser aprovat el 1884.

Bombers a la Rambla / Fons Ragon-AMAT

El 1904 la caserna va ser instal·lada als baixos de l’Ajuntament, passant després el 1915 al pati del mateix l’Ajuntament, més concretament el que havia estat la rotonda de l’Ateneu Terrassenc (Nova Jazz Cava). Aquest any també s’adquireix una bomba anglesa de vapor. No cal dir que aquests enginys eren de tracció animal.

No és fins el 1928 que són adquirides dues autobombes franceses fabricades per Renault, que els propis bombers terrassencs varen anar a buscar a Paris.

El 1926 l’Ajuntament comprà dues furgonetes Ford-4, i el 1940 un camió Ford-8, remolc de bombers i altres equips propis del servei.

Per la Festa Major de Terrassa de l’any 1952 es va inaugurar el nou Parc situat al carrer de Gaudí. En l’acte hi eren presents Emili Albó, alcalde de Mataró i altres autoritats d’aquella població.

Els bombers de Terrassa tenen per patró Sant Joan de Déu, celebrant la seva festa el 8 de març. Des del 1955 estan agermanats amb el Cos de Bombers d’Olot

L’any 1958 la Diputació de Barcelona va crear el Servei Provincial d’Extinció d’Incendis.

Parc de vehicles de bombers / Fons Ragon-AMAT

L’any 1962 el cos estava format per 33 bombers a més de rebre l’ajut de 35 bombers voluntaris.  L’any 1963 el Cos de Bombers de Terrassa va passar a dependre de la Diputació i, el 1980 de la Generalitat de Catalunya. El dia 19 de desembre de 1986 s’inaugurava el nou Parc de Bombers de l’avinguda de Barcelona. Amb la presència del conseller de Governació, Agustí Bassols i l’alcalde de Terrassa, Manuel Royes va descobrir una placa commemorativa amb el text «Generalitat de Catalunya. Aquest Parc de Bombers de Terrassa ha estat inaugurat oficialment per  H. Conseller de Governació sr. Agustí Bassols el dia 19-XII-1986».

L’any 2004 es va celebrar amb diversos actes, el 125è aniversari de la creació de Cos Municipal de Bombers. L’alcalde Pere Navarro va descobrir un monòlit amb una placa commemorativa de l’aniversari que porta la inscripció «125 anys. Bombers de Terrassa. 1879 – 2004. Aquest monòlit ha estat inaugurat per Il·lm. Sr, Pere Navarro i Morera, alcalde de Terrassa amb motiu dels 125 anys de la fundació del Cos de Bombers de Terrassa. 18 de setembre de 2004»

El Cos de bombers de Terrassa ha prestat a la ciutat molts i molts encomiables serveis, principalment a principis del segle XX quan es pot dir que, tard o d’hora, la majoria d’indústries es van cremar. De la mateixa manera que als anys setanta del segle XX, coincidint amb la crisi del tèxtil, casualitat o no, moltes fàbriques que van sofrir incendis, van aprofitar per tancar. També han estat a primera línia durant els incendis forestals arreu de Catalunya. També el seu paper va ser rellevant durant la Guerra Civil.

Membres del Cos de Bombers / Fons Ragon-AMAT

De les seves actuacions cal destacar-ne tres de grans proporcions: l’incendi del Vapor Gran el 1903, les riuades del 1962 i els focs forestals de la Catalunya central de l’any 1994.

Tal com ens ho descriu Baltasar Ragon en el seu llibre “Coses de Terrassa viscudes”. El dia 1 de setembre de l’any 1903 en una de les quadres del Vapor Auxiliar Tarrasense, conegut com el Vapor Gran, es produí un incendi que ràpidament agafà grans proporcions, i que causà l’alarma general a tota la població. Les grans flamarades s’anaven estenent per tot l’edifici, aixecant un fum tan negre i espès, que aparentment tapava el sol.

Com sigui que l’esforç dels bombers era insuficient, degut a la manca de material, hi va haver la necessitat d’haver-hi d’intervenir-hi el veïns. Alguns industrials pararen les seves fàbriques perquè els obrers contribuïssin a apagar el foc. Fou necessari demanar l’ajut del Cos de Bombers de Sabadell que acudiren al cap de mitja hora (les bombes eren tirades amb cavalls). Fins i tot el governador civil oferí posar un tren especial per portar més auxili. A mitja tarda el foc era del tot apagat. Sortosament no hi hagueren desgràcies personals, llevat de tres ferit lleus.

Els bombers a les riudes del 62 / Carles Duran-AMAT

El vespre del dia 25 de setembre del 1962 va caure un aiguat que va provocar una gran tragèdia; les rierades del 62. Els bombers, en un primer moment van començar a fer sortides d’emergència per bombar aigua d’edificis inundats. Però a mesura que passaven les hores les actuacions van derivar a treballs de salvament de persones que havien quedat atrapades per la rierada. Quan el temporal amainà les tasques de salvament es van complicar per falta de llum i telèfon, a més de quedar la ciutat incomunicada per tren i carretera. Després d’una intensa i llarga nit rescatant víctimes, va arribar l’albada i el panorama era dantesc. Els bombers continuaren sense descans ni relleu rescatant víctimes apuntalant cases, traient aigua sense parar pràcticament durant vuit dies. Va ser benvinguda l’ajuda d’altres parcs de bombers com els de Mataró, Manresa i, fins i tot, els de Sabadell que prou feina tenien a la seva ciutat.

Un any després, per la Festa Major del 1963 el Cos de Bombers de Terrassa com a reconeixement a la seva labor, va ser portador del penó de la ciutat. La Diputació de Barcelona va condecorar la bandera del Cos amb el llaç de la Creu de Sant Jordi.

El parc de Bombers 2010 / Joaquim Verdaguer

El Cos de Bombers de Terrassa al dependre de la Diputació ha participat en l’extinció de diversitat de incendis forestal. El 1994 va ser un any extremadament molt sec. A Catalunya hi hagué un total de 1.217 incendis. Els parcs natural del Montseny, Garraf i Montserrat es varen veure afectat. Però el de més magnitud fou en que es va declarar el 4 de juliol en que es van unir els focs del Berguedà i del Bages arrasant la Catalunya Central. Aquest incendi tingué la situació d’emergència de Nivell 2. Es van mobilitzar 3.241 bombers, 1.400 de diversos cossos de seguretat, 20.000 voluntaris, 114 camions de bombers i 23 mitjans aeris. 

El Parc de Bombers 2010 / Joaquim Verdaguer

Fonts consultades:

RAGON, Baltasar. Coses de Terrassa viscudes. Terrassa (any?)

RAGON, Baltasar. Cos de Bombers. El Dia. 21 setembre 1927, p.1

BAULIES, Jordi. El municipi de Terrassa 1877-1977. Caixa d’Estalvis de Terrassa. 1977 

FERRER, Marc. CASANOVAS, Oriol. Història del Cos de Bombers de Terrassa. Associació del Cos de Bombers de Terrassa, 2004

BOIX, Josep. Bomberos. Diari de Terrassa. 12 novembre 1988. p. 10

BOIX, Josep. El Parc de Bombers de Terrassa cumple 125 años. Diari de Terrassa 27 març 2004, p.28.