L'avinguda de Jacquard

L’any 1880, els regidors de l’Ajuntament de Terrassa, Josep Maurí i Pere Bosch, entre d’altres, fent servir com a argument l’estat ruïnós del pont de Sant Pere, van proposar la desviació d’una nova carretera que es volia construir entre Terrassa i Sentmenat, i que tenia que passar per aquest pont. Si més no, la realitat d’aquesta maniobra estava relacionada amb qüestions polítiques i d’especulació. Es volia provocar la defecció del poble de Sant Pere de les rutes generals i, per altra banda, entraven interessos econòmics. Des de l’any 1830 les terres de la Quadra de Vallparadís havien estat agregades al terme de Terrassa i la família Maurí era propietària del castell i de les terres que hi havia des del torrent de Vallparadís al torrent de les Ànimes. És per això, que es va proposar el pas de la nova carretera per les seves terres, entre d’altres, salvant el torrent de Vallparadís amb la construcció d’un nou pont davant del Passeig com alternativa al de Sant Pere.  Aquest projecte es va portar endavant i el 10 de novembre de 1896 s’inaugurava el pont del Passeig. Per tant, en un principi, la carretera de Castellar començava un cop passat el pont

L'avinguda de Jacquard 1925 - AMAT

Per la Festa Major de l’any 1904 es va inaugurar l’Escola Industrial amb una exposició de productes local. Per donar més vistositat i provocar a l’afluència cap aquesta zona, alguns actes de la Festa Major es van desenvolupar als voltants de l’Escola Industrial. El tram de carretera entre el pont del Passeig i el Palau de Indústries va ser convenientment engalanat per donar l’aparença d’una gran avinguda. En aquell temps no hi havia cap casa. A la dreta s’estava construint el Vapor Sala i la casa Baumann no veuria la llum fins el 1913. A l’esquerra, entre els carrers Salmerón i Prat de la Riba hi havia el Camp d’en Maurí, on es feia la instrucció militar i on es va jugar el primer partit d’hoquei a Terrassa entre el terrassenc “Lawn Hockey Club Calassanci” i el RCD Espanyol, el 2 de juny de 1912

L’Ajuntament de Terrassa en reconeixement a la revolució de Joseph M. Jacquard en la indústria tèxtil aprovar posar el seu nom, el 7 de novembre de 1905, en aquest tram.

Joseph Marie Jacquard

Joseph Marie Jacquard (Lió 1752 – Oulins, Roine-Alps 1834) fill d’un teixidor de brocats, el 1801 inventà la màquina que du el seu nom, que simplificava la reproducció dels dibuixos en els teixits, alhora que permetia l’obtenció de mostres més grans

La màquina permetia fer dibuixos amb la manera com s'entrecreuen diferents fils de colors. Es tractava de fer pujar i baixar els lliços de manera combinada per mitjà d'unes tires de cartró.Els cartrons tenien uns forats que permetien seleccionar els fils d'ordit que havien de pujar o baixar perquè quan passes el fil de trama quedés el dibuix desitjat.La disposició dels forats de la tira de cartró constituïa el programa de dibuix per fer la tela.

La nova avinguda es va urbanitzar plantant un seguit de plàtans al llarg de calçada del camí carreter de 8 metres d’amplada. A cada banda es va deixar una amplada de 4 metres respectivament, amb dos metres de vorera i dos metres de terra lliure amb bancs de pedra i faroles. El total de l’amplada de la nova avinguda va ser de 16 metres.

Tal com es pot veure en la fotografia de l’any 1925 les edificacions no van prosperar; a la dreta estava dominat per la frontal i llarga façana del Vapor Sala. No va ser fins el 1956 que, al final de l’avinguda a tocar al carrer Colom, es va construir el Colegio Mayor Alfonso Sala.

A la dreta de l’avinguda només es va edificar prop dels carrers de Salmerón i Prat de la Riba.

L' avinguda abans de la reforma 1969/ Miquel Astals-Arxiu Tobella

L’any 1962 es va portar terme una total remodelació de l’avinguda, transformant-la amb bulevard amb una calçada  de 12 m. d’amplada i 4 metres de vorera a cada banda. El mobiliari urbà es va recompondre amb 12 altes faroles metàl·liques i 10 bancs de traçat funcional, tot acompanyat de 32 parterres i la plantada d’arbres novells. A l’arrancar els vells plataners, en un principi els laterals presentaven una arquitectura trista i malagradosa, principalment pel fet de destacar-se’n encara més, la monòtona paret del Vapor. La inauguració de la remodelació la va presidir l’alcalde Josep Clapés per la Festa Major del 1962.

Col·locació de la placa 1985 / Miquel Cueto-Arxiu Tobella i J.Verdaguer

L’any 1985, la ciutat de Terrassa reconeixia el què va significar  la revolució de Jacquard en la indústria tèxtil celebrant el 150è aniversari de la seva mort, amb diversos actes organitzats pel Museu Tèxtil i l’Escola d’Enginyers. En un dels actes el regidor de Cultura, Josep Casajuana descobria una placa que portava el seu nom, la qual es va situar a la paret lateral de l’antiga Escola d’Arts Aplicades, actualment dependències de la UPC

La placa, amb un bust en relleu del inventor, porta la següent inscripció: «Joseph M. Jacquard / 1752-1834 / inventor liones / Terrassa en el 150è aniversari de la seva mort / que amb la seva màquina de llur nom, esperonà la revolució industrial del teixit».

L'avinguda 2013 / Joaquim Verdaguer

Als anys noranta es va enderrocar el Vapor Sala i en el seu lloc s’aixecaren  varis blocs d’habitatges, que dignificaren la imatge que oferia el lateral de la fàbrica. Aprofitant l’avinentesa es remodelà de nou l’avinguda. També és modificà l’antic traçat de la rambla de Sant Nebridi, fent-la coincidir amb l’eix del carrer Prat de la Riba. En el lloc de l’antiga Rambla es va edificar la biblioteca de la UPC. De fet tota la zona del Vapor se l’anomena Campus Universitari.

Amb totes aquestes modificacions el comerç de la zona s’activà. Ara es un autèntic eix comercial 

Fonts consultades

BOIX, Josep. Trascendència y significado de la nueva avenida de Jacquard. Tarrasa Información, 1 febrer 1962, p. 1

BOIX, Josep. La nueva avenida de Jacquard. Tarrasa Información, 19 febrer 1962, p. 1 i 5

AMAT. Llibre d’Actes dels Plens de l’Ajuntament de Terrassa. Vol. 12, 1879-80. fol. 57. 3 abril 1880.

TAPIOLAS, Judit i FIGUERAS, Pere. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa 1990

CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet.  Terrassa 1966