Terrassa Ciutat

Acabada l’última guerra carlina i celebrades les festes de la pau, el març de 1876, el Consistori terrassenc va creure que la vila de Terrassa era mereixedora de un reconeixement, pel seu alineament a la causa de la llibertat i l’ordre del govern central i, també, per l’augment de població i pel desenvolupament de la seva indústria, i consideraren que totes aquestes circumstàncies podrien ser suficients per aspirar a que la vila fos elevada al títol de Ciutat.

L'alcalde Jaume Valhonrat / AMAT

L’alcalde Jaume Vallhonrat aprofitant una visita del governador de Barcelona, Castor Ibáñez de Aldecoa li va fer avinent l’aspiració terrassenca, iniciativa que el governador es va comprometre a donar suport davant el Rei.

Guanyat el favor del governador, en sessió municipal l’Ajuntament, celebrada el 7 de desembre de 1876, s’acordà fer efectiva aquesta proposta i presentar la corresponent instància de petició al ministre de la governació a Madrid.

La resposta no es va fer esperar; el 9 d’abril del 1877 la Gaceta de Madrid, publicava el reial decret que atorgava a Terrassa el títol de Ciutat en virtut dels seus mèrits històrics i presents, i del creixement i prosperitat que experimentava.

El reial decret signat pel rei el 29 de març deia així: «Ministerio de la Gobernación / Reales Decretos / En consideración á la importancia que el aumento de población y desarrollo de su industria y comercio ha sabido alcalzar la villa de Tarrasa, / Vengo a concederla  el titulo de Ciudad á que es acreedora. / Dado en Sevilla á veintinueve de Marzo de mil ochocientos setenta y siete / ALFONSO / El ministro de la Gobernación / Francisco Romero y Robledo.»

El decret de titol de Ciutat

Assabentat de la bona nova, l’Ajuntament, en un Ple extraordinari celebrat l’11 d’abril i essent alcalde Jaume Colomer, va resoldre enviar al Rei, al ministre Romero i al governador civil Ibáñez de Aldecoa, cartes de lleialtat i agraïment per la mercè concedida. També acordà festejar l’esdeveniment el dissabte dia 14. S’acordà que el primer carrer que s’obrís a la ciutat portés el nom de Castor Ibáñez de Aldecoa en reconeixements als afavoriments emprats pel governador per l’obtenció del títol. Però, paradoxalment, aquest acord municipal no es va portar a terme fins l’any 1969 quan el consistori va posar, entre altres denominacions, el nom d’Ibáñez de Aldecoa a un carrer, fent compliment d’aquell antic acord del segle XIX.

L'alcalde Jaume Colomer

Els actes programats pel dissabte dia 14 d’abril de 1877 per celebrar la concessió del títol van començar a les set del matí, amb una animada cercavila formada per les orquestres Arnau, Badrinas i Trullassos, desvetllant el veïnat de la nova ciutat, anunciant el començament de les festes commemoratives a tan magna distinció.

Poc a poc, les autoritats locals es concentraren a la Casa de la Vila: la Corporació Municipal, el jutge, el fiscal, el comandant militar, el registrador i el jutge municipal i els presidents de les entitat i comissions terrassenques. Tots junts encapçalats pel drac i els nans i una banda del Regiment de Navarra núm. 25 de Barcelona amb 39 músics, es traslladaren en cercavila a l’Estació del Nord per rebre les autoritats convidades.

A l’estació es va procedir a la recepció del general Zacarías Albornoz, que venia en representació del Capità General de Catalunya, el governador civil, Castor Ibáñez de Aldecoa així com tot el seu seguici i altres invitats. Tot seguit tota la comitiva retornà pel mateix trajecte, mentre els terrassencs s’amuntegaven, manifestant el seu entusiasme i alegria, en uns carrers tots engalanats amb domassos i diversos adornaments a les façanes.

Després de fer una parada per fer un refrigeri a la casa d’Ignasi Amat, al carrer Sant Pere, el seguici arribà a la Casa de Vila (actual Centre Excursionista), la qual tenia la seva façana adornada amb un gran domàs amb el retrat d’Alfons XII, i on es va procedir al repartiment de queviures, pa, arròs i carn, entre els pobres.

Tot seguit es dirigiren a l’església del Sant Esperit on es celebrà un solemne Te Deum.

Al migdia es procedí a l’àpat oficial que va tenir lloc al saló del Casino Terrassenc i on, a l’hora de procedir-se els brindis, s’efectuaren diversos parlaments en els quals les autoritats foranes feren palesa la seva satisfacció, tant per l’esdeveniment com pels actes organitzats.

Acabat el banquet les autoritats visitaren diverses societats recreatives on es celebraven diversos actes festius, mentre a la plaça Major tenia lloc un concert i acabaren el seu recorregut al teatre on es va celebrar una representació benèfica.

Cap al vespre es procedí al comiat de les autoritats, les quals expressaren la seva satisfacció per l’entusiasta acollida, per tot seguit marxar amb l’últim tren en direcció a Barcelona.

Malgrat tot, amb les autoritats absents, continuaren les festes amb balls de nit a tots els casinos i la gresca als carrers, en els quals alguns edificis com l’Ajuntament i altres notables, oferien el seu ornament amb lluminàries.

En la següent sessió ordinària que es va celebrar el dia 19 d’abril es va acordar substituir els rètols existents a les entrades de la població, on fins ara s’anunciava que Terrassa era vila, per altres que expressessin el nou títol de Ciutat.

Cent anys després, l’any 1977, els terrassencs avesats a celebrar aniversaris i centenaris es van trobar amb un moment polític a cavall del punt més àlgid de la transició cap a la democràcia i amb la conseqüent defecció de l’administració local que deixà un vuit en les manifestacions festives. Terrassa vivia absorbida en uns moments molt difícils, amb problemes econòmics i socials, manca d’ harmonia, vagues en el sector de l’ensenyament i l’agreujament de l’atur laboral davant el tancament de diverses empreses emblemàtiques com la de Fontanals.

Vista de Terrassa 1870 / AMAT

L’Ajuntament, ofegat per la política, oficialment no va celebrar l’efemèride del centenari del títol de Ciutat. Només algunes entitats van trencar la indiferència ciutadana, evocant aquell fet amb alguna manifestació cultural. La Caixa d’Estalvis de Terrassa va centrar-ho en la celebració del centenari de la seva fundació amb la realització, al llarg de l’any, de diversos actes commemoratius com la inauguració del nou edifici dels serveis centrals i l’exposició del Centenari i, com a testimoni bibliogràfic, l’edició de 5 llibres commemoratius.

Per la seva part Amics de les Arts va muntar la mostra antològica Cent anys d’art 1877-1977.

Un altre fet va ser la inauguració de l’Arxiu Tobella amb l’obertura al públic de l’antic magatzem Farnés i on es van exposar 858 fotografies de gran format referents als 100 anys del títol de Ciutat.

Però un fet important no vinculat amb el centenari que va succeir l’any 1977 com a resultat d’una àmplia campanya ciutadana, va ser aconseguir que tornés el topònim autèntic Terrassa a la nostra ciutat per un acord del Consell de Ministres del 23 de juliol de 1977, publicat al BOP del 23 de setembre del mateix any. 



Fonts consultades:

AA.DD.  Història de Terrassa en el segle XX, Diario de Terrassa, Terrassa 1993-94.

ARIEL. El amigo el gobernador. Diario de Terrassa, 29 març 1977

AMAT. Llibre d'actes del Ple núm. 10, 1875-1876. 7 desembre 1876. foli 75

AMAT. Llibre d'actes del Ple núm. 11, 1877-1879. 11 abril 1877, folis 35 i 36

AMAT. Llibre d'actes del Ple núm. 11, 1877-1879. 19 abril 1877, foli 37

BAULIES, Jordi. El municipi de Terrassa 1877-1977. Caixa d’Estalvis de Terrassa.1977 

SUBIRATS ARGELAGUES, José. 1877, La villa de Terrassa el título de ciudad y la Caja de Ahorros, Caixa         d’Estalvis de Terrassa. 1977.

TORRELLA I NIUBÓ, Francesc. La ciudad, un siglo después. Diario de Terrassa. 29 març 1977

VILLATORO. Vicenç. Tarrasa 1877. Culminación de un camino. Diario de Terrassa, 29 de març 1977

VILLATORO. Vicenç, LLOCH, Jordi i SABRIÀ, Salvador. Terrassa 1964-1977, Arxiu Tobella. Terrassa 1981.