La vila de Terrassa Medieval

En el segle XI, allunyat el perill de ràtzies sarraïnes a la Catalunya Vella, el castell de Terrassa va passar a ser mansione comité, una fortalesa que deixà de ser de resguarda per a passar, tot seguit, a ser castell-palau residencial del comte de Barcelona, quan aquest s’ hagués de desplaçar pels seus dominis. D’aquesta època és la torre obrada de l’homenatge, suposadament l’anterior hauria estat de tàpia. En conseqüència, tots aquests canvis comportaren la presencia, al seu redós, de les servituds necessàries del castell i dels seus senyors: el fuster, el sabater, el boter, els pagesos que treballaven les terres del castell, etc.; fins i tot, probablement, l’establiment d’un hostal per als viatgers del camí a Manresa o Montserrat.

Terrassa medieval / Dibuix Goliart-Maseu de Terrassa

Aleshores, depenien del castell unes 14 viles o masies i, a més, si afegim l’aparició d’un mercat, tot plegat portaria a l´ inici de la concentració de poblament al voltant del castell-palau que es constituiria com la «Vila del Palau de Terrassa» l’any 1193. La prosperitat de la vila la convertí en el centre de poblament més important del terme i amb el temps els comtes i els comtes-reis afavoririen el seu creixement, dotant-la de privilegis i favors fins a la seva consolidació definitiva, en el segle XIII, amb el nom de «de Terrassa».

En el segle XII la vila tenia una distribució urbanística semblant al centre històric actual. El punt central era la plaça (la plaça Vella), on es trobaven els centres de decisió i de poder: el castell-palau, la universitat o consell de la vila, l’església de Sant Fruitós, els principals hostals i el lloc on es realitzava el mercat. Les seves dimensions, a més, eren gairebé tres vegades més reduïdes que la seva extensió actual.

D’ entrada, de la plaça sortia, en direcció a ponent, el carrer Major que coincidia amb l’actual, però de dimensions molt més reduïdes; aquest connectava la Plaça amb el portal de la Major o de la Riera, ubicat a l’alçada de l’actual carrer de la Unió. El portal, en el segle XIV, es va desplaçar més enllà, entre el carrer de la Unió i el de la Cisterna.

Paral·lels al carrer Major l’acompanyaven dos carrers: el superior o sobirà i el de baix o Jussà. El primer correspon a l’actual carrer de les Parres, tot i que en el segle XII va prendre el nom de prevere Pere de Celler, que hi tenia diverses possessions. El carrer de Baix o Jussà ha mantingut la seva estructura i el nom original fins a l’actualitat, a més, no tenia més de cinc metres d’amplada, com la resta de carrers de l’època, i s’estenia més enllà del carrer del Forn. A la seva part oriental hi havia la “Porta Barcelonesa”, nom antic de l’accés més important a la vila medieval.

Portal major / Dibuix Mateu Avellaneda

Aquests tres carrers estaven enllaçats  per altres carrers secundaris: primerament, el carrer de Mosterol conegut en aquella època com a carrer de l’Hospital, que feia referència al primer hospital que hi havia al capdamunt del carrer i que està documentat des del 1289. El nom de Mosterol es posterior, del segle XIV, i fa referència a Ramon Mosterol, membre d’una família resident en aquest carrer al segle XIV. En segon lloc, el carrer de Canterer que en aquella època no tenia un nom assignat, i sempre apareixia a la documentació com a carrer públic; només a partir de 1343 es començà a conèixer com a carrer d’en Celler i finalment en el segle XV es denominà Jaume Cantarer. En tercer lloc, el carrer d’en Riembau que en el segle XVII passà a dir-se d’en Bastard, degut a que hi residí Miquel Bastard, paraire de llana, batlle de Terrassa, conseller en cap i procurador dels monestirs de Pedralbes i Jonqueres. Finalment,  El carrer del Forn, que deu el seu nom al primer forn senyorial que es va instal·lar a la vila l’any 1217 per expressa decisió del rei Jaume I. A més, a la part nord de la plaça hi havia el carrer «que anava al Palau», nom antic de l’actual carrer Cremat, de fet, la denominació socarrimada no és anterior a 1450. Aquesta descripció obeeix al itinerari que feia el viatger que venia pel camí de Manresa a la nostra vila i que entrava pel Portal Superior.

Merlet de la muralla. Tapia i arrebosat / Rafael Aróztegi / Museu de Terrassa

L’any 1263 el rei Jaume I, desitjant que augmentes la població de la vila de Terrassa, concedí un peça de terra de la seva propietat en el lloc anomenat Horta nova del Canyo. Així, naixia el primer eixample de Terrassa, un suburbi de carrers estrets que comunicaven amb els carrers de les Parres i del Cremat.  En el segle XV, en un moment de crisi, les cases foren abandonades i derruïdes, no obstant, un segle després es tornava a repoblar amb un carrer en forma d’angle recte que va ser conegut com a carrer de la Vila Nova. El 1569 els consellers de la vila acordaren obrir un portal al final del carrer que tingués eixida al raval de Dalt, en motiu de la necessitat que tenien els paraires per poder transportar i estendre els seus panyos en els estricadors de l’Horta de Canyo. Així, es conservà el carrer amb el seu traçat medieval fins el segle XX.

Tots aquests carrers estaven al interior d’un aparell defensiu format per un fossat exterior, una muralla, i les seves torres i portes d’entrada, tot per a rebutjar qualsevol atac i protegir-se d’un hipotètic flagell com la pesta.  La muralla fou construïda d’obra de tàpia i s’ alçava aproximadament uns 4’5 metres. Aquesta estava reforçada  per una sèrie de torres; no obstant, l’ única que s’ en conserva és una torre cantonera situada a l’angle nord-est de la vila, actualment, visible des de la plaça de la Torre del Palau.

Portal de la Creu o de la Font / Dibuix Mateu Avellaneda

Documentalment se sap de l’existència de varis portals en la murallada vila, si més no, fins fa pocs anys, s’han trobat evidències arqueològiques d’algun d’ells. A més, els portals coincidien amb els camins que unien els nuclis urbans que en aquells moments envoltaven la vila. Aquest portals eren els següents: La Porta Barcelonesa, situada carrer de baix i cantonada amb el carrer de l’Església, a l’antiga casa Castella, ubicat en aquest indret i que obria el camí a Barcelona per Sant Quirze. Seguidament, el Portal de la Font, on un altre vestigi arqueològic la va trobar l’any 1994, arran de les excavacions de la plaça Vella on eren visibles els fonaments de la torre del portal de la Font, al llevant de la vila, i d’on s’endegava el camí al poble de Sant Pere passant per la font Vella. El portal d’en Eimeric o Cremat era a l’extrem nord del carrer del mateix nom i donava sortida cap al raval i els camins de Matadepera i Rellinars. El portal de la Vila Nova tenia la sortida a aquest carrer cap el raval. Finalment, el Portal Major, situat a ponent en el carrer Major, a l’alçada de l’actual carrer de la Unió i que era l’entrada dels camins que venien de Lleida.

Maqueta de la Terrassa medieval / Museu de Terrassa

 

Fonts consultades:

BENAIGUES, Anna M.; BERENGUER, Ferran; COMA. Joan; FERRAN, Domènec. La Torre del Palau. El Castell i la Vila de Terrassa. Museu de Terrassa. 1999

CARDELLACH, Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2007.

CARDÚS, Salvador. Terrassa Medieval. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa1960