El major escàndol de la Catalunya medieval

L’any 1223, dos grans nobles de la cort de Jaume I: Nuño Sànchez cosí del rei i el vescomte Guillem de Montcada provocaren la divisió de la noblesa en dos bàndols. El rei s’inclinà per Nuño Sànchez, entrant en conflicte amb els Montcada. Jaume I va enviar un missatge al vescomte de Montcada perquè abandonés la seva actitud hostil. Sense fer cas al rei, el vescomte va entrar al Rosselló en terres de Nuño Sànchez, apoderant-se d’alguns castells. 

Jaume I

Davant aquesta desobediència i insurrecció, el rei Jaume, que aleshores es trobava a l’Aragó, s’apressà a reunir fins a quatre-cents cavallers de la seva tropa i penetrà a Catalunya atacant les terres dels Montcada conquerint, en tretze dies, fins a 130 fortaleses, entre torres i castells. Tot seguit posà setge al castell dels Montcada, on s’havia refugiat Guillem amb 130 guerrers. El rei Jaume el comminà a rendir-se i lliurar el castell. Davant la negativa dels vescomte manà encerclar la fortalesa. Durant el setge el rei s’hostatjà en el castell de Terrassa.

Aquí comença el que el historiador Antoni Bufarull qualificà “d’un dels grans escàndols de l`època”: Els assetjats només tenien queviures per tres dies i el setge va durar tres mesos. El secret era que el vescomte tenia amistat entre els cavallers que acompanyaven al rei i, aquests li facilitaven els queviures del mateix exèrcit, a més d’informar-lo dels moviments de les tropes reials. També rebia ajuda amb diners dels cavallers aragonesos que hi havia en el campament. I l’ajut que rebia dels catalans que li portaven des de Barcelona. Semblava més un patriotisme elàstic més semblant de cortesans que de guerrers, ja que seguien les banderes del rei i el posaven en ridícul.

Restes del castell de Montcada

El mateix historiador Antoni Bufarull atribueix els fets a la joventut i inexperiència dels catorze anys del rei Jaume I. Al principi del seu regnat no era gaire benvingut per aragonesos i catalans. Durant els anys de la seva infantesa el nobles feien i desfeien els afers del principat i no hi havia necessitat, segons ells, de que vingués un jovenet a molestar-los intentant posar ordre i treure potestats als nobles.

Era tal la situació que el rei es va veure obligat a aixecar el setge. Ell i la reina Elionor abandonaren el castell de Terrassa i fugiren precipitadament pel camí ral vers les terres d’Aragó, tal com ho consigna breument la mateixa Crònica de Jaume I “I després d’això Nós anarem a Aragó; i en Guillem de Montcada, amb les seves forces, anà contra Terrassa, i prengué tota, llevat el castell”. 

Estandard dels Montcada

Efectivament el vescomte no pogué atrapar el rei i l’emprengué contra els terrassencs, apoderant-se de tota la vila. Terrassa quedà opressa pel jou de ferro dels Montcada, llevat de la torre del Palau on un grup d’herois presentaren resistència desesperada. Intentaren diverses vegades els de Montcada l’assalt éssent rebutjats pels assetjats. Això va ser possible ja que es mantenia totalment insolada la torre quan els defensors des de l’interior retiraven l’escala o pont, que era l’únic mitjà que tenien per estar en comunicació amb l’exterior, a l’estar l’entrada a la Torre del Palau a un grapat de metres de terra.

El castell i la torre de Terrassa

Finalment els Montcada deixaren el setge però la infortunada població tingué que pagar una gran suma de diners per la “seva rebeldia” als Montcada.

És curiós els moviments polítics dels nobles per no perdre els seus privilegis; Després d’aquest fets, Nuño Sànchez i Guillem de Montcada signaren en secret una aliança a la que s’afegí l’infant Fernando, oncle del rei i abat de Montearagon. Aquesta lliga envià un missatge al rei on l’hi anunciaven que anaven on ell es trobava, per retre-l’hi homenatge. El lloc triat per la trobada fou Saragossa. Allà Jaume I i la Reina foren apressats durant tres setmanes. Quan fou posat en llibertat el rei tingué que admetre que devia esmenar el mal que havia fet als Montcada, amb el pagament de vint mil morabatines, so pena de patir més humiliacions.

Ja amb 20 anys format com a guerrer, amb un pam d’alçada més que els demés, va començar a imposar-se, i el desembre de 1228 va reunir les Corts a Barcelona per estudiar i resoldre la conquesta de Mallorca.

El rei no oblidà  la gesta al seu favor dels terrassencs, concedint-los al llarg dels anys varis privilegis.

Fonts consultades:

VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879

CARDÚS, Salvador. Terrassa Medieval. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa1960

FERRAN, Domènec. La Torre del Palau. El Castell i la Vila de Terrassa. Museu de Terrassa. 1999