Francesc Macià i Llussà. (Vilanova i la Geltrú 1859- Barcelona 1933)
Fill d'una família de comerciants d'oli i vi de les Borges Blanques. Als quinze anys entrà a l'acadèmia d'enginyers militars de Guadalajara i fou destinat a diverses ciutats com Madrid i Sevilla, fins que amb el grau de capità va arribar a Lleida, on ocupà la Comandància d'enginyers militars.
L'any 1888 es casà amb Eugènia Lamarca i de Mier, filla d'una família benestant.
Va renunciar a la seva carrera militar per desacord en l'assalt militar al "Cu-Cut!" i la "Veu de Catalunya" l'any 1905, després del seu ascens a coronel, el qual no va acceptar.
A partir d'aquesta renúncia es dedicà decididament a la política.
Es presentà a les eleccions amb la candidatura Solidaritat Catalana, sota el patrocini de la Lliga Regionalista, per les Borges Blanques.
La idea política de Macià era la creació d'un front únic catalanista i la combinació dels plantejaments militars del moment amb el republicanisme català. El centre de la seva activitat fou l'Estat Català.
Desprès de la Dictadura de Primo de Rivera, s'exilià a França on mantingué una intensa activitat política, fins que fou empresonat, per la incursió armada a Catalunya des de Prats de Monlló.
 |
| Francesc Macià |
El gener de 1930 caigué la dictadura de Primo deRivera i Macià retornà a Catalunya el febrer del 1931 i constitueix Esquerra Republicana de Catalunya. Després del triomf a les eleccions municipals del 12 d'abril, i de la proclamació de Lluís Companys de la República a Catalunya, es proclama l'Estat Català. Francesc Macià es fa càrrec del govern de Catalunya com a president provisional de la República Catalana.
Formà govern amb l'Esquerra Republicana i la Unió Socialista de Catalunya.
El sis de juliol de 1931 dilluns de Festa Major, tres mesos després de la proclamació de la República, el president de la Generalitat realitzava la seva primera visita oficial a la nostra ciutat. La seva rebuda fou extraordinaria. El periòdic El Dia fent-se ressó de la jornada feia el comentari següent.
 |
| Arribada del president Macià al raval / Fons Ragon-AMAT |
"La gentada que s'havia apostat al raval sols té un punt de comparació: el dia de la proclamació de la República...“La gentada que s’havia apostat al Raval sols té un punt de comparació: el dia de proclamació de la República... En arribar Macià, el públic com al Passeig, es produí un entusiasme indescriptible. Tothom s’empenyia per apropar-se al cotxe i saludar l’home de més popularitat. Pocs foren, però, els que ho aconseguiren, tanta era l’aglomeració que entorn d’ell s’havia format... Es disposa a parlar el senyor Macià i es produeix un desbordament d’entusiasme, difícil de descriure. Intenta diverses vegades començar el seu discurs, però desisteix en veure que les seves paraules no poden sentir-se. No pot contenir-se l’emoció dels presents, que es manifesta en crits de “Visca Macià!”, aplaudiments i voleiadissa de mocadors. L’espectacle és per commoure el més insensible. Des del balcó de l’ajuntament on es troba el repòrter, s’observen infinitat de rostres talment al·lucinats, la vista fita a la figura històrica i simbòlica, digna del bronze lapidari i del marbre perpetuador.”
 |
| El dinar en honor al president / fons Ragon-AMAT |
La presència del president Macià a Terrassa era, principalment, per l'acte de descobriment de les plaques que donaven nova denominació al carrers cèntrics, tal com s’havia acordat al Ple del Consistori del 21 d’abril. Després, «l’avi», com se’l coneixia popularment, girà un seguit de visites pel Casino del Comerç, Amics de les Arts, Cercle Egarenc, Casino de Dependents i la Indústria, Fraternitat Republicana de Sant Pere i Casal del Poble, a més de les Esglésies de Sant Pere i el camp del Terrassa FC, on assistí a un partit del conjunt local.
Francesc Macià visitaria Terrassa en dues ocasions més: El dia 30 de març de 1933 assistia a l’enterrament d’un jove terrassenc que l’havia seguit a l’exili a França. La fúnebre comitiva no va dirigir-se al Cementiri pel camí més curt, tal com deien les ordenances municipals, sinó que, com si tingués el caràcter de manifestació pública, va donar la volta pels carrers principals del centre. El president Macià presidia el dol darrera del fèretre embolcallat amb la bandera comunista. La premsa es va fer ressò de la imatge del president darrera de la bandera de la falç i el martell no pas de la bandera catalana.
 |
| Entrada del president a Ràdio Terrass/Foto Ràdio Terrassa |
La setmana següent el dia 2 d’abril el president retornava a Terrassa en visita oficial. Fou rebut a la Casa de la Vila per passar, tot seguit i acompanyat sempre per l’alcalde Samuel Morera, a visità l’Escola Industrial i ha procedí a inaugurar el Grup Escola Genescà del carrer de Salvador Seguí (carrer Sal·lari). Les autoritats es desplaçaren després al carrer de la Font Vella, núm. 62, on procediren a la inauguració oficial de la nova emissora de Radio Terrassa com a EAJ 25. El president visità els estudis acompanyat del president de Ràdio Terrassa, Jacint Figueras i signà en el llibre d’honor de l’entitat.
No hi hagué cerimònia religiosa, dies abans i en secret el regent del Sant Esperit, Ramon Sanahuja havia beneit l’emissora només amb l’assistència de membres de la directiva, familiars i personal de torn.
 |
| Signatura en el llibre d'or de Ràdio Terrassa |
Fonts consultades:
RAGÓN, Baltasar: Terrassa fa cinquanta anys. Historials dels anys 1931 al 1935, Arxiu Tobella, Terrassa, 1981
El Dia. 7 de juliol de 1931.
VERDAGUER, Joaquim. Terrassa les Festes al carrer. Fundació Torre del Palau, 2007.
El Dia. 3 abril 1933. p. 1 i 2
SALILLAS, José Manuel. Historia de Radio Terrassa. Talleres Gràficos de la M.C.E. Horeb. Terrassa 1978
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada