Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 20 d’abril de 2013

Els Jueus a Terrassa


Després de la destrucció de Jerusalem pels romans, aquests provocaren la diàspora o dispersió i migració del poble de Judea lluny del seu establiment ancestral. Els jueus es van dispersar per tot l’Imperi Romà i posteriorment  per tot el món.
La seva sapiència, coneixements i sagacitat els va fer ser imprescindibles en oficis artesans, en el comerç i el mercadeig, gaudint del benestar i del poder econòmic.
Probablement hi hagué jueus a l’antiga Ègara romana que exportava vins i cereals i altres productes, arreu de l’Imperi. La invasió sarraïna del segle VIII hauria fet fugir als magnats gots i hispans cap a les muntanyes deixant a les valls els natius i una minoria jueva tolerada pels musulmans, això sí; a canvi del pagament d’importants tributs.
Amb les ràtzies sarraïnes dels segle IX i X Ègara fou destruïda i els seus habitants dispersats.
A Terrassa tenim un aforisme que ens diu «Terrassa mala raça i la meitat són jueus» i un altre «Terrassa mala raça, Sabadell mala pell» (amb aquest domini, consulteu en aquest blog). Són referències a l’estatge de jueus a la vila medieval de Terrassa. Després de molts anys de la seva desaparició encara es conserva la seva memòria i confirma la seva presència a les nostres terres.

L’historiador Salvador Cardús en el seu llibre «Terrassa Medieval», ens diu: “Donada la importància primitiva que Terrassa tingué els segles XII-XIII, no és d’estranyar que residís a la vila un regular nombre de representants de la raça judaica”.
És poc probable l’existència d’un call pròpiament dit, sinó d’una aljama o comunitat de jueus. Si la vila en el segle XIV tenia 650 habitants no hem de creure que «... la meitat són jueus», sinó que no superarien el mig centenar de membres. L’historiador Antoni Rovira i Virgili ens parlà dels assentaments de jueus en diverses ciutats catalanes, entre elles Terrassa.
Salvador Cardús ens dona senyals testimonials evidents de la presència del jueus a la nostra vila: «El dia 10 de juliol del 1441 s’obria un interrogatori contra na Molins per tals d’esbrinar “si·s dava de la mà sua als pits seus ab senyal de la rodelleta. E dix ella desposant que hoc senyals li feya de rodelleta. E de la mà als pits”. Dolça, muller de Joan Vidal, testifica que veié la Molins “donant-se amb la mà al pit payent-se senyal de jueus».

Cardús també com a curiositat ens parla que l’any 1308 “Romeu de Cardona  prestà 18 lliures de safrà a Bernat de Centelles, senyor del Castell de Vallparadís, amb l’obligació de retornar-les-hi més endavant, però mentrestant en Centelles li deixava un jueu en penyora”. Una altra qüestió entre jueus i terrassencs: «El 25 de setembre de 1364, és motivada per una gramalla vlava que en temps ha “Isach Jueu” havia comprat per IX sous a Guillem Aymerich i encara la “devia lo dit Isach”.
Cardús esmenta varis documents dels segle XIV que certifiquen la presència d’un cementiri jueu denominat “Camp Jueu”, prop de la masia de Can Santfeliu, situada a la serralada de les Martines `rop de les Carbonelles  , actualment desapareguda; un document  del 21 de juliol de 1356 ens parla de que Bernat de Santfeliu adquiria una peça de terra “vocata lo camp jueu, sita prope masoveriam de Sant  Feliu.; Un altre de 1371 en el que Pere de Santfeliu feia embargar “tota aquella avena que és al Camp del Jueu de dita parròquia Sancti Petri”; un segon document del mateix any fa esment del “Campo vocato jueu que est in parrochia Sancti Petri de Terracia satis prope masovariam de Sent Faliu”; I un darrer document d’aquell mateix any  corrobora que el “Campo vocato jueu situato santis prope massovariam d·en Sent Faliu.

Quan hi havia una calamitat, guerra o pesta es culpava els jueus i es produïen alçaments populars de caràcter violent, ja sigui espontani o premeditat que portava a la persecució i linxament dels jueus. Finalment l’any 1391 es produïren assassinats i espoliació de llurs béns en les principals capitals de la península. Finalment un edicte dels reis Isabel i Ferran, signat el març de 1492 a Granada manava la reconversió o l’expulsió del jueus de tot els territori dels regnes Castella i Aragó. Els jueus van emigrar establint-se en comunitats a les costes dels Balcans, Grècia, Jerusalem i Egipte. Serien i són coneguts com els Sefardites (de Serafad en hebreu, que és com era coneguda la península, tot i que sembla que sefardites es refereixen als que habitaven el regne de Castella). Alguns jueus catalans van anar a parar a Roma on encara queda el record de l’antic ghetto com la Via Catalana, que recorda la importància i el nombre de jueus catalans que s’aposentaren..

Actualment hi ha una comunitat jueva a Terrassa anomenada Tarbut. El dia 8 de setembre del 2010 una vintena d’hebreus van celebrar l’any nou 5771, que són els anys que han passat des de la creació d’Adam, el primer home de la terra. Es calcula que a Terrassa hi han uns 100 jueus.

Hi ha la possibilitat de que corri sang per les venes de molts terrassencs, encara que els seus titulars no tinguin consciència del fet. Segons el periodista i escriptor Pere Bonnin en el seu llibre “Sangre judía. Españoles de ascendencia hebrea y antisemitismo cristiano” en dóna un llistat de cognoms catalans de procedència jueva extreta principalment de les llistes de penitenciaris processats pel San Ofici, dels cens de les calls jueus i d’altres fons. Cognoms com Vives, Vidal, Estruch, Bisbal, Puig, Pujol, Prat, Ros, etc. També tenim un exemple, que molt jueus es van reconvertir al cristianisme i al ser batejats van adoptar noms d’arbres, plantes o fruïts: Figueras, Roure, Mata, Bosch, Alzina, Olm, Castanyer, Pi, etc.

Potser sí que a “Terrassa la meitat som jueus”

Fonts consultades:
CARDÚS, Salvador. Terrassa Medieval. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa1960
Villatoro, Vicenç. Tarrasa Judia. Tarrasa Información. 21 desembre 1974. p.13
Bonnim, Pere. Sangre judía. Españoles de ascendencia hebrea y antisemitismo cristiano. Flor de Viento Ediciones. Barcelona 1998

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada