Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 24 d’abril de 2013

E.C. Kubalas



El dia 7 d’abril de 2013 l’equip de futbol dels E.C. Kubalas celebraven amb un dinar de germanor, el 60è aniversari de la seva fundació. Ens adrecem, donçs, a mitjans de l’ any 1953, quan Pere Serra i Porta fundava, aleshores, el E.C. Kubalas a la barriada de Ca n’Aurell. Oficialment, consta la data del 14 d’abril de 1953, però,  en realitat, ja es van jugar partits de futbol al menys un any abans, el 1952, en un lloc anomenat “Sot de la Piscina”, que la veu popular va batejar com “Les Corts”;  era un descampat ensotat ubicat entre la piscina Vella i la carretera de Martorell, i allí  s’aplegaven moviments massius  de públics a les matinals dels diumenges.
En primer terme, el Sot de la piscina /Arxiu Tobella

El nom de Kubalas va quallar donant referència al nom del jugador del F.C. Barcelona, Ladislao Kubala, i es va assignar a un dels equips. Aleshores, Pere Serra organitzava, els diumenges al matí, diferents partits  entre els vailets del barri, que fins aquell moment es dedicaven bàsicament a fer els seus partidets al mig dels carrers. El fill de Pere Serra, Martí Serra, explicava en el llibre " Història del futbol amateur a Terrassa". que: “nosaltres vivíem just davant del camp del sot. El meu pare havia jugat a futbol a diversos equips. Al barri hi havia molta canalla pel carrer, i un dia, amb la pilota de tireta, el meu pare va proposar jocs a alguns vailets. Al cap d’una setmana, una trentena de nens  van sumar-se a la pràctica del futbol, i poc després ja van crear el club”. A partir d’aquell moment els partits ja es van convertir en “oficials”, amb els equipaments corresponents a excepció de les botes, que les havia de portar el jugador.
El primer camp al Sot de la Piscina / C.E. Kubalas

El primer partit inaugural del 14 d’abril de 1953 el van jugar el Olímpic i els Kubalas, aquest ùltims amb la samarra blaugrana. Un cop consolidat el club i davant de l’èxit del ressò dels partits es va habilitar un nou camp de joc més reglamentari, situat a la cruïlla de les carreteres d’Olesa i Martorell, al costat de la masia de Ca n’Aurell. Així, en aquell nou camp amb millors instal·lacions, camp de joc i vestuaris, es va viure l’època daurada del club. Es va arribar a crear fins a set equips en funció de l’edat: Rapits, el Catalunya, els Olímpics, l’Hercules, el Rayo, el Kubalas A i els Kubalas B.

 
Camp de Ca n'Aurell / Fons Ragon-AMAT


L’esdeveniment de la creació d’altres clubs de barriada va permetre organitzar un campionat escolar, el primer de l’estat espanyol; i a més, la temporada 1953 l’equip dels Olímpics es va 
Equip dels Kubalas / E.C.Kubalas

proclamar campió d’aquesta lliga. L’equip dels Kubalas va anar progressant, i la temporada 1959-60 el juvenils van disputar la final del campionat de Catalunya contra el FC Barcelona. Tanmateix,  tot i la derrota per 5 a 1, el Kubalas van culminar una temporada històrica. Davant la marxa ascendent de l’equip i el fet de tenir que abandonar el camp per la pressió immobiliària, va ser necessari el trasllat a un nou terreny al final de la rambleta del Pare Alegre, on la temporada 1960-61, l’equip amateur va aconseguir l’ascens a la categoria regional, es a dir, a un pas de la Tercera Divisió.
El Kubala amb els Kublas / J.F. Fondavila

Ladislao Kubala va assistir en varies ocasions a partits del Kubalas, fins i tot, en un d’ells va fer la sacada d’honor. Kubala era un seguidor de la classificació del club, fins a tal punt,  que en una ocasió va trucar a Pere Serra per interessar-se pels mals resultats de l’equip reflectits a la premsa; i el president l’hi va contestar que els jugadors eren amateurs i altres equips cobraven per jugar. No obstant, la resposta del Kubala fou immediata, aquest va proporcionar dos jugadors, Duocastella i Mercadal, que van ajudar a salvar l’equip. A més,  Kubala va jugar un amistós l’any 1966  amb els  seus dos fills; fins i tot, un dia va arribar un paquet amb quinze parells de botes noves donades pel jugador hongarès.
El camp de la rambleta amb els estrall de la riuada / Carles Duran-Amat

Malauradament, en la rierada del setembre de 1962,  tot el que l’ aigua va arrossegar al llarg de la rambla va anar a parar al camp de futbol; en conseqüència, per manca d’un camp practicable i altres raons, el club es va veure forçat a deixar de competir,  posant fi al seu historial. Els vailet, però, van continuar jugant fins el 1965 i, a més, l ’any 1977 el club va tenir una revifalla en formar un equip de veterans que va començar a competir al Campionat de Catalunya de Veterans. Finalment, el juny del1981 va tenir lloc una trobada d’ exjugadors a l’Estadi Municipal.
Trobada de exjugadors 1981 / J.F. Fondevila

Fonts consultades:
FONDEVILA, Joan Francesc.Història del futbol amateur a Terrassa. Fundació Valls. Terrassa 2000
Tríptíc del 60è aniversari dels E.C. Kubalas. 2013. Família Serra

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada