Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 29 de maig de 2013

La festa del Corpus a Terrassa


Des que el papa Joan XXII va instaurar, l’any 1317, la festa del Corpus Christi, aquesta celebració va arrelar ràpidament a Catalunya tal com es pot constatar documentalment a Vic l’any 1319, a Girona el 1320 i, a totes les parròquies catalanes, l’any 1370. Per tant és deduïble que al segle XIV ja es celebrés el Corpus a Terrassa.

Un dels Corpus més memorables celebrat a Terrassa va ser el de l’any 1651 amb la presència de la Generalitat de Catalunya (vegeu en aquest blog “ Un Corpus amb la Generalitat de Catalunya a Terrassa”.
Processó del Corpus a la Plaça Vella / Fons Ragon-AMAT

Al llarg dels anys s'ha anat celebrant la festa del Corpus amb la tradicional processó, llevat dels moments que la intolerància política no ho ha permès.
Seguici del Corpus Terrassenc / dibuix Jeroni Font - proc. Josep M. Domènech

Josep M. Domènec en el seu llibre Història breu de Terrassa en fa una descripció del seguici de la processó: “ ... A la tarda, sortia de la basílica del Sant Esperit i passava pels carrers principals: els veïns els ornaven amb catifes de flors, posaven domassos als balcons i convidaven els familiars i els amic perquè hi anessin a veure la processó. Els últims temps, començava amb el drac, que treia foc per la boca. Seguien els bastoners; els nans; dues parelles de gegants, que ballaven al so del flabiol; i els escolans que duien la creu parroquial i les insígnies de la basílica. A continuació venien uns nens vestits d’angelets ; els nens i les nenes que aquell any havien fet la primera comunió; el col·legis; les associacions parroquials; les societats recreatives i els gremis; tothom amb ciris encesos, i al bell mig, les banderes i estàndards. Després, els qui duien el penó de la ciutat; preveres; finalment, la custòdia sota tàlem, escortada per la guàrdia civil. Darrera de tot, les autoritats – que portaven els ventalls típics de la diada -, i tot seguit la banda municipal. Només hi anaven els homes.”
Processó passant per la plaça Vella / Fons Ragon-AMAT

En el costumari santperenc troben una de les tradicions més antigues del poble: el seu Corpus amb l'enramada de les façanes de les cases.
Corpus a Sant Pere. L'enremada / Fons Ragon-AMAT

Hi ha el precedent documental d’un Corpus celebrat a la part forana de Sant Pere l’any 1623 en la que es fa esment el costum d’embrancar les portalades i façanes de les cases per on passava la processó. El veïnat s'apropava al bosc per proveir-se de branques que transportaven en carros i en camions. Tot seguit guarnien les façanes i es procedia a la confecció de catifes florals.

Aquest costum d’engalanar el carrer embrancant-lo, que ja la trobem en diversos Corpus barcelonins del segle XV, era la manera que la gent senzilla aportava pel seu environament ja què econòmicament els resultava gratuït, puix només havia d’anar al bosc i recollir branques, heures i flors, principalment ginesta, pel seu bastiment. Aquesta vella tradició, a l’antic poble de Sant Pere, va subsistir fins els nostres temps fins que és va celebrar l’ultima processó de Corpus l’any 1962.
Processó a Ca n'Aurell / Fons Ragón-Amat

Després de l’agregació a Terrassa del poble de Sant Pere, l’any 1904, la processó del Corpus es celebrava, en aquesta diada, a la parròquia del Sant Esperit, mentre que el diumenge següent corresponia organitzar-la a la parròquia de Sant Pere. Amb la creació de noves parròquies, després de la guerra civil, la processó del diumenge s’alternà cada any per les diverses parròquies. El dissabte era el torn de la processó de l’Escola Pia.

En els anys seixanta es va instaurar un concurs de catifes en el que es competia per fer la catifa més vistosa. Els guanyadors foren els següents:

1960

Processó Parròquia del Sant Esperit: Carrers de la Unió i de l’Església, ex aequo

Processó Escola Pia: Carrer de la Església

Processó Parròquia de Sant Josep: Carrer Vallparadís, tram de la ctra. Montcada al carrer Escudé

1961  

Processó Parròquia del Sant Esperit: Carrer de la Rutlla

Processó Escola Pia: Carrer de la Rutlla

Processó Parròquia de la Santa Creu: Carrer Monturiol-Pla de l’Ametllera des de Pere de Fizes a Transversal

1962   

Processó Parròquia del Sant Esperit: Carrer de l’Església

Processó Escola Pia: Carrer de la Església

Processó Parròquia de Sant Pere: Carrer de la Creu Gran

1963         

Processó Parròquia del Sant Esperit: Carrer de l’Església

Processó Escola Pia: Carrer de l’Església

Processó Parròquia de la Sagrada Família:  Carrer Galileo-Plaça del Progrés


A mitjans de la dècada dels anys seixanta del segle XX les processons del Corpus van deixar-se de celebrar al carrer, passant a fer-se una íntima processó dins la basílica del Sant Esperit.  En tot cas, no serà fins l’any 2001 que per iniciativa del prior del Sant Esperit, Josep Pauses, aleshores també rector de Sant Pere, la processó del Corpus tornà a sortir als carrer. Això seria a la parròquia de Sant Pere concretament pels carrers de l’antic poble. L’any 2004 Terrassa va ser proclamada seu d’un nou bisbat i la Basílica del Sant Esperit va esdevenir-se com a catedral. Per la festa del Corpus del 2005 el bisbat també va recuperar la processó al carrer fent un recorregut pel vials del centre. La processó molt concorreguda va sorprendre a molts vianants que no havien viscut aquest esdeveniment.
Recuperació de la processó a Sant Pere / Joaquim Verdaguer

 
Fonts consultades:

AA.DD.: Terregada, Ajuntament de Terrassa, Edicions El Mèdol, Tarragona, 1991.

AMADES, Joan. Costumari Català. Salvat edicions. Barcelona 1950.

DOMÈNECH, Josep M. Història breu de Terrassa. Patronat de la Fundació Soler i Palet

VERDAGUER, Joaquim. 1904-2004 Centenari de l’agregació del poble de Sant Pere a Terrassa i Sabadell. Associació de Veïns de l’Antic Poble de Sant Pere. Terrassa 2005

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada