Les festes de la Santa Creu

Les festes dedicades a la Santa Creu, també anomenades la Creu de Maig se celebraven el primer diumenge de maig. Tot i que la commemoració cristiana celebra la inventió o troballa de la creu per Santa Helena, es l’època que ells pagesos desmarquen el bon temps i plenitud.

La Festa de la Santa Creu 1952 / Manuel Planchat

Els pagesos del terme de Terrassa i mossèn Fortuny, rector de la parròquia de la Sagrada Família, prenien l’acord l’any 1952 de beneir la collita instaurant la Festa de la Santa Creu. Com a acció prèvia a la celebració, una parella de pagesos que havien estat escollits padrins de la festa feien abassegament de farina de les masies del terme amb la qual es feia el Pa de la Santa Creu, pa que portava marcada una creu i que es repartia a la missa solemne del primer diumenge de maig. Després, el capellà beneïa la creu de terme situada a la plaça de l’església i es dansava el “ball de coca”. Aquesta festa, després de vint anys, es deixà de celebrar l’any 1972.

Recuperació de la festa / AMAT

L’any 1985 l’Esbart Terrassa de l’Agrupació Folklòrica Amunt i Crits recuperava la festa de la Santa Creu incloent-la en el marc del Pla d’Acció Cultural de l’Associació de Personal de la Caixa de Pensions i gaudint de la col·laboració de la parròquia i del Gremi de Flequers. Al migdia del 5 de maig es celebrà l’eucaristia tot beneint i repartint el “Pa de la Santa Creu”. Després, davant de l’església, es beneïa la creu de terme i l’Esbart Terrassa interpretava, entre altres, el “ball de la coca de Ca n’Aurell”, adaptació musical de Roman Alia. La festa va ser un èxit, tant en l’organització com en l’expectació que va originar. És per això que l’any següent es va tornar a celebrar i així any rere any fins a fer-la una tradició.

Benedicció de la Creu

L’any 1988 l’Esbart Terrassa va voler completar el ritual de la festa incorporant nous i tradicionals elements. La festa començà amb la concentració a la plaça del Progrés d’una trobada de gegants i dels grups de cultura popular. Tots junts en cercavila acompanyaven el trasllat damunt d’un carro de “l’Arbre de maig” fins a la plaça de l’església de la Sagrada Família, la qual estava guarnida amb banderes, flors i plantes als balcons. Un repic de campanes anunciava la seva arribada i el començament de la missa que va ser cantada per la Coral Rossinyol. En aquesta 

Festa Santa Creu / Esbart Terrassa

cerimònia es va realitzar per primera vegada el “ball de gegants” davant l’altar a càrrec dels Geganters de Terrassa. Com ja era tradicional, a l’Ofertori es va repartir el Pa de la Santa Creu. A la sortida de l’Ofici es procedir a la benedicció de la “creu de terme” i l’Esbart Terrassa interpretava el “Ball de la coca de Ca n’Aurell”. Un altre novetat era la recuperació de l’homenatge a la gent gran fent padrins de l’“Arbre de maig” a dos veïns del barri: Camil Domingo i Remei Montagut, els quals donaren les primeres palades per la plantació de l’arbre. Davant l’expectació dels presents, que feren una gran rodona, l’Esbart Terrassa va interpretar diversos balls: el del “Cascavell” i el de “L’Estapera” entre d’altres i, per finalitzar, els assistents es varen incorporar a la ballada popular mentre es repartia galetes i cava.

El gegants a la Festa de la Santa Creu / AMAT

Tot aquest ritual ha esdevingut, any rere any, tradicional, consolidant la festa com a singular, simpàtica i atraient dins la diversitat de festes ciutadanes.

Unes altres celebracions de les festes de la Santa Creu són les que celebren dues cases regionals terrassenques.

L’arribada de immigrats duran la dècades dels anys cinquanta, establerts a la perifèria urbana aglutinar cultures regionals separades de la tradicional terrassenca, principalment en l’aspecte lingüístic. L’enyorança de la seva terra i la voluntat de preservar la seva cultura va fer possible l’aparició de cases regionals que omplien el vuit que la cultura catalana no podia oferir, donada la repressió a que estava sotmesa per culpa del règim franquista.

Aquestes agrupacions, en el seu apartat lúdic o folklòric, van començar a celebrar diversos actes al carrer que han esdevingut tradicionals dins la cultura popular terrassenca.

La processó de la Santa Cruz

En els anys cinquanta del passat segle immigrants del poble de Canjayar, van constituir a Terrassa la Cofradia de la Hermandad de la Santa Cruz del Voto, que va fer possible el intercanvi d’una replica de la Santa Creu de Canjayar per Terrassa, per una de la Mare de Déu de Montserrat portada aquest poble d’Almeria. Després d’uns anys d’activitat la confraria va quedar inactiva, però la Creu de Canjayar quedà resguardada a l’església de Sant Pere.

No serà fins l’any 2001 que es va revifar la devoció dels terrassencs nascuts a Canjayar per la seva patrona la Santa Cruz, creant l’Associacion d’Amigos de la Santa Cruz de Canjáyar

Pel maig celebren la seva festa amb la celebració de una missa a l’església de Sant Pere amb exposició, cant de himne i adoració de la sagrada relíquia. En el seu apartat lúdic es celebra un acte a la Sala Crespi.

Des de l'any 1991 el Centro Cultural Andaluz Alcalá La Real y Comarca organitza la processó de la Cruz de Mayo. A primers de maig celebren aquesta festa amb una cercavila pels carrers del barri de Ca n'Anglada. La comitiva, presidida per una banda de música invitada, desfila darrera d’una creu floral, portada per dones vestides amb vestits típics andalusos, seguida de mig miler de persones que participen a la processó. Acabada la cercavila té lloc un festival folklòric.

Fonts Consultades

MAMPEL, Jordi. La festa de la Santa Creu a Ca n'Aurell (1952-1990). Terragada. Ajuntament de Terrassa. Edicions el Mèdol. Tarragona 1991

Diario de Terrassa. 4 maig 1985
Diario Terrassa. 7 maig 1985
Diari de Terrassa. 3 maig 1988
RIUS, Ramon. Parròquia de la Sagrada Família.Fundació Torre del Palau. Terrassa. 2008
VERDAGUER, Joaquim. Terrassa les festes al carrer. Fundació Torre del Palau. Terrassa. 2005