Abastament d’aigua a Terrassa (3): Mines - 2

Mina Galí -Pous 

El dia 22 d’abril de 1771, l’intendent general de Catalunya autoritzava a Ignasi Galí a cercar aigua per mitjà d’una mina en terres de Can Pous, proa del Camí de Matadepera que passava per l’actual carrer de la Independencia.

La mina captava els seus recursos hídrics a la part baixa de l’espai on avui s’aixeca el Mercat del Triomf, a tocar del carrer de Catalunya. Baixa en línia recta cap al Sud fins a trobar els carrers de Sant Leopold i de Sant Valentí on, en diagonal, anava a parar al vapor de la companyia dels Galí, l’actual Escola Lanaspa.La Mina Galí o Pous passava per terrenys de Francesc Vidal, Joaquim Galí i Josep Amat, 

La Mina Galí / MPAT

Mina Galí - Sanllehí

La capçalera de la Mina Galí o Mina Sanllehí la situem al carrer de l’Autonomia. Des d’aquell espai baixava pel q   ue avui és la plaça de Rosa Mora, creuava el carrer Transversal i el de Catalunya i s’acostava en moles trams al del Pintor Viver, per passar per sota de les vies de RENFE, el que avui és la Biblioteca Central de Terrassa, Sant Llorenç, Cervantes, Montserrat, Sant Llorenç i Pantà. Com la Mina Galí-Pous, s’acabava al vapor de la companyia dels Galí. Bona part del trajecte coincidia amb el torrent de Sanllehí.

Mina Galí 3

El tercer ramal de la Mina Galí començava a redós de l’actual plaça de Lluís Companys, prop de la beta d’aigua del Pou de Cal Llobet. Transposava la Riera del Palau i passava entre el Vapor Monset i La Farinera i enllaçava amb la Mina Sanllehí al carrer de Sant Isidro, per acabar, altra volta, com les seves germanes, al vapor de la companyia. Bàsicament la servitud era per la indústria del Vapor Monset i la fàbrica de tints Serra.

Fer esment en el repàs de les mines Galí d’un document de març de 1797 en el que els propietaris procedeixen a la venda del dret d’aprofitar-se de part de la seva aigua. En aquest paper, ens record Joan Baptista Galí, es parla per primera vegada de la ploma, una antiga mesura  per graduar els cabals d’aigua i que es referia a la quantitat que passava ple canó d’una ploma d’oca o de gall, i que figurava en escriptures de cases dotades d’aigua de propietat.

El comprador de l’aigua va ser Pau Marià Palet, pagès de la parroquia de Sant Joan de Matadepera. Es podia valdre dels recursos procedents dels rentadors, safareig i mina d’Ignasi i Joan B. Galí, fabricants de “panyos”. El pagès la volia per regar un tros de terra situat sobre el Mas Oller, a la Rasa. També podia emprar-la en el cas de que es fes una casa al terreny

Mina Mauri / MPAT

Mina Maurí o Porcià

La seva construcció data de principis del segle XIX, i recollia les aigües a partir del carrer d’Emili Badiella, seguint el marge del torrent de Vallparadís fins trobar el carrer de Mas Adei i creuant els de La Mina, Creu Gran i Joaquim de Paz, per acabar al de Sant Josep, entre Sant Pau i del Passeig. Posteriorment aquesta mina es va anul.lar i es tallava a les instal.lacions de Mina al carrer de la Societat. Era una d eles més importants de la seva època. El seu cabal servia primer per usos domèstics i posteriorment fou encimentada en tot el seu trajecte perquè el procés de creixement de Terrassa havia fet que es construís a sobre.

Joan Baptista Galí ens diu que l’origen de la Mina Maurí o Porcià té el seu origen en la compra d’un terreny situat al torrent de Vallparadís, i del dret que feu a favor de Pau Maurí en Josep Pou, mitjançant una escriptura de l’1 d’octubre de 1768 davant del notari de Terrassa Manuel Comellas. Possiblement va ser construïda pel seu fill abans de 1833. El 1918 encarav donava 18 plomes d’aigua.

Mina d'en Pauet / Fons Ragon-AMAT

Mina d’en Pauet

La Mina d’En Pauet és una abundant beta d’aigua natural situada al nord de la via del tren, seguint, més o menys, la línia del carrer del Marquès de Comillas. La primera referència la trobem en un pou situat a prop del llit de la Riera del Palau, en el tram que durant uns anys per oblidar va portar el nom de Avenida de Gibraltar i que ara coneixem com avinguda de Josep Tarradellas, primer president de la Generalitat recuperada, a l’alçada del carrer de Balmes.

L’aigua alimentava una torre d’aigües que repartia a les cases més properes del Torrent d’En Pere Parres. A l’alçada de Pedrell hi havia una casa que hom anomenda com si fos una masia Mas Pauet, on hi havia un pou que alimentava un gran dipòsit. L’aigua, a més de regar, alimentava una mina que traspassava la Riera del Palau i, en direcció al carrer de Cervantes, alimentava els habitatges de la zona. Més tard, va servir a una de les indústries més grans que mai ha existit a Terrassa, la Sociedad Anònima de Peinajes e Hilatura.

Tornem a la capçalera. En el carrer d’Amadeu de Savoia, quan encarava la Riera del Palau (avinguda de Tarradellas) es va profunditzar un pou del que s’extreien recursos abundants, el mateix del que passava  amb els que hi havia dins la fàbrica Agut –fins a tres-. La suma de tots aquests elements ens dfa pensar en la presència d’una gran mina o beta natural que potser alimentava també la capçalera de la Mina Vinyals, situada a l’altra banda, prop del carrer de Cervantes.

Fonts consultades:

VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879

GALÍ i BARBA, Joan Baptista. Notícies sobre l’abastiment d’aigua a Terrassa. Mina Pública d’Aigües de Terrassa. 1992

OLLER. Joan Manuel; SUÂREZ, Francesc; VERDAGUER, Joaquim. Les Mines d’Aigua a Terrassa. Fundació Mina d’Aigües de Terrassa.2008

PASTALLÉ, Pere; SOLË, Miquel. Mina Pública d’Aigües de Terrassa. Mina Pública d’Aigües de Terrassa. 2002