Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dijous, 1 d’agost de 2013

Abastament d’aigua a Terrassa (2): Mines - 1


Quan es van enderrocar les muralles en el segle XVI, la vila va anar creixent i la seva activitat econòmica, agrícola i tèxtil, impulsà al Consell de la Vila i  al castlà, Pere de Fizes, en el segle XVII, a trobar la solució per l’abastiment de l’aigua a base d’una xarxa de conduccions del preuat líquid, que esdevindrà com a solució, en el segle XVIII, la construcció d’un enramat de mines subterrànies conductores de aigües freàtiques des de les parts altres de la vila. Hem de tenir en compte que Terrassa està assentada sobre un pla inclinat i què, la zona de Can Roca esta a més de 300 m sobre el nivell de mar i que la part baixa, Les Fonts, es troba a 180 m. Per tant la forta pendent feia factible la captació de les aigües a base de mines d’aigua.

Una mina d’aigua és un pas subterrani per a comunicar dos indrets; una excavació subterrània que discorre a pocs metres de la superfície, i que aprofita  per a captar i conduir aigües. Tècnicament és una construcció d’obra, feta en general a la zona on s’acaben les terres arenoses i comencen les argiloses i impermeables.

Va ser en els segles XVIII i XIX que es va desenvolupar aquesta servitud tan necessària per l’industria. Per abastir la vila es van construir fins a una dotzena de mines: la de la Vila, Puig Novell, la dels Monjos, la dels Frares, Viveret, Gali-Pous, Galí-Sanllehí, la Galí 3, Mauri. També la Busquets, Vinyals, Marí, Urenetes. (Aquestes 4 ultimes vegeu en aquest blog els monogràfics dedicats elles

Les mines en el segle XIX / MPAT

Mina del Puig Novell

De la Mina del Puig Novell no em sabem massa cosa. La seva situació és desconeguda, i només coneixem de la seva existència perquè es menciona en una escriptura. Caldria deduir que estava més a prop que lluny del puig o turó del Novell, que té la cota més alta d’alçada a  la seu del Institut Industrial. Les aigües de la Mina del Puig Novell s’empraven per abastir un rentador i un abeurador situats fora de la vila, molt probablement els que estaven a la cruïlla dels carrers del Cardaire i de Sant Pau, en el lloc que la veu popular coneix com a Cuina Moderna. No és descartable que es tractés d’un ramal de la Mina Viveret que des de el carrer de Sant Josep baixa fins el de Baldrich per alimentar els rentadors d’aquell indret.

Torrent de Vallparadís 1889 / Fons Ragon-AMAT
Mina dels Monjos

Moltes de les mines terrassenques es van construir en un període que va de mitjans del segle XVIII al primer terç del segle XX. La documentació que ens fa avinent en els seus llibres ens fa una mica de llum per conèixer-ne alguna. La  Mina dels Monjos recollia aigua per abastir rentadors –de capacitat suficient per respondre a totes les necessitats dels fabricants de llana- i indústries agrícoles. La Mina dels Monjos es trobava a la zona est del terme municipal, allunyada      –ara i abans- del nucli urbà. La ubiquem al torrent de La Grípia. Començava prop del safareig de Can Salas i arribava a sota de la Torre de Mossèn Homs. Si no anem errats les fites que marquen el futur pas Del IV Cinturó estan situades ben bé a sobre del que havia estat aquesta mina, pel que no cal descartar que les obres de construcció de la Ronda del Vallès- tan criticades per les entitats ecologistes de Terrassa i comarca- afectin les antigues canalitzacions.



Mina dels Frares

Aquesta mina tenia la capçalera prop de l’actual centre geriàtric de Vallparadís, al Vapor Guardiola. La canalització subterrània seguia el marge del torrent i passat el Pont del Passeig regava les Hortes del Frares, les antigues zones de conreu dels franciscans del convent de que s’establiren a Terrassa i que van tenir una important fàbrica de teixits.



Mina Viveret

La recerca d’aigua d’aquesta mina es realitzava mitjançant dos braços: el primer procedia de sota el Puig Novell i el carrer de l’Om i l’altre del Passeig. Els dos convergien al de Sant Jaume i, en diagonal, entraven en les terres del Mas Viveret, on també arribava la Mina Uranetes. Aquesta servia principalment per donar aigua a les hortes i proveïa els abeuradors del carrer del Pare Font, a prop de la fàbrica de gas.



Fonts consultades:

VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879

GALÍ i BARBA, Joan Baptista. Notícies sobre l’abastiment d’aigua a Terrassa. Mina Pública d’Aigües de Terrassa. 1992

OLLER. Joan Manuel; SUÂREZ, Francesc; VERDAGUER, Joaquim. Les Mines d’Aigua a Terrassa. Fundació Mina d’Aigües de Terrassa.2008

PASTALLÉ, Pere; SOLË, Miquel. Mina Pública d’Aigües de Terrassa. Mina Pública d’Aigües de Terrassa. 2002

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada