A la baixa edat mitjana la vila de Terrassa no disposava d’aigua suficient per a abastar els obradors tèxtils, pels seus habitants i per emmagatzemar en cas de setges o de guerra. En el segle XV només algun pou abasta la població, mentre la resta es trobaven fora muralles, i a molt a prop es construïen rentadors per a la indústria dels draps. Només el castlàdel castell disposava de déu pròpia amb abundància de recursos. Era una petita part dels seus privilegis
La primera notícia històrica i documentada sobre una mina d’aigua cal cercar-la en el segle XIV. L’erudit egarenc Joseph Ventalló i Vintró, en el seu llibre “Terrassa Antigua y Moderna” ens diu que a l’Arxiu General de la Corona d’Aragó va tenir l’ocasió de consultar una ordre datada a Barcelona el 7 de juny de 1314 i signada pel rei Jaime II dirigida a Bernat Martra, “sobreacinilero” seu, “para que por el medio y medios que le parezcan más oportunos, ruegue á los vecinos de Tarrasa, y él por su parte, haga todo lo posible para que el agua de la fuente del Viver i las circunstantes, que manan cerca de la villa, sean conducidas por conductos subterràneos, al palacio real (castillo-Palau) de la citada villa de Tarrasa”.
Pel topònim Font del Viver no trobem cap referència sobre la seva situació. Sí em descobert el nom en un document de l’any 1713 on es diu que Guillem Viver tenia una casa al Portal Major, i és per aquesta raó que durant moles anys i en diversos documents se l’anomena Portal del Viver. És més que probable que la referència es relacioni amb alguna font propera a la Riera del Palau. El cert és que no se sap si mai es va portar a terme l’ordre.
Mancava aigua, per altra part fet inherent a la història de Terrassa. I es va anar a buscar per a fer front a les necessitats creixents. Així, el 1441 els terrassencs Ramon Molins, Antoni Aymerich i Guillem Ramoneda, en nom propi i en el de la resta d’habitants, signaren una concordia en la qual el castla del castell, Antoni Guillem de Muntanyans es comprometia a alliberar part d’aquestes aigües i que, per mitjà d’una canonada, fossin portades a la vila, on es bastiria una font i un abeurador. Això va ser posible amb la construcció d’una canonada, anomenada Mina de la Vila des de una deu situada al torrent del Salt, darrera de l’actual Teatre Principal. Sabem el preu que van pagar aquells terrassencs: 200 florins d’or d’Aragó “de bon pes, so es per lo mes de setembre prop vinent, cincuenta florins, é quant la aygua será dins la dita font ab son degut compliment altres cincuenta florins, é del jorn que la dita aygua entrarà en la dita font, é la font, serà acabada, a un any aprés seguent, los restants cent florins”.
 |
| Pedra amb l'escut de Terrassa que hi havia sobre la font / Rafel Aròztegui |
El castlà, era el propietari d’un abeurador i un rentador que hi havia fora de la vila, on el bestiar s’aturava a “repostar”, on es rentaven els draps (teles dels obradors tèxtils). No se sap on eren aquest abeurador i rentador. És possible que faci referència a la font Vella o a les basses del Puig Novell, o que estiguessin situats al vessant esquerra del torrent del Salt, sota el puig Novell
La confirmació de l’existència d’aquesta mina es va produir l’any 1802, per un conflicte d’aigues entre el Consell de la Vila i l’industrial Pau Busquets, ja que en el dictamen es menciona una mina antiga paral·lela a la nova mina construida per en Busquets que baixava pel carrer de Sant Pere. Aquesta, més profunda, s’enduia tota l’aigua dels pous i deixava seques fonts i abeuredors.
La font tenia tres aixetes de coure que davallaven l’aigua a l’abeurador. La font tenia una portella amb pany i clau a fi d’entrar dins la font per netejar-la.
L’any 1891 es van enderrocar les anomenades cases del castell, es a dir, tota la part davantera de l’edifici per quadrar la plaça. Amb aquest enderroc va desaparèixer l’antiga font. Però se’n va construir una altre al xamfrà ara endarrerit l’alçada del carrer de les Parres, on es va construir una torre o repartidor d’aigua de la Mina que alimentava la font que hi havia al seu repeu.
A finals dels anys seixanta del segle XX la font va ser suprimida quedant en peu la torre d’aigües.
Una de les fonts de provehiment fora de les muralles era la de la font Vella Estava situada en el camí de les esglésies de Sant Pere (carrer de la Font Vella) a la vessant esquerra del fondal del torrent del Salt (Actual entrada del Centre Cultural El Social. Hi ha moltes referències documentals sobre aquesta font. Una d’elles datada el 7 de juliol de 1570 ens diu que per motius de malalties contagioses (la pesta) el Consell de la vila va prohibir rentar roba al rentador del Puig Novell i a la font i basses de la font Vella.
Amb la urbanització del carrer al llarg dels anys les basses i els abeuradors va desaparèixer i la font va tenir diferents ubicacions.
Fonts consultades:
VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879
GALÍ i BARBA, Joan Baptista. Notícies sobre l’abastiment d’aigua a Terrassa. Mina Pública d’Aigües de Terrassa. 1992
OLLER. Joan Manuel; SUÂREZ, Francesc; VERDAGUER, Joaquim. Les Mines d’Aigua a Terrassa. Fundació Mina d’Aigües de Terrassa.2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada