Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 28 d’agost de 2013

El Círcol Egarenc


A l’últim terç del segle XIX, els terrassencs entretenien el seu oci repartit segons la classe social a la que pertanyen: els obrers a la taverna o a les societats corals; els menestrals o  la classe mitjana freqüentaven el Casino del Comerç o l’Ateneu Terrassenc, i, per últim, les 
Antic edifici del Casino dels Artesans / proc. Mireia Freixa
classes benestants o rics vinguts a més, enriquits per la indústria, que sovintejaven el Casino Terrassenc, més conegut popularment com el «Casino dels Senyors» i el Casino dels Artesans. Aquestes últimes societats mantenien una lluita sorda entre la classe alta de la vila.
El 1886 va ser un any clau i radical pel Casino dels Artesans. Aquesta societat el 25 d’abril celebrava una reunió general per decidir si continuaven amb el seu estatge en un edifici del carrer de Sant Pere 48 i 50, després que aquell any acabava el contracte d’arrendament. Acordaren continuar en aquell lloc i aprovaren el canvi de nom de l’entitat pel de «Círculo Egarense».
L'edifici  nou el 1903 / Proc. R. Aróztegui

L’edifici i la finca foren adquirides per un dels socis, Pasqual Sala que, com a mecenes, enderrocà aquella casa vella, de pisos baixos i va fer construir un edifici neoclassicisme, obra del mestre d’obres Jeroni Granell. Era un edifici construït entre mitgeres, de planta baixa i tres pisos. La composició de la façana molt plana, simètrica. Totes les obertures són ornamentades amb relleus clàssics i frontons barrocs. La balconada de ferro forjat al primer pis i la resta de balcons amb balustre a nivell de pla de façana. Tractament de la façana amb estucs, formant dibuixos lineals emmarcats per línies d’imposta i coronat amb una cornisa detallada.
Presidia l’entrada al Círcol Egarenc una majestuosa escalinata de marbre amb barana de forja de doble accés, amb una escultura central de fosa que representa un indi americà. La joia principal de tot l’edifici era el gran sala de ball conegut popularment com a «Saló dels Miralls», pels grans miralls que penjaven de les parets. La decoració neoclassicista  era obra del mateix arquitecte, Jeroni Granell i la pictòrica de Francesc Soler. Era una sala rectangular, on en un dels seus fons estava destinat a un petit escenari. L’edifici tenia sala de lectura, biblioteca, sala de jocs i una fonda restaurant regentada  per Joaquim Saló que, al poc d’inaugurar-se, posà en marxa el servei d’habitacions.
El templet dels jardins / Proc. Rafael Aroztegui
També en aquesta gran reforma va incloure la transformació dels patis en uns magnífics i espaiosos jardins romàntics que arribaven fins el carrer de Sant Pau.
Aquest jardins incloïen un gran quiosc o templet pels músics.
El cost de la reforma va ser 400.000 ptes.
Àpat en el Salò dels Miralls / Ilustracions Ibèrica-A. Tobella

El dia 29 de juny de 1888, diada de Sant Pere, es va inaugurar el nou local del Círcol Egarenc amb un esplèndid banquet servit per a 150 comensals i amb la presència de les primeres autoritats. Durant tot el dia el públic en general tenia l’entrada lliure per visitar l’edifici.

L’any 1907 es produir un incident que va provocar una pugna estre les dues tendències polítiques que convivien en l’entitat: els salistes o conservadors i els catalanistes. La espurna va saltar quan un grup de joves socis van ballar una sardana en una festa celebrada en els jardins, sense el consentiment de la junta. El grup de joves varen ser expulsats del Círculo. Temps després, la situació es va normalitzar amb la readmissió dels socis expulsats.
Vestibul del Círcol Egarenc / Àngels Mellado-Arxiu Tobella
L’any 1920, l’industrial i catalanista Ramon Pont esdevingué el nou propietari de la finca. Fou en aquell any que es va “catalanitzar” el nom de l’entitat, la qual passa a anomenar-se «Círcol Egarenc». S’aprovaren els estatuts redactats en català i totes les comunicacions escrites, programes, convocatòries, invitacions, etc., serien redactades en català. Aquest tomb cap al catalanisme no agradà a alguns socis que, després de enceses discussions, decidiren donar-se de baixa, fundant el Gran Casino. El Círcol Egarenc tenia en aquella època més de 400 socis, 135 dels quals es van donar de baixa. 

Les relacions entre ambdós casinos foren tibants, però el pas del temps s’anaren suavitzant. En la dècada dels any 30 eren molts els terrassencs que figuraven en les llistes de socis  d’ambdues entitats.
Una celebració en el Saló del Miralls/AMAT
Durant la Guerra Civil, l’edifici del Círcol Egarenc fou incautat per l’Unió General de Treballadors (UGT).

Després de la Guerra, el Círcol Egarenc ja no recobrà les seves antigues funcions d’entitat recreativa. Pagava el preu d’haver estat una entitat catalanista. L’edifici fou lliurat «oficialment» al Frente de Juventudes  L’entitat acollí durant 40 anys les activitats dels joves falangistes, així com la seu d’Eduación i Descanso. En els baixos estaven ocupats pel restaurant Victòria
Als anys cinquanta, es va construir una pista poliesportiva al bell mig dels jardins, on feien les seves activitats els equips del règim i on es van organitzar els Jocs Esportius Escolars.
Als anys setanta, una immobiliària va arrasar els bells jardins substituïts per un bloc d’edificis. Això comporta la destrucció d’una part del magnífic casal amb la «Sala dels Miralls», inclosa.

Cap els any 90 es va procedir a una remodelació del que queda de l’edifici. L’Ajuntament i els Amics de les Arts consensuaren una reforma que retornés als terrassencs de poder gaudir, tot i les mutilacions, d’un edifici diferent del que es va edificar en el segle XIX, tot conservant la façana la qual està protegida en el catàleg d’edificis del patrimoni local.
Hom pot contemplar la seva esplèndida façana modernista i també part dels mobles de la biblioteca, dipositats a l’Arxiu Tobella, així com l’escultura de indi al vestíbul dels Amics de les Arts
L'edifici en l'actualitat/Rafael Aróztegui

Tal com diu Paulina Pi de la Serra “Círcol, era una pèssima hibridació, castellano-catalana, car el mot que corresponia al català era «Cercle», però a hibridar, els catalans hi som molt afeccionats. Altrament em cal dir que les normes de l’Institut d’Estudis Catalans,  en aquells temps eren molt discutides i la gent tiraven pel dret”.
Els terrassencs ens hem acostumat a dir «Círcol» i hem acceptat el mot de «Cercle» per imperatiu lingüístic.
  
Fonts consultades:
Gerència d’Urbanisme. Catàleg d’Edificis d’interès històric-Artístic. Ajuntament de Terrassa. 1981
PI DE LA SERRA, Paulina. L’Ambient Cultural a Terrassa 1877-1977. Caixa de Terrassa. 1977
GIL, Nuria. El Cercle Egarenc. La reforma del 1887.  Terme. núm. 15, nov. 2000. Centre d'Estudis Històrics -  AHCT
RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa  TAPIOLAS, Judit i FIGUERAS, Pere. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa 1990
TAPIOLAS, Judit – PEREGRINA, Neus. Terrassa 1877-1900. Arxiu Tobella. Terrassa 1996
PLANS, Lourdes. La vida cultural i recreativa a la Terrassa d’ahir 1875-1931. Fundació Torre del Palau. Terrassa 2000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada