Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 1 de setembre de 2013

La “quinta forca” terrassenca


L’expressió barcelonina de “la quinta forca”, feia referència al patíbul i la forca que estava més llunyana fora de la Ciutat Comtal. I actualment també s’utilitza per dir quan una cosa o un lloc està molt lluny.

Prenent aquest símil, Terrassa s’apressava, l’any 1859, a executar una sentència en un cadafal aixecat en la confluència de l’actual Rambla amb el carrer de l’Infant Martí, en un descampat de l’època arran de la riera del Palau. És a dir, a la “quinta forca”, ja que el lloc era fora de la vila, a l’altra banda de la riera. En aquella època encara no s’havia edificat cap casa a l’altre costat del què més tard, seria la Rambla.



Aquell any, el diumenge de Pasqua, en una masia del terme de Santa Perpètua de la Moguda, va tenir lloc l’assassinat d’una dona i tres criatures. Una d’aquestes, la més petita, encara en vida, va pronunciar les paraules «oncle, oncle!...», abans de morir. L’oncle i cunyat de la dona, Narcís Casademunt i Aulet va ser detingut, confessant poc després l’autoria del crim.

El pres, que tenia 38 anys i igual que el seu germà eren natural de Caldes de Montbui, fou portat a la presó de Terrassa.

Feia pocs anys que la vila havia passat a ésser cap de Partit Judicial i el pres quasi es pot dir que havia estrenat la nova presó construïda recentment.

Es va celebrar el judici i el criminal fou condemnat a la pena màxima.



El diumenge de Pasqüetes -tal com recordà Joan Amades en aquella època i en aquesta diada- “hom celebrava el Combregar general” dient que “Nostramo era portant als malalts impossibilitats i, en general, als qui per malaltia no havien pogut anar a confessar durant la Quaresma” i remarcant que “mai no es deixava de visitar els hospitals i cases de beneficència”. Per tant aquell dia la presó va ser visitada pel terrassencs com no ho havia estat mai. Es pot dir que tota la població va desfilar per aquell edifici, per poder veure l’autor d’aquells assassinats.

Era una època que no hi havia diaris i l’únic mitjà que va difondre els fets va ser l’edició d’uns romanços amb el relat del crim. Els fulls es venien a deu cèntims, fins i tot pel pobles dels voltants.

Lloc aprop d'on es va portà l'execució /AMAT
El dia 14 de maig de 1859, jornada marcada per l’execució per l’Audiencia Territorial, la vila durant unes hores parà les seves activitats per poder assistir a la tètrica cerimònia. Tal com ho relata Baltasar Ragon en el seu llibre Terrassa en el segle XIX:  “s’organitzà una processó en la que al davant hi figurava un grup de congregats amb vesta, presidits per una imatge del Sant Crist, que oferí per aquest acte la casa Mulet, manyà del carrer de Sant Pere. El reu anava acompanyat d’un frare, molt bondadós i d’edat avançada, que vivia a cal Ralots, del veí poble de Sant Pere i a qui tothom coneixia amb el nom de Pare Bartomeu.

El reu anava custodiat per una parella de Mossos d’Esquadra.

En sortir el condemnat de la presó, li fou ofert un ruc per a què hi pogués pujar a cavall, però ell preferí anar a peu, malgrat donar mostres de gran abatiment.

Al pas de la comitiva, el so greu d’un timbal, feia el moment esborronador. El reu i acompanyants, desfilaren pels carrer de la Font Vella, Rutlla, Sant Francesc, carretera de Montcada i riera del Palau.

A l’indret de la Rambla d’Égara, aproximadament on desemboca el carrer de l’Infant Martí, s’aixecava el cadafal, rodejat, quasi bé de tots els veïns de Terrassa.

El Casademunt demanà perdó per tres vegades al seu germà, espòs i pare de les víctimes i aquest l’hi negà.

Per pujar les escales del patíbul, hagué d’ésser sostingut, puix que li mancaven les forces, tal era el seu estat de defalliment.

Una cop assegut en el pal, fou tapat amb un drap negre i es complí la sentència”.
execució a garrot vil
L’execució es va fer pel sistema d’engarrotament. La mort per garrot vil es va introduir l’any 1820 per substituir la forca. És un instrument consistent en un collar de ferro que per mitjà d’un cargol estreny el coll del reu fins a provocar-li la mort per asfíxia.

Seguint amb el relat de Baltasar Ragon “Ran d’aquest fet, es compta que moltes mares, seguint una tradició d’aquells temps, hi portaren llurs fills i en el moment que entrà en acció el botxí, els infants reberen un bufetada de la mare, perquè així tinguessin un record punyent que els servís per abstenir-se de fer maldats. Compten també, que feia més de sis mesos que no havia plogut; el blat dels camps era completament sec i en ésser executada la sentència ràpidament s’ennuvolà el cel i descarregà una tempesta que no donà temps als que presenciaven l’execució, d’arribar a les llars respectives sense mullar-se”.
Execució pública a Barcelona /quadre de Ramon Cases
A Terrassa no es va registrar cap més sentència a mort, fins el dia 23 de setembre de l’any 1923, quan foren executats, dins de la presó, els atracadors de la Caixa de Terrassa i assassins de sometent Joan Castella (vegeu en aquest blog “ L’atracament a la Caixa de Terrassa”)



L’indret (“la quinta forca”) on es va portar a terme l’execució de l’any 1859, en temps de la Guerra Civil, va servir per reunir-hi i intruir-hi els milicians.



Fonts consultades:

RAGON, Baltasar. Terrassa en el segle XIX. p. 56. Impremta Morral. Terrassa.

RAGON, Baltasar. Execució d’una sentència. El Dia 13 maig 1931. p. 1

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada