Els terratrèmols, per fortuna, no són gaire habituals al nostre país. De moviments sísmics n’hi ha hagut molts però per fortuna són d’una intensitat baixa o moderada. Les zones de major sismicitat són la Val d’Aran, la Ribagorça, part del Pallars, la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, part del Bergadà, Osona i la Selva.
El primer moviment sísmic documentat va ser el 1373, però el més virulent de la història catalana, també conegut com el terratrèmol de la Candelera, va ser el de 2 de febrer de 1428, d’un ordre de magnitud de 6 a escala Richter.. Prèviament , un any abans, el 1427, es va produir un terratrèmol que va destruir totalment la vila d’Olot.
 |
| Gravat de Santa Maria de Ripoll després del terratràmol |
El de 1428 tinguí l’epicentre situat prop de Camprodon. Va afectar a tot Catalunya i el sud de França. Causà més de mil morts i va esfondrar la nau principal, el cimbori i part d’un campanar de Santa Maria de Ripoll, els campanars de la vila d’Arles o del monestir de Sant Joan de les Abadesses. També la destrucció de la capella de Núria i la pràctica totalitat del poble de Queralbs.
A Barcelona tingué la seva repercussió en l’església de Santa Maria del Mar, on va destruir la rosada del temple, que es va desplomar sobre la multitud i ocasionar una trentena de morts.
 |
| Església de Santa Maria Fons Ragon-AMAT |
Els efectes del terratrèmol es feren sentir a la vila de Terrassa, principalment a l’església de Santa Maria, segons un document de l’arxiu de Sant Pere, de 5 de maig del 1428 «Havent ocorregut un espantable terratrèmol i de gran durada, els honorables Consellers d’aquesta vila de Terrassa, anaren a l’església del Monestir de Santa Maria i no feren oració a Nostre Déu i Senyor i que ens perdoni i ens llevi per la sua misericòrdia infinita de la plaga del terratrèmol i determinaren anar en professó a Montserrat per implorar sa divina gràcia »
Les esquerdes ocasionades a l’església de Santa Maria preocuparen els vilatans fins al punt d’acordar no celebrar-hi ni oficis ni reunions.
Del “llibre de Consells dels Parroquians de Sant Pere” reproduïm una descripció en la qual es dóna fe del’ estat ruïnós de l’església de Santa Maria, en aquells dies «Fou ajustat consell de parroquians de la sgleya de Sant Pere en lo siminteri de la ditá Sgleya ab solentat i consentiment del dit honorat batle e ell present, en lo qual consell fou proposat per lo honorable mosén Guillem de Muntanyans cavaller domiciliat en la vila de Terraça: que com la Sgleya de Madona Santa Maria de Terraça fos en mal disposició é govern, e dirubida en alguns lochs e fos perillós de hoyr lo offici divinal, dins la dita Sgleya, que sia bona cosa e rehonabla que en aço se provehis e que una vegada sia feta instància que la dita Sgleya dia hobrada e adobada en la manera ques pertany e que sens perill hom shi puxa stare que lo ofici entretan se faga en la Sgleya de Mossennyer Sant Pere la qual es assats ffort e tal que sens dupte e perill si pot bon estar e que si los administradors del priorat de Madona Santa Maria no solen dar cap ni consell en aço que los sien cessades les rendes de pagar fins que jàcen ço que deuen e empero dix lo dit mossén Guillemm que sia per major sensació de la parroquia que vajaun alet de part de tota la parroquia a mossén P Regaçol qui ha carrech de la dita administració pregant lo que ell deia dar prestament recapte en aço... tots el parroquians qui eren ajustats lo haren e aprovaren concordament tot ço que per lo dit honorablemossén Guillem era stat dit e proposat e de fet elegiren Nan Fermí Rovira qui aquest era present en treballar en lo dit negoçi per part de tota la parroquia»
Els desperfectes foren adobats tot i que deixaren senyals inequívocs del pas del terratrèmol.
Al llarg de la història s’han produït diferents moviments sísmics, si bé Terrassa no s’ha vist massa perjudicada. Dos d’ells, els registrats els anys 1909 i 1930 van tenir l’epicentre a la nostra ciutat
El 2004 es van registrar més de setanta rèpliques pràcticament imperceptibles.
L’últim terratrèmol detectat a Catalunya va ser el 20 de desembre del 2010 a una escala de 3’6 en la escala Richter, que va tenir el seu epicentre en la població de Caldes de Malavella. Va ocasionar desperfecte de poca importància.
 |
| Zones sísmiques de Catalunya / Institut Cartogràfic de Catalunya |
Fonts consultades:
MANZANARES, Jordi. Terrassa fue epicentro de sendos terremotos en 1909 y 1930. Diari de Terrassa. 23 setembre 2004.
GORINA, Pau. El terremoto dl año 1428. Tarrasa Información, 30 agost 1958. P. 1
TAPIOLAS, Judit; FIGUERA, Pere. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa 1990
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada