Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dijous, 1 d’agost de 2013

Abastament d’aigua a Terrassa (9): La Mina Pública d’Aigües de Terrassa


En el primer terç del segle XIX quan s’anava de camí cap a la revolució industrial, Terrassa no disposava de l’aigua suficient per moure la innovadora energia del vapor. En general la majoria de les grans ciutats i viles Catalunya disposaven d’un riu en el seu terme. Terrassa s’abastia de les mines d’aigua, la majoria privades que eren insuficients per la demanda industrial.

L’any 1842 es van portà a terme iniciatives per solucionar el neguit dels industrials terrassencs. La falta d’aigua havia portat alguns d’ells a traslladar les fàbriques a altres poblacions prop dels rius Llobregat o del Ripoll. Es en aquest context uns quant prohoms terrassencs crearen la Societat de la Mina Pública d’Aigües de la Vila de Terrassa amb l’autorització del Consistori terrassenc.
El 17 de març de 1842 quedà constituïda oficialment la Societat que tenia com a principal propòsit aconseguir  proveir la vila del cabal necessari per tal de cobrir el incessant creixement de consum d’aigua. Per tal d’aconseguir-ho, van obrir noves galeries i procediren a comprà algunes de les mines existents, amb la qual cosa arriba a aconseguir una longitud de més de 14 km.
Les Mines a final del segle XIX / Unitat del SIG-Ajuntament de Terrassa
La base de la nova xarxa de conduccions d’aigua van ser la construcció de noves mines: La Baixa Oriental, Baixa Occidental i Matalonga.
La mina Baixa Oriental, tenia la seva capçalera a la Plaça de les Bruixes, i el 1850 ja pràcticament arribava a la Riera de Les Arenes. El 1856 es va començar un nou ramal paral·lel a la riera i en direcció a Matadepera. La continuació de la mina va ser vers La Grípia. El 1877 s’aconseguien drets de minar a Can Roca, Can Fatjó, Can Montllor i Mossèn Homs. El 1878, els propietaris de Can Montllor van demanar 10.000 duros i 5 plomes d’aigua per signar la cessió dels drets, i la Mina va accedir-hi. El 1879 els treballs s’acostaven al Torrent de La Grípia, i després van continuar fins Can Salas. En aquesta època es van fer dos ramals secundaris paral·lel a aquesta via d’aigua, al les zones de Can Petit i a Ca n’Arnau-Mossèn Homs.
Una mina de la Mina / Mina d'Aigua de Terrassa
La Mina Baixa Occidental, també anomenada ramal Nord Occidental o Mina Fonda és va començar el 1844 i tenia com a punt de partida la Plaça de les Bruixes, però en direcció contrària al ramal anterior. Anava pel Camí de Matadepera, dins Can Fatjó, travessava el de Can Roca i el de Can Bogunyà i seguia cap al nord-oest. El 1860 es va acabar, encara que hi hagueren projectes de donar-li continuïtat aprofitant la xarxa de torrents. Als anys 20 del segle XX la van allargar fins al Torrent Cansoner de Can Bogunyà.
A la dècada dels anys 80 del segle XX es van descobrir, per mitjà de pous, vàries betes d’aigua al redós del Torrent de la Xuriguera (o Riera de Gaià), en terres de Ca N’Amat de la Muntanya. El 1888, en Llàtzer Matalonga va fer construir una mina per a portar aigua fins a Terrassa. La construcció, després de creuar les terres de Ca n’Amat i de Can Colomer i l’actual barri del Poble Nou, finalitzava al Pla de l’Ametllera.

Tot i que aquest esforç no fou suficient per les necessitats creixents de la ciutat. L’any 1898 la Mina acorda la construcció d’un pantà en el torrent de la Xuriguera, arran la carretera de Rellinars. (Vegeu en aquest Blog “El pantà de la Xuriguera”
Durant la República novament el malson de la manca d’aigua es feia evident. El Consistori encarregar l’elaboració d’un estudi per portar les aigües del Llobregat per mitjà d’una canalització de 12 kilòmetres, amb pous i una estació elevadora a Abrera. (vegeu en aquest Blog “Portada d’aigües del Llobregat”

La Mina patí els estralls de la rierada del 1962 amb la trencadissa  i l’esllavissament de centenars de metres de canonada, tant de la xarxa primària d'Abrera a Terrassa, com de la de distribució de la ciutat i de les mines, cosa que va obligar amb caràcter d’extrema urgència a instal·lar canonades paral·leles i construir ponts provisionals per tal de restaurar el servei com més aviat millor.
La bassa de la Mina / MPAT
A partir de 1973, malgrat que l'Ajuntament tenia la concessió per a la captació (de 56.000 m³/dia), i Mina, la infraestructura adequada per distribuir l'aigua, l'escassa pluviometria d'aquells anys, la progressiva contaminació i la falta de regulació del riu Llobregat obligaren a fer restriccions, raó per la qual, i per tal de solucionar el problema, es començà la construcció d'una Planta de Tractament d'Aigües Superficials per poder captar l'aigua directament de la superfície del riu, i amb una capacitat de producció de 30.000 m³/dia. Les obres van ser acabades el 1976; d'aquesta manera, l'ombra de l'escassedat i les restriccions diàries que patia la ciutat en els darrers tres anys van ésser definitivament oblidades. El problema del proveïment va quedar pràcticament resolt i reforçat dos anys després amb la participació en la creació del Consorcio de Abastecimiento de Aguas del rio Llobregat, SA (actual Aigües Ter Llobregat).
Diposit de Can Boada / MPAT
Fonts consultades:
web de la Mina “www.aiguesdeterrassa.net”.
GALÍ i BARBA, Joan B. Notícies sobre l’abastament d’aigua a Terrassa. Aigües de Terrassa, 1992.
FAURA Sans, M., VINYALS, Melcior; PALET BARBA, Domènec. Dictamen sobre abastecimiento de aguas potables para la Ciudad de Tarrasa. Ajuntament de Terrassa. 1923
SOLÉ, Miquel i PASTALLÉ, Pere. Mina Pública d’Aigües de Terrassa. Una empresa al servei de la comunitat. Lunwer Editores i Aigües de Terrassa. 2002
VINYALS, Salvador. Mina Pública de Aguas de Tarrasa S.A. 1841-1966. Terrassa 1966.
Fonts consultades:
VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879
GALÍ i BARBA, Joan Baptista. Notícies sobre l’abastiment d’aigua a Terrassa. Mina Pública d’Aigües de Terrassa. 1992
OLLER. Joan Manuel; SUÂREZ, Francesc; VERDAGUER, Joaquim. Les Mines d’Aigua a Terrassa. Fundació Mina d’Aigües de Terrassa.2008
PASTALLÉ, Pere; SOLË, Miquel. Mina Pública d’Aigües de Terrassa. Mina Pública d’Aigües de Terrassa. 2002

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada