Hem de situar la creació d’aquestes dues escoles en el marc de la renovació pedagògica catalana de principis del segle XX.
L’escola Mont d’Or, si bé va néixer a Barcelona, va tenir a Terrassa un dels seus centres d’educació. Fundada el 1905 pel pedagog Joan Palau i Vera a la Bonanova. Hi estaven vinculats homes de la categoria de Josep Pijoan, Eugeni d’Ors, Joan Maragall, Josep Rogent, etc., i era nodrida pels fills de les famílies més progressistes de la burgesia barcelonina.
 |
| Joan Palau |
Com en tants temes de caire cultural recorrem al valuós llibre de Paulina Pi de la Serra, «L’ambient cultural a Terrassa. 1877-1977», com a font principal d’informació. Al capítol que dedica a l’Escola ens diu: «Heus aquí perquè l’any 1909, quan el seu col·legi s’havia afiançat i crescut. Palau decidí d’abandonar les instal·lacions de la Bonanova pera fer un assaig complet d’Escola de treball al camp. El lloc triat fou Terrassa, concretament la masia de Can Bogunyà, situada prop de la ciutat, amb una gran extensió de conreu i un pantà propi pel regadiu. Allí, un cop fetes les reformes pertinents, Palau va instal·lar-hi el pensionat dels seu somnis».
El nou centre va començar a funcionar el 1910 amb un nombre reduït d’alumnes –que Palau considerava ideal – molts dels quals eren fills de Terrassa, tots ells majors de 10 anys.
El nens vivien en contacte permanent amb la natura i practicaven esports i disciplines manuals,combinats amb una educació intel·lectual molt acurada. El músic Joan Llongueres els instruïa al món de la música i el pintor Joaquim Torres Garcia en les arts plàstiques.
El pintor tenia la residència al Mont Repòs, a la carretera de Rellinars prop de Can Colomer i Can Bogunyà. La seva dona Manolita Piña s’encarregava, junt amb la seva germana Carolina, de l’administració de l’Escola Mont d’Or, on també ensenyà música i arts decoratives que havia après del seu marit. Ella va ser qui va implicar el pintor en l’ensenyament dins l’escola
 |
| Can Bogunyà / Joaquim Verdaguer |
L’èxit de l’Escola fou total, però el 1913, Joan Palau va haver de deixar-ne la gestió. Aquesta va passar a mans de Pere Moles que, mancat de l’esperit que movia Palau, no va poder dirigir el centre com hauria calgut, i el 1915 l’Escola va desaparèixer.
 |
| Alexandre Galí |
La creació de l’Escola Vallparadís també l’hem de situar en el marc de la renovació pedagògica catalana. També com explica Paulina Pi de la Serra, la iniciativa sorgí d’un grup de pares terrassencs preocupats per l’educació dels seus fills. Es tractava de famílies benestants, interessades en la cultura i en el fenomen nacional català. En 1910, l’Escola començà a funcionar , encarregant-se la direcció a un jove mestre, Alexandre Galí, avui prou conegut en la pedagogia catalana, però aleshores ni tan sols estava titulat. Però el saber fer d’aquell home de 24 anys va demostrar-se ben aviat, creant una escola que ha estat, amb molt aspectes, un model. Els pares donaven àmplies llibertats als mestres per a l’educació dels nens, controlant la gestió administrativa des del Patronat d’Ensenyament de Terrassa.
Galí va idear una «escola viva», on els nens no eren sotmesos a exàmens, on no se’ls pressionava ni amb premis ni amb càstigs, sinó que se’ls ensenyava a fer-se responsables dels seus propis actes. El català era l ’idioma emprat a l’Escola, i s’instruïa els alumnes en la cultura, el folklore i la història de Catalunya. Es donava una importància notable a la formació física i manual dels nens, així com als jocs i l’expressió corporal com a vehicle d’aprenentatge.
 |
| Alexandre Galí a l'escola / Arxiu Tobella |
Per l’Escola Vallparadís varen passar pedagogs tan insignes com Artur Martorell o Eladi Homs. Estava instal·lada als locals de Can Julià de la Quadra al carrer de Sant Antoni, on actualment hi ha un pàrquing que anteriorment havia estat la seu de l’Agrupació regionalista.
 |
| Equip de bàsquet de l'Escola Vallparadís / Arxiu Tobella |
En aquesta Escola per primera vegada a nivell nacional es va practicar el joc del bàsquet (vegeu en aquest bloc, “Terrassa Bressol del bàsquet estatal”)
Diverses inconstàncies, alienes totalment al funcionament pedagògic de l’entitat varen obligar a tancar l’Escola el 1915. Galí va traslladar-se a Barcelona, on prosseguí la tasca de desenvolupament de la pedagogia catalana que va fer-lo cèlebre.
Fonts Consultades:
Pi de la Serra, Paulina. L’ambient cultural a Terrassa. 1877-1977. Caixa de Terrassa. 1977.
FIGUERAS, Pere; VERDAGUER, Joaquim. L’Escola Mont d’Or a Terrassa. Impacte. Núm. 21. 27 juny 1987.
FIGUERAS, Pere; VERDAGUER, Joaquim. L’Escola Vallparadís. Impacte. Núm. 11. 18 abril 1987.
VERDAGUER. Joaquim. El bàsquet a Terrassa. Arxiu Tobella. Terrassa 1992
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada