Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 5 d’octubre de 2013

El nom de Terrassa en poblacions foranes


El fenomen de la immigració del segle XX a Terrassa s’ha de dividir en dos períodes. El primer, fins a la Guerra Civil, en que la ciutat acollí immigrants dels països catalans, de l'Aragó i de Múrcia. La seva majoria es van integrar a la cultura catalana, nodrint les entitats terrassenques del moment i diluint la seva cultura de procedència en les tradicions terrassenques. En el segon període, l’allau migratori després de la guerra fou molt significatiu. La ciutat passà de tenir 45.000 habitants l'any 1940 a 160.000 el 1980, amb una cota màxima en el quinquenni 1960-65. Aquell any Terrassa acollí l'arribada de gairebé 15.000 immigrants.
carrer de Terrassa a Fiñana / AMAT
L’establiment d’aquests altres terrassencs a la perifèria urbana va aglutinar cultures regionals separades de la tradicional terrassenca, principalment en l'aspecte lingüístic. L'enyorança de la seva terra i la voluntat de preservar la seva cultura va fer possible l’aparició de cases regionals que van mantenir els lligams amb el pobles de procedència. Als anys noranta L’Ajuntament de Terrassa va començar  a tenir vincles amb algunes d’aquestes poblacions amb visites recíproques d’ambdues autoritats, principalment per les respectives festes majors. 
Avda. de Terrassa a Viladecavalls / Joaquim Verdaguer
Algunes d’aquestes ciutat han adoptat el nom de Tarrasa o Terrassa en el seu nomenclàtor, com per exemple; Fiñana, Abrucena, Jàvia, San José de la Talaia, Còrdova, Càceres, Àvila, Almeria, Seseña (Toledo), Villa del Prado (Madrid), Albacete, Adra, Soria, Roquetas de Mar (Alicant), Cartagena, Comenar de Oreja, Alcoy. També ciutats catalanes com Sabadell, Montcada, Sant Coloma de Gramanet, Viladecavalls, Castellar del Vallès, Sentmenat, Matadepera, Rubí, Olot, Mataró, Sant Vicenç dels Horts, Reus, Manresa, Badalona, Ciutadella, Abrera, Lleida, Collbató, Castelldefells, Viladecavalls, Vinarós,.

Les grans ciutats com Madrid, en el barri de Zofío i Barcelona en el barri de Gràcia tenen dos carrerons amb el nom de Tarrasa i Terrassa, respectivament.
Carrer del Bonaire a Barcelona / Xavier Verdaguer
En el segle XV Barcelona va ser la primera població que va tenir un vial amb el nom de el  «carrer d’En Terrassa». És l’actual carrer del Bonaire situat al Born del qual sols se’n conserva un fragment ja que bona part del mateix fou destruit per Felip V, en enderrocar el barri de la Ribera per contruir la Ciutadella.

Si bé nombroses cases de l’antic carrer en el segle XV pertanyien al Priorat de Santa Maria de Terrassa, es creu no era per aquest motiu que portava aquesta denominació. Sembla més raonable que provingués segurament d’algun dels cavallers o nobles terrassencs de cognom Terrassa, procedents del castell de Vallparadís, que entre els segles XII-XIV assoliren càrrecs civils i eclesiàstics de rellevant importància.
Avinguda de Terrassa a Pamiers / proc. Rossend Preixens
Un altre cas és el dels agermanaments. Aquests són lligams pactats entre dues ciutats o més per crear i desenvolupar relacions d’amistat i cooperació. El coneixement mutu com a base de la tolerància i l’exercici de la solidaritat en són l’essència. Terrassa està agermanada amb Pàmiers (França) i Granada (Nicaragua) i, amistada amb altres. Un d’aquests agermanaments, el de Pàmiers comportà que en aquella ciutat francesa hi hagi una avinguda amb el nom de Terrassa i a la nostra ciutat un carrer amb el nom de Pàmiers. La última ciutat que va posar el nom de Terrassa a una plaça va ser Canjáyar, simbolitzant la seva unió amb Terrassa, amb la presència de Lluïsa Melgarés, regidora de l’Ajuntament de Terrassa
Plaça de Terrassa a Canjayar / AMAT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada