Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 9 d’octubre del 2013

Els Vileta de Sant Pere de Terrassa


La nissaga dels Vila, procedents de Mura, es va instal·lar al carrer Major del poble de Sant Pere a la segona meitat del segle XVI. Per diferenciar-los de la família Vila que vivien al principi del carrer Major, hom els va començar a conèixer pel sobrenom dels  “Vileta”. La seva 
carrer Major de Sant Pere, a la esquerra la casa pairal dels Vileta/ Fons Ragon-AMAT

casa pairal estava situada al final a la dreta del carrer Major, arran de la via del tren. Era una casa de pagès dedicada a les tasques agrícoles i que tenia cura del conreu d’una hectàrea de terreny aproximadament. Estava dedicada a l’horta el tros de la llera del torrent Monner i de secà la resta, amb les seves oliveres, estenent-se fins a l’actual avinguda de Jacquard i el barri de l’Escola.
Premsa

Dins a la masia tenien un trull propi que encara estava en funcionament a finals de la dècada dels anys seixanta del segle XX.

Part de la casa va ser escapçada el 1918 per donar continuïtat al passeig del Vint-i-dos de Juliol fins al torrent Monner.



Un “Vileta”, Josep Vila, fou alcalde del poble de Sant Pere del 1865 al 1867.
Casament de Albert Vila i Dolors Padrós. 1917 / Proc. Jaume Valls Vila
En el “Recull” , recopilació de records, anècdotes, vivències escrites pel dibuixant Mateu Avellaneda, aquest ens contava una anècdota succeïda a cal Vileta de Sant Pere:

“El vell Vileta no sé si seria l’avi o el besavi de l’actual hereu, acostant-se el temps de veremar, arreglà tots els estris, comprovà el bon funcionament de la premsa i netejà els cups, feina laboriosa, doncs durant l’any s’agombolaven sobre les pots del cup un seguit de “trastos”: cordes, sacs buits, portadores, coves i sobretot pols i més pols que filtrant-se per les pintures de les fustes que tapen els cups, empastifen i empolsen les parets i el xupet.

El Vileta de referència, estava doncs en aquesta feina de netejar els cups. Va treure les posts, pujà les fustes del xupet, se li feu de vespre, i deixà per l’endemà fer el restant de la feina, quedant el cup obert.

Aquella nit, varen entrar dos lladregots per la tanca del pati amb l’intenció de robar l’aviram. Varen robar els conills que posaren dintre d’un sac i a mitja feina, senten soroll. En lloc de tornar a saltar la paret entren al celler amb l’intent de sortir al carrer per la porta que dóna als cups, però ho feren amb tan poca fortuna que al voler passar per sobre els cups que creien coberts amb l’empostissat, caigueren dintre, ells i conills.

A més de l’ensurt, la patacada va ser majúscula, allà quedaren presos sense poder pujar, doncs tots sabem que les parets dels cups estant enrajolats amb unes rajoles d’uns dos pams quadrats ben envernissades de vermell, que fan impossible arrapar-s’hi ni poc ni molt.

Podien cridar però era endebades doncs la casa que vivien llavors la família Vileta, encara que estava al costat del trull i dels cups, sols hi comunicava una porteta al començament  del passadís d’entrada pel carrer Major.
Cup d'oli

L’endemà a punt de dia, el bon home anà per continuar la tasca començada i quina no fou la seva sorpresa al trobar a la ratera els dos subjectes plens de bonys i nafres al fons del cup. A l’ensurt del primer moment, va reaccionar el bon home, i posant-se el gec va anar al jutjat a Terrassa per donar-ne part, deixant per custodiar-los a un mosso amb l’escopeta. XanoXano es presenta el jutge, que era castellà i li engalta el cas: “Senyor jutge; Los “lladrones” han entrado a Cal Vileta de Sant Pere, han saltado la “paret”, han “robado los conillos”, han caigudo dintre el “cupo” i han “fotudo” un catatruco”



Els Vileta eren propietaris de les terres de llevant de la placeta de la Creu de Sant Pere. Allà van edificar un rengle de habitatges i, entre aquestes cases i la casella del guardabarreres, un descendent, Albert Vila, va edificar la nova casa pairal.
Placeta de la Creu. A la dreta, les cases d'en Vileta/Fons Ragon-AMAT
Al final de la renglera de cases hi havia un petit corraló, que antigament era el camí per anar a la Font del Apotecari que hi havia al fondal del torrent Monner. L’any 1994 l’Ajuntament de Terrassa li va assignar el nom de «carrer de Can Vileta»

Fonts consultades:

VALLS VILA, Jaume. Els vileta, una nissaga sanperenca. Diario de Sant Pere. Suplement especial del Diario de Terrassa. 21 juny 1986, p. 9

AVELLANEDA, Maria Rosa. Mateu Avellaneda “Recull”.  Copistaria Sarrió SL. Terrassa 2013.

BOIX, Josep. La calle dels Vileta. Diari de Terrassa. 21 nov. 1998, p. 30

1 comentari: