La fam a Terrassa durant la Guerra Civil.

Una guerra, entre d’altres circumstàncies, porta la fam, la falta de queviures i Terrassa no va estar exempta d’aquest flagell.

Seguint el fil del dietari de cròniques que va escriure Baltasar Ragon en el seu llibre “Terrassa 1936-1939. Tres anys difícils de guerra civil”, podem seguir l’evolució de la fam que varen passar els terrassencs durant aquell període.  

En el mes d’agost del 1936 ja es va crear el “Comité de Abastecimientos” en el que ordenava als agricultors a fer un llistat de les existències que tinguessin de blat, ordi, ect. i, la construcció d’un local per a magatzem de comestibles. També s’acorda la creació d’una Cuina Popular que proporciona menjar a 700 necessitats.

Aquell mateix mes comença a notar-se la falta de bacallà i de sucre.

Visita del consul de la URSS/ Fons Ragon-AMAT

A finals d’any comença la distribució de targetes de racionament. Les cues davant dels establiments, principalment de les fleques eren interminables. El febrer del 1937 el consol de la URSS va fer una visita a Terrassa. Per tal d’evitar el desagradable espectacle de les llargues cues, els establiments van ser obligats a tancar. Les fleques, per manca de farina o per les dificultats en la molturació del blat es quedaven sense pa fins a 15 dies.

Per mitjà de la premsa el Comitè de Proveïments durant tota la Guerra Civil va anar anunciant que algunes tendes es vendrien patates, sabó  o cigrons. En altres ocasions el Comitè informava als ciutadans que no arribaven  proveïments ja que per carretera i ferrocarril els productes eren requisats.

En el femer del Fava es van abocats vuit camions de patates que el Sindicato de Campesinos guardava  per a vendre-les a un preu més elevat. Quan s’adonaren ja eren podrides.

La situació arribà a l’extrem que grups de dones assaltaven les fleques sent necessària la presència de Guàrdies d’Assalt per restablir l’ordre.

Cua davant una cooperativa/Fons Ragon-AMAT

En el mes de desembre de 1937 en descarregar les taronges dels camions, en el moment de ser triades, les que semblaven podrides les llençaven. Un grup de quitxalla famolenca les recollia tot barallant-se per elles i se les menjaven en un instant.

Molts terrassencs marxaven en tren per proveir-se de tot el que fos comestible pels pobles de l’interior de Catalunya.

A tall d’exemple; La Pilar i la Palmira, dues mares de família d’uns trenta anys van emprendre l’aventura d’anar a cercar queviures en terres llunyanes. La Palmira era oriünda de la Conca de Tremp, on tenia parents. Amb l’excusa de portar roba als seus marits que estaven al front, varen agafar el tren fins a arribar a la vall de Terradets, al poble de Llimiana. Allà carregaren d’embotits, llegums, cereals, alguna patata, que embolcaren en els seus farcells i entre els seus vestits. El viatge de tornada fou dificultós tant per preservar les seves pertinències com els intents d’assetjament que van rebre. En arribar a Terrassa, passat el pont de la Rambla al frenar el tren per enfilar la costa i la corba d’en Pere Parra, les dues dones saltaren del tren, igual que altres passatgers per tal d’evitar el decomissi que es produïa a l’Estació del Nord. El poble havia batejat els que anaven a la recerca de queviures com la “caravana de la Fam” o “La columna del Sac”.

Durant tot l’any 1938, continua la mateixa tònica encara que més accentuada.

En un cas els flequers s’adonaren que a la farina s’hi havia barrejat calç i hagueren de llançar-ne varis sacs.

Cues davant el mercat/AMAT

La notícia de què al mercat venien carn congelada provocà la formació de llargues cues que arribaven fins a la Font Trobada. Els Guàrdies d’Assalt tenien que intervenir amb tret a l’aire degut als aldarulls que es formaven.

Davant el portal del mercat uns xicots venien herbes per els conills, però la gent les comprava, un grapat a pesseta per menjar-se-les per dinar

Les hortes del terme eren assaltades per gent famolenca. Una vintena d’homes assaltaren a la nit la masia de Can Tries segrestant als residents i s’emportaren tots els queviures que trobaren.

La quitxalla devorava els lledoners que hi havia sota el pont de Sant Pere.

El Comitè de Proveïments va llençar dues camionades de peres i codonys podrits al torrent de Santa Maria i un grup de dones van recollir-los i els rentaren a la font del mateix torrent, per a menjar-los tot seguit.

En Ragon ens diu en el seu llibre que el dia 25 de gener de 1939 en plena retirada dels “rojos” «Cap a migdia, el poble assalta els magatzems on els “Campesinos” tenien provisions de queviures. Igualment passà a la Flequera, a la recerca de pa, al Celler Cooperatiu i al dipòsit de la Comissió de Proveïments del carrer del Pare Llaurador. En tots aquests locals es produeixen escenes esgarrifoses; la gent atropellant-se mútuament, homes dones i quitxalla, criden com atacs de bogeria prenen el primer que els ve a la mà. L’oli s’escampa per terra i es barreja amb el segó dels sacs que rebenta la mateixa gent per adquirir-lo d’una manera o altre, així pots de llet condensada, cigrons, etc. Descobrir tant queviures que eren guardats pels homes que predicaven la igualtat, posa els assaltants en plena indignació».

El Celler Cooperatiu/Fons Ragon-AMAT

L’endemà dia 26, les tropes franquistes entraven a la ciutat i en pocs dies arribaren camions amb subministrament  També ens diu Ragon «Per les cantonades del voltant de la plaça Vella i Raval s’estacionen moros i venen comestibles com xocolata, conserves, galetes, etc. a canvi de moneda de plata, que en surt per tot arreu. S’adquireixen els esmentats comestibles, que durant més de dos anys no es veien enlloc. Enganxats als talons de les tropes franquistes aquesta mena de petits estraperlistes magrebins fan el seu agost als pobles i ciutats tot just ocupats, traficant amb productes escassos i fomentant una falsa imatge d’abundància. Una abundància que encara trigarà dècades a arribar. El globus de l’alliberament es desinflarà en pocs dies».

I així va ser, tot un miratge. No es va trigar a restablir les targetes de racionament, la fam i la penúria que va ser presents durant un parell de dècades.

Un moro venen queviures al Raval/Josep Garcia Argilaga-Arxiu Tobella

Fonts consultades:

RAGON, Baltasar. Terrassa 1936-1939. Tres anys difícil de guerra civil. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa. 1976