La masia de Can Bosch de Basea

La masia estava situada en l’actual plaça de Can Bosc de Basea en el barri de Can Jofresa. Va ser enderrocada a finals dels anys seixanta del segle XX per edificar les torres dels pisos de “la carretera de Rubí” o de Can Jofresa.

Sembla ser que els orígens de Can Bosch de Basea els hem de cercar en una antiga vila romana situada uns metres més avall prop de la riera del Palau, en el lloc anomenat vinya d’en Manel on l’any 1974, arran la construcció de l’autopista de Terrassa a Barcelona, es van trobar les restes d’una vila romana que, probablement es l’origen dels Basea. El topònim Basea és un diminutiu de bassa. Sembla ser que la Besseya era un lloc de basses que existia a fora de les muralles de la vila de Terrassa.

En època medieval, els propietaris del mas conegut com Basea o Beseya abandonaren l’indret prop la llera de la riera i s’instal·laren en un turó pròxim.

El motiu; probablement cercar un lloc més defensable per incursions foranes o pel perill de les revingudes de la riera del Palau. La primera notícia documental la trobem de l’any 1193 amb Ramon de Basea i la seva dona Ferlandina com a propietaris del mas.

Can Bosch de Basea/Fons Ragon-AMAT

Acabada a Catalunya la guerra dels Remenses, durant els segles XV i XVI Terrassa i el seu entorn van enregistrar un destacat creixement demogràfic i econòmic i, conseqüentment, una progressió en les explotacions agrícoles, on sorgiren noves famílies d’importants propietaris de terres. Guany d’aquest benestar en la pagesia va ser la reforma i, principalment, la construcció de la majoria de masos de l’entorn de Terrassa.

Algunes d’aquestes masies, les reformades, eren hereves de les antigues vil·les romanes o medievals, però la majoria foren de nova planta amb l’ocupació de nous espais forestals transformats en terres de conreu que verificaren la transformació del paisatge terrassenc. La masia de Basea responia a aquestes característiques amb una distribució que marca la estructura arquitectònica del mas català del segle XVI.

El mas de Basea presentava una façana presidida per una finestra gòtica amb detalls ornamentals i escaients arcades i columna central, situada sobre la porta principal.  També disposava del típic rellotge de sol.

Interior de Can Bosch de Basea/Dibuix Mateu Avellaneda

El mas disposava d’un molí prop de la riera del Palau, doncs a Can Bosch de Basea sempre foren moliners. El molí construït en el segle XIII, va ser derruït l’any 1878 arran la construcció de la carretera de Rubí

L’any 1405 la pubilla i hereva del mas, Joana de Basea i Desfar es casa amb el vilatà de Terrassa Joan Bosch i Rulls. Des d’aquell moment la masia es coneixerà com Can Bosch de Basea.

Can Bosch de Basea / Fons Ragon-AMAT

A principis dels segle XVI els Bosch de Basea contemporitzaven l’estada al mas amb altres a Terrassa i Barcelona. Jaume Bosch i els seu fill Joan van ser batlles de Terrassa.

A Terrassa compraren un terreny a la part alta del raval de Dalt on construïren la seva casa pairal. La mansió dels Bosch de Basea era l’actual edifici de tres casals que hi al raval de Montserrat al costat de La Caixa i, que en la seva façana té fornicula de la Mare de Déu de Montserrat.

Casa Pairal dels Boch de Basea/Rafel Aróztegui

Francesc Bosch, malgrat d'haver-se casat tres vegades, per cert, totes tres vegades amb vídues, no aconseguí deixar successor mascle i així, el 1636, prengué possessió de Can Bosch la primera pubilla,  Maria.Bosch

El marit d’aquesta, fou en Jacint Castellet, natural de Vacarisses, que fora batlle de Terrassa i personatge destacat en aquells temps de lluites, essent capitost remarcable en la guerra dels segadors. Procedia de les “cases de Castellet de Vacarisses de hont jo sonatural y de Vendranes de dita parrochia”.

En Castellet no deixà més que filles del seu matrimoni amb Maria Bosch. Com a anècdota curiosa de remarcar fou el feu que una d’aquelles filles - nascuda el 1644 - es digué de nom Felipa, nom ben poc corrent aleshores a Catalunya, oimés essent el pare un actiu defensor de les llibertats de la terra, enemic per tant de l’odiós rei Felip IV que «declarada ens té la guerra». Faceciosament cal donar per certa aquella explicació que del dit al fet en feia un conegut humorista; creia ell que tot era una mena de venjança paterna pel fet d'ésser ja la quarta o cinquena mossa que li naixia i desesperançat ja de tenir un hereu varó. Tot podria ser. També és possible que la criatura fos producte d’un abús d’un milicià castellà. D’aquí el seu enuig.

Aquest enèrgic batlle de la vila i terme de Terrassa, dels anys 1650 al 1652, es nomenà indistintament Jacint Bosch i Castellet o Castellet i Bosch per haver-se’n emmaridat l'any 1632, com hem dit, amb la pubilla de la masia Bosch de Basea.

Comença la seva actuació com a batlle, per Carnestoltes del 1650. Durant el seu govern no li mancà feina, puix que s’escaigué la llarga estada de la Generalitat a Terrassa, la sobtada conspiració amb la consegüent ocupació castellana, el ferotge recobrament de la vila per les tropes franceses i, finalment, el mortífer flagell de la pesta.

En Castellet es mantingué sempre contrari a Felip IV. Per això es veié obligat a absentar-se de la vila quan hi entraren les forces castellanes, i hi tornà bon punt les feien fora.

Per breu temps no pogué veure el desenllaç final de la guerra. La darrera nota del batlle Castellet és del dia 3 de juliol de 1652, si bé feia dies que el sotsbatlle regia "la batllia de la vila y terme de Terrassa per enfermedat del honorable batlle". Morí jove, a l'edat de 46 anys, i fou soterrat al claustre de l'església de Santa Maria, al carner o vas dels Bosch de Basea.

El 1690 una filla de Can Bosch de Basea, Maria Balasch i Bosch es casava amb Jaume Anglada, propietari del mas del seu nom obrint una nova branca genealògica que abandonava la branca principal dels Bosch de Basea

A principis de la segona meitat del segle XX la zona de Can Bosch de Basea va ser escollida per edificar un nou grup d’habitatges, essent necessari enderrocar la envellida masia. Curiosament al nou barri se l’hi assignà el nom de la veïna casa de pagès de Can Jofresa, situada a uns tres-cents metres de la ubicació del pisos, perquè, segons un regidor de l’Ajuntament de Terrassa, els nouvinguts de les terres del sud el costaria pronunciar barri de Can Bosch de Basea. L’any 1984 es procedí a la urbanització de l’espai que havia ocupat la masia i, en el seu record se l’hi assignà el nom de “plaça de Can Bosc de Basea”.

Fonts consultades

CARDÚS, Salvador. Terrassa durant la guerra dels Segadors. pàg. 229. Terrassa 1961

ARMENGOL I VIVER, Josep M. Can Bosch de Basea de Sant Pere de Terrassa. Barcelona 1933.

BERNEY, Joan; Vallvé, Xavier. Can Jofresa. Terrassa. AIGSA. Barcelona 1995