Terrassa i la Mare de Déu del Roser

L’advocació i devoció a la Mare de Déu del Roser ha estat ben present a la nostra ciutat. Aquest patrocini dóna nom a totes aquelles persones que es diuen Roser o Rosario. La seva onomàstica se celebra el 7 d’octubre, dia que es va instaurar en el santoral amb motiu de guanyar-se, el 1571, la batalla de Lepant contra els turcs, amb la creença de que la Mare de Déu del Roser havia intervingut en la victòria.

Antiga imatge de la M.D. del Roser

Però a Terrassa la seva devoció era anterior. A la vila medieval de Terrassa hi havia una petita esglesiola sota l’advocació de Sant Fruitós. La capella estava situada a llevant de la plaça Major, al costat del portal de la Creu —anomenat també de la Font—, i recolzada a la muralla, on actualment hi ha la cantonada de la plaça Vella amb el carrer de Gavatxons. Era l’església del castell Palau de Terrassa i feia les funcions de parròquia fins al segle XIII, en què passà a dependre del priorat agustinià de Santa Maria d’Ègara. 

En el seu reduït espai interior, de planta rectangulars, acollia, en el segle XV, fins a quatre altars dedicats a Sant Fruitós, Sant Antoni Abat, Sant Salvador i el més popular, el de la Mare de Déu del Roser. És per això que també se la coneixia com l’església del Roser. L’altar tenia un retaule dedicat a la Mare de Déu tal com ho exposaren els cleguers terrassencs, l' 11 d’agost 1499, al visitador general de l’orde agustinià « ...capella sots invocació de Sent Fruitós havem fet un retaule de la Verge Maria del Roser a despeses nostres pròpies...». La constància  dels terrassencs en l’advoció rosariana fou més endavant mantinguda ferma i viva amb la creació de una Confraria pròpia.

Antic altar de la M.D. del Roser

La construcció del temple del Sant Esperit i la seva consecució de la parroquialitat  van desvetllar l’interès de la confraria rosariana a poder disposar d’un altar propi dins del nou temple. El dia 28 d’abril de 1601 el Consell donava facultat als consellers perquè cedissin la capella al confrares. Aquests van demanar al General de l’Orde dels Predicadors fra Jeroni Xavier de Saragossa el permís per al trasllat de la imatge de la Mare de Déu del Roser que hi havia a les esglésies de Sant Pere. Aviat els devots terrassencs volgueren ressaltar la imatge amb la construcció d’un retaule, confiant la seva execució a l’escultor Agustí Pujol. Aquest retaule presentava els principals motius dels misteris del Sant Rosari. A principis del segle XX la imatge policromada de la verge del Roser va ser retirada del culte i substituïda per una talla més moderna obra de l'escultor Pau Rodó.

Amb els estralls de principis de la Guerra Civil i el conseqüent incendi de l’església, el retaule fou destruït totalment pel foc, i la imatge de la Mare de Déu, destrossada.

Capella del Roser a Can Falguera/Joaquim Verdaguer

L’advocació de la Mare de Déu del Roser la trobem en altres indrets de la ciutat: A Can Falguera de Les Fonts hi ha una capella dedicada a la Verge del Roser. Quan l’any 1932 el bisbat decretà la creació d’una nova parròquia en aquell barri, erigí com església parroquial provisional la capella de Can Falguera i la parròquia prengué el nom de l’advocació de la mateixa. El 1951 s’obria el culte el nou temple parroquial situat en el camí de l’estació prop de la carretera de Rubí. Va ser consagrada pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego. L’església prengué l’advocació de la Mare de Déu del Roser que era el mateix patrocini que tenia l’antic oratori de Can Falguera. A la façana de l’església hi ha una fornícula  que recull en rajoles majòliques la imatge de la Mare de Déu de Roser.

Capella a la parròquia del Roser a les Fonts

També al barri de les Fonts l’any 1942 el propietari de Can Fonollet, Joan Cuyàs, va construir una ermita dedicada a la Mare de Déu del Roser tot i que en l’altar s’exposava una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. La capella estava pintada de blanc i enrajolada amb cairons quadrats de 40 cm.

Actualment la capella està molt malmesa i maltractada de destroces, pintades, fumejada i tapiada.

Situada a la carretera de Matadepera i Sabadell, dins el terme de Terrassa, trobem la masia de Ca n’Arnella documentada des del segle XIII. El mas té una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, construïda l’any 1957. És de planta rectangular rematada per l’absis decorat amb pintures al frec de Ricard Marlet.

Actual altar del Roser al Sant Esperit/Joaquim Verdaguer

L'Ajuntament de Terrassa dels anys cinquanta avesat a posar denominacions marianes als carrers de la barriada de Ca n'Anglada, adjudicà a un vial el nom de Nuestra Señora del Rosario

Fonts consultades:

RAGON, Baltasar. L’altar de Nostra Senyora del Roser. El dia, 12 març 1927. p. 1

CARDÚS, Salvador. Belleses i records del temple del Sant Esperit de Terrassa. Junta de la Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1981

TRAVESA, Artur. Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. 1998

TRENCHS, Marian, Terrassa 1877-1977. Cents anys de vida religiosa. Caixa de Terrassa.