Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 20 d’octubre del 2013

El Celler Cooperatiu

El 16 de maig de 1920 un grup de vinicultors terrassencs van fundar el Sindicat Agrícola de Terrassa amb la finalitat de construir un celler  en règim cooperatiu per defensar els seus interessos conjuntament davant la demanda de vi. El Celler es va construir al carrer de Colom cantonada amb l’actual carrer d’Estanislau Figueres. L’edifici va ser obra de l’arquitecte Francesc Falguera. El celler  estava preparat per emmagatzemar  8.000 hectolitres de vi. A poc a poc els serveis es varen anar ampliant a altres sectors agrícoles com el bastiment d’un molí d’oli, un altre de pinsos i el subministrament d’adobs, pinso Més endavant, també, d'un molí de farines. Tres anys després de la seva fundació,    el celler de vi es va ampliar amb 12 cups nous.
Celler Cooperatiu /Fons Ragon-AMAT

L’any 1936, període de col·lectivitzacions, l’entitat ingressà a la  Unió de Rabassaires de Catalunya adoptant el nom de Sindicat Agrícola Cooperatiu de Rabassaires.
Interior del Celler Cooperatiu/AHT
Acabada la Guerra Civil adoptà el nom de Sindicato Agro Pecuario de la Hermandad de Labradores de Tarrasa, que acabaria simplificant-se per a Hermandad Sindical de Labradores  y Ganaderos.
L’any 1945 es constituïa la Cooperativa Agrícola de Terrassa  per vendre els excedents i  es creava la botiga o “celler” que es va inaugurar el 15 de maig de 1949. D’un estil rural era obra de Jan Baca i Reixach i la decoració de J. Pericot. Durant els anys cinquanta va ser l’època de més creixement. Fins i tot es van obrir botigues de consum en els grups de Sant Llorenç i de Montserrat.
Ampliació del Celler/AHT

La recessió es produiria a partir dels anys seixanta amb l’aparició dels supermercats i, més endavant de les àrees comercials.
Amb la collita de l’any 1978 finalitzà definitivament l’activitat vitivinícola a la Cooperativa.
L’any 1995 ja amb una activitat agrícola residual, l’entitat passava a denominar-se Serveis Terrassencs Sant Isidre, SCCL. Aquesta nova societat, hereva de la Cooperativa Agrícola de Terrassa, continuà tenint la seu en una part de l’edifici del carrer Colom.   Actualment les instal·lacions del celler pròpiament dit estan ocupades per un supermercat.

Des de l’any 1939  el sindicat adoptà la celebració de la festivitat patronal de Sant Isidre. Els catalans des de l’època medieval tenien com a patró de la pagesia a Sant Galderic. Amb l’arribada del borbó Felip V i l’espanyolització de Catalunya es va introduir el culte com a patró dels pagesos al madrileny San Isidro. A la façana del Celler hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Isidre obra de l’escultor Cèsar Cabanes.
La Festa de Sant Isidre a pla plaça Major/Fons Ragon-Amat

Cada any, el 15 de maig, la diada del Sant Isidre, els pagesos celebraven la festa patronal  Era tradició, a principis de segle XX, celebrar-ho amb un ball a la plaça Vella. Després de la Guerra Civil, la festa es va secularitzar: al matí els membres de la cooperativa i familiars es concentraven davant del Sindicat i enfilaven el carrer de Colom amunt en cercavila amb banda de música, portant en processó la imatge de Sant Isidre fins a l’església del Sant Esperit . Després de la missa eren rebuts per l’alcalde. Al migdia es feia un vermut al Passeig o un dinar de germanor en el mateix Celler. A la tarda, teatre o cinema, concert de la Banda de Música, sardanes, i el generalitzat ball de fi de festa, acompanyat d’un espectacle.
Cercavila de Sant Isidre/AHT
A principis del segle XXI la pagesia de Terrassa va tornar al culte patronal de Sant Galderic per mitjà de la Fundació Terrassenca Sant Galderic. La seva festa és el 16 octubre.
L’any 2011 l’Ajuntament adjudicà el nom de “El racó de Sant Galderic” a un espai diferenciat dins l’àmbit del Mercat de la Independència. Antigament en aquest lloc hi havia uns safareigs adossats a l’antic Hospital de Terrassa. Amb la construcció del Mercat de la Independència el 1908, un edifici en forma de ventall, van quedar uns espais entre les naus amb entrada pel Raval de Montserrat (carrer del Peix), que aviat van ser ocupats per la venda de fruita i verdura. Amb l’última remodelació del mercat i de l’Àrea de Millora urbana del Pla del Centre a finals del segle XX aquest espais es deslliuraren  del comerç passant a ser espais de serveis. 
El Racò de Sant Galderic/Joaquim Verdaguer

El més proper a la Rambla es transformà en moll de càrrega i descàrrega. Actualment és el que ens ocupa com a racó de Sant Galderic més lúdic i que dóna entrada al mercat.
Amb la presència de l’alcalde Pere Navarro i de presidents de les associacions de pagesos, el dia 16  d’octubre de 2011 tenia lloc el descobriment de la placa que donava nom al nou espai com a Racó de Sant Galderic  Un ceràmica, obra de Rosa Pasqual, està formada per quatre ceràmiques. En una quartera es pot llegir «Racó de Sant Galderic». A la resta de la placa, una imatge del sant rodejat de productes de camp acompanya el text següent «En homenatge a les pageses de Terrassa i comarca que tenien les seves parades en aquest indret. 16 oct. 2010»

Fonts consultades:
LLORCA, Josep Lluís. La Cooperativa Agrícola, punt final de l’Agricultura terrassenca?. Terme núm. 23, novembre 2008. Centre d’Estudis Històrics de Terrssa-Arxiu Històric de Terrassa.
Diari de Terrassa.  18 d’octubre 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada