El Convent de Sant Francesc de Terrassa

L’església i claustre de Sant Francesc, ubicats a la plaça del Dr. Robert, formen part del conjunt d’edificis que formen el centre hospitalari de Sant Llàtzer. Amb el trasllat de les funcions d’hospital, l’any 1989, al nou Hospital de Terrassa, el de Sant Llàtzer acull el CAP del sector Centre, mentre que la Residència Geriàtrica de malalts crònics de l’Hospital i Casa de Caritat de Sant Llàtzer continuà en els instal·lacions del carrer Topete.

El conjunt hospitalari de Sant Llàtzer està format per l’antic convent de Sant Francesc, la zona del antic Dipòsit Carcelari ara transformat en entrada i pati del conjunt, els edificis de nova construcció del segle XX i del  la Clínica del Remei, ara Centre de Atenció Primaria CAP al carrer de la Riba.

El convent en el segle XVII/Museu de Terrassa

El temple, conegut avui com “l’església de l’Hospital o del convent”, és un edifici de factura barroca, per bé que molt senzilla que s’adiu amb l’austeritat franciscana molt acusada  a Catalunya en comparació amb el recarregament i les complicacions ornamentals d’altres terres. Les seves dues façanes dónen a tramuntana i ponent, essent aquesta última la principal, amb un portal de poc volum. L’interior de l’església, d’una sola nau, amb absis poligonal i capelles laterals comunicades entre si, fou dissenyat seguint les directrius contra-reformistes, que lliguen força amb la tradició catalana, és a dir: espai unitari i tendència a la quadratura de la planta. El claustre és quadrat, amb galeries d’arcs tancades per finestres. Els passadissos del voltant conserven les voltes d’aresta i la sèrie de 26 plafons de ceràmica valenciana, que representen escenes de la vida de Sant Francesc d’Assís i que van ser sufragats, l’any 1673, per Pere Fizes, castlà del Castell-Palau de Terrassa.

Part de l'Hospital 1930/Fons Ragon-AMAT

També formava part de l’antic convent l’edifici que havia estat l’antiga sagristia del monestir i que l’any 1852 va ser transformat en presó del Partit Judicial fins que a finals dels anys vuitanta es van enderrocar les cel·les ampliant el pati, deixant en peu la portalada de tres arcs que dóna pas, actualment, als serveis hospitalaris de Sant Llàtzer.

Gaietà Barraquer i Roviralta, al seu llibre Las casas de religiosos en Catalunya durante el primer tercio del siglo XIX, en fa una descripció del convent i opina: “El gusto de la iglesia no concuerda con la mentada fecha de la fundación, circunstancia que induce á tenerla por anterior, aprovechada por los frailes.” Aquest parer sembla que concorda amb el fet que l’antiga sagristia i més tard presó, tenia les cel·les al voltant d'un pati en forma de claustre.

Un pagès, Pere Riera, de l’Hostal del carrer Cremat, va fer possible la ubicació del monestir en fer donació d’unes terres dins el mas Solà, prop de “la creu davant lo castell de Cartoixa”. També Joan B. de Sentmenat, propietari del castell de Vallparadís feia donació d’unes terres annexes i dins dels torrent de Vallparadís, que amb el temps es coneixerien com les “hortes dels frares”.

El 22 de setembre de 1609 es va posar la primera pedra del monestir de Sant Francesc amb la presència del Vicari parroquial, els consellers de la vila i els pares franciscans. L’any 1612 s’enllestia la construcció, els franciscans  prengueren possessió  de l’edifici el dia 1 de febrer. L’endemà es commemorava la inauguració del monestir i la consagració del temple.

El pou del convent/Fons Ragon-AMAT

Desprès de celebrar les Vespres a l’església parroquial del Sant Esperit es va celebrar una solemne fins al monestir de Sant Francesc amb un recorregut per la plaça major, la Font Vella i el camp de les tres puntes (passeig Comte d’Ègara). Durant alguns anys el tram alt de la Font Vella i la part baixa del passeig era conegut com el camí o carrer de Sant Francesc (d’Assís) pel seu menar al convent.

El Santíssim Sagrament era portat pel vicari perpetu, Jaume Gorchs acompanyat pel president del Convent Fra Joan Palau. Els portadors del pal·li eren el batlle de la vila, Francesc Galí i el consellers, Antoni Rovira, Pere Aymerich i Antoni Arnella. Davant, precedint-los amb solemne comitiva, hi havia els clergues de la vila, el frares i la majoria dels habitants de la vila.

La presó i l'esglèsia de l'Hospital/Fons Ragon-AMAT

La comunitat, amb aproximadament 28 frares, oferí els seus serveis: la  predicació freqüent, tant al seu temple com a l’església parroquial, l’assistència als convalescents o moribunds, i d’altres obres piatoses en moments difícils de flagells com la guerra o la pesta. És famós Fra Pere Llaurador que va aconseguir frenar la barbàrie de les tropes de Felip V en aquesta vila durant la guerra de Successió. 

A més de treballar a les hortes de Vallparadís, on hi cultivaven tabac, amb el temps van instal·lar una petita factoria que, com ja pot endevinar-se donada la tradició terrassenca, es dedicà a la fabricació de teixits. La tela que manufacturaven els franciscans era per fer els hàbits de l’orde de la província regular i fins i tot es creu que abastien a totes les comunitats d’Espanya. El taller, amb 15 telers accionats majoritàriament per operaris seglars, estava emplaçat davant de l’actual pont del passeig, entre el convent i la Mútua de Terrassa, fent de prolongació dels carrer Sant Antoni, tot deixant un pas cap al portal de la Quadra.

La revolta de l’any 1835 va acabar amb la presència de l’orde a Terrassa. Un  quants exaltats, després de cremar el monestir de Sant Cugat, van voler cremar també el convent de Terrassa, provocant així la intervenció dels vilatans, que van fer possible la conservació del convent. Malgrat això, els frares van abandonar-lo tot seguit per no tornar-hi mai més.

L’any 1842 s’obria de nou com a casa de beneficència, i l’any 1860 s’hi instal·laven els escolapis amb la seva escola. L’any 1869 l’Hospital i Casa de Caritat de Sant Llàtzer, emplaçat on ara hi ha el mercat de la Independència, es va traslladar a l’antic convent, que va completar les seves dependències amb la construcció d’un altre edifici al seu costat obra de l’arquitecte Lluís Muncunill.

L'església del'Hospital 2011/Joaquim Verdaguer

Fonts consultades:

Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Hospital de Sant Llàtzer. Gerència  d’Urbanisme. Terrassa 1981

ALAVEDRA, Salvador. 26 plafons de ceràmica catalana. Terrassa 1996.

       ref.: Llibreta de notes curiosas de Anton Rodó y Martinez tretas de altre llibreta que li deixà

       un amich en 1843.

       Documents. Arxiu Històric Comarcal de Terrassa.

       ref.: BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Las casas de religiosos en Catalunya durante el

       primer tercio del siglo XIX. Barcelona 1906

       ref.: SOLER I PALET, Josep. Tarrasa arqueológica. Mercurio. Revista Comercial Ibero

       Americana

BOIX, Josep. El claustro de Sant Francesc. Diario de Terrassa. Fin de semana. 8 març 1986

BOIXADÓS, Jaume. El convento de San Francisco. Tarrasa Información. 2 setembre 1974

MASDEU, Ramir. El dipòsit carcerari de Terrassa és el claustre del monestir romànic de Sant Ruf. Diario de Terrassa, 23 juliol 1981, pàg..14

PUIG I USTRELL, Pere. Arxiu de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa. Inventari 1343-1992, Parròquia del Sant Esperit. Terrassa 1993

SOLER I PALET, Josep. Processó al nou monestir de Sant Francesc. Butlletí del Club Pirinenc Terrassa. set.-oct. 1927, pàg. 190

VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879