Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


divendres, 8 de novembre de 2013

El claustre del Convent de Sant Francesc de Terrassa


L’antic convent de Sant Francesc, ara hospital de Sant Llàtzer, situat a la plaça del Doctor Robert es va inaugurar l’any 1612. (vegeu en aquest blog “El convent de Sant Francesc”)
Claustre/AMAT

Una de les peces cabdals que es conserva dins de l’hospital és el seu claustre de dos nivells (actualment en té tres), amb galeries d’arcs tancats per finestres. Els passadissos que l’envolten conserven les voltes d’aresta,  on es conserven vint-i-sis plafons ceràmics policromats, amb abundor de grocs i verds, que representen escenes de la vida de San Francesc d’Assís. Aquests plafons van ser fets entre 1671 i 1673, l’autoria dels quals s’ha atribuït al mestre escudeller de Barcelona Llorenç Passoles. Pere de Fizes, castlà del Castell de Terrassa, va ser el promotor d’aquesta decoració, on apareix el seu escut d'armes. Els plafons s’han conservat in situ, en bon estat, tot i la desamortització de Mendizábal,  l' exclaustració de l’any 1835 i les diferents reformes i ampliacions de l’edifici, principalment  la construcció d’un nou pis sobre el claustre.
L’edifici passà a mans de l’Ajuntament que, l’any 1869 hi traslladà l’Hospital i Casa de Caritat de Sant Llàtzer que fins aleshores era  al Raval de Montserrat.

Escut de Pere de Fizes
A inicis del segle XX, i fins al 1989, l’edifici va patir més reformes, ampliacions i usos que el modificaren. Podem destacar les obres d’ampliació per part de Lluís Muncunill (1907) per construir l'edifici del Seguro Tarrasense que posteriorment passarà a acollir la Clínica del Remei. El campanar de cadireta  fou construït després de la Guerra Civil on es va ubicar, el 22 de setembre de 1940, una  campana
Darrerament, i després d'un període de desocupació des del 1989, les dependències encara conservades de l'antic convent són rehabilitades a proposta de la Fundació Sant Llàtzer per l'Ajuntament de Terrassa, a través de la Funerària Municipal. S'hi realitza una intervenció arqueològica que posa al descobert les fases constructives de l'edifici i la presència de ceràmica als carcanyols de les voltes situades a la planta baixa del claustre.

En la web de l’Ajuntament trobem una guia on es descriu el programa decoratiu del conjunt ceràmic que mostra els temes següents:

Galeria oest: Conversió de Francesc de Bernardone
1. El naixement de Francesc en una establia
2. L'homenatge del mantell al jove Francesc
3. El somni de les glòries militars
4. La primera visió de Crist crucificat 
5. La Verge Maria lliura el Nen Jesús a Francesc
6. La renúncia als bens terrenals

Galeria sud: Aprovació i ampliació de l'orde
7. Plafó ornamental amb l'escut de Pere de Fices
8. Els somnis del papa Innocenci III
9. Francesc enmig de Pere i Pau a Roma
10. La revelació del crucifix de sant Damiano
11. Confirmació de la indulgència plenària a la Porciúncula
12. La conversió de fra Pacífic
13. La temptació de la carn i de la família
 
Galeria est: Penitències i miracles del Pobrissó
14. Francesc bastonejat per diables i confortat per un àngel
15. La prèdica de Francesc a les aus i als peixos
16. La conversió de l'aigua d'un pou en vi
17. L'amor diví abrusa Francesc d'Assís

18. Francesc refrega el seu cos en uns esbarzers
19. Francesc exhibit nu pels carrers d'Assís


Galeria nord: Humilitat de Francesc
20. Plafó ornamental amb l'escut de Pere de Fices
21. L'extrema humilitat del sant d'Assís
22. L'estigmatització de Francesc
23. La mort de Francesc i la seva recepció celestial
24. La visió de Francesc en un carro de foc
25. Francesc alliberant ànimes del purgatori
26. Descobriment del cos incorrupte de Francesc

El claustre amb els seus plafons de ceràmica és una de les joies museístiques de la ciutat.

Fotos: Rafel Aróztegui
Fonts consultades:
WEB Ajuntament de Terrassa, Cultura, Museus, convent de Sant Francesc
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Hospital de Sant Llàtzer. Gerència  d’Urbanisme. Terrassa 1981
ALAVEDRA, Salvador. 26 plafons de ceràmica catalana. Terrassa 1996.
BOIX, Josep. El claustro de Sant Francesc. Diario de Terrassa. Fin de semana. 8 març 1986
CANALDA, Sílvia. La vida de Sant Francesc d’Assís a les rajoles del clautre de Terrassa (1673): Un exemple de recolliment, humilitat i ascesi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada