Al llarg del segle XX el segells de pastisseria, bomboneria,
dolceria i confiteria han anat associats a un grapat de botigues ubicades al
centre urbà de Terrassa.
Cal Junyent del c/ S. Pere 2 /Museu de Terrassa |
A principis del segle XX aquestes botigues eren una barreja
de venda de queviures i confiteries: La xocolateria Piera, al capdamunt de la
Font Vella; Cal Trias, a la Rutlla, 9; Confiteria Cuní, a la Rutlla 52; confiteria La Colonial; al carrer de
Sant Pere, 2; Pastisseria La
Concepción, al carrer de la
Creu Gran cantonada carrer de Sant Antoni;
Confiteria La Colonial,
al carrer de Sant Pere, 2; Confiteria de la
Vda. Carné al raval de Montserrat davant el
mercat; cal Bassany, a la plaça Major, 18; cal Trenchs, al carrer Major, 35;
confiteria Roumens, a la Font Vella,
44, La Dàlia,
al carrer dels Gavarxons, 4
Pastisseria Vda. Carné/ Museu de Terrassa |
Una de les més emblemàtiques va ser la confiteria de la Vda. Carné. En un
principi estava situada al carrer de Sant Pere, però l’any 1908, estrenat el
nou mercat, es va traslladar al raval de Montserrat, en un edifici nou
dissenyat per Joaquim Vancells. És una edifici que es conserva tal com es va construir. La façana respon a un
modernisme colorista i és un edifici protegit. L’any 1934 es transformà en la Farmàcia Albiñana.
L’època daurada de les pastisseries van ser les dècades dels
anys 50, 60 i 70. En el centre hi havia La Lionesa, al carrer de Sant Pere, 21; la Montserratina al
mateix carrer, en el núm. 2, El Pardo, al carrer de la Unió, La Canigó, al carrer Major,
Roigé, al carrer de la Font Vella
42; Piera, al costat del Gran Casino a la Font
Vella, Rambla, al costat del cinema La rambla; Rutlla, al
carrer del mateix nom; La
Victòria a la Creu Gran
cantonada amb el carrer de Sant Antoni.
La Lionesa/ Carles Duran-AMAT |
La pastisseria i confiteria La Lionesa situada al carrer
de Sant Pere va obrir les portes l’any 1936 en un edifici construït per Ignasi
Escudé. Va tancar les seves portes el 2007.
La Montserratina ubicada al principi del carrer de Sant
Pere era l’antiga botiga de queviures de Cal Gras i , després en cal Junyent.
Amb el temps es va convertir exclusivament en confiteria. Va tancar l’any 2003
Cal Roigé del carrer de la
Font Vella, 42. Aquesta botiga de queviures
i confiteria en un principi era propietat de Joan Roumens. L’any 1932 se’n va
fer càrrec Josep Roigé.
A la dreta, Cal Piera/Fons Ragon-AMAT |
Xocolateria Piera. Situada al la
Font Vella, 70. Baltasar Ragon ja l’esmenta
documentada a principi del segle XIX com una botiga de venda de xocolata als
baixos de la Casa Barò
de Corbera. Bonaventura Piera va ser el primer fabricant de xocolata de
Terrassa.
Pastisseria La Rambla/Carles Duran-AMAT |
La professió de pastisser és molt sacrificada. Els dies de
gran venda ereni són el dissabte i el diumenge. Els altres dies es dedicava a
la venda de pastissos d’aniversari i poca cosa més. El seu potencial eren els
tortells del dia de Reis, les mones de Pasqua, els panellets i, principalment,
les paneres de Nadal.
Amb la crisi industrial dels anys 70, la desbandada, els diumenges, de ciutadans a
les segones residències, turisme i excursions, i la falta de relleu
generacional van fer que a poc a poc, les pastisseries del centre tanquessin
fins al punt que a cavall del segle XX i XXI,en el centre, no en va quedar cap.
Només se n’inaugurà
una, La Pastisseria
al portal de Sant Roc, però amb el model de pastisseria cafeteria de
degustació. També ha sorgit un allau de
forns també de degustació que despatxen bolleria i pastisseria industrial.
Fonts consultades:
RAMOS, Gemma. Les botigues del nostre
record. Ajuntament de Terrassa. Museu de Terrassa. 2008
RAGON, Baltasar. Els carrer de
Terrassa 1900. . Imp. Joan
Morral. Terrassa .(any?)
RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa 1929
No he arribat a conèixer totes aquestes pastisseries però sí algunes i per cert eren molt bones.. ara bé em sembla que tant La Pastisseria com Turull per citar-ne dos fan molt més que pastisseria industrial
ResponEliminaBones.
ResponEliminaLa meva mare em diu que n'hi havia una al carrer Gutenberg però no recorda el nom.
Era cal Serra.
EliminaEs van traslladar a la placa del progrés i venen fruits secs, xocolata...
Gràcies pel document! El meu pare va ser el pastisser de la pastisseria Roigé durant molts anys.
ResponEliminaHola Joaquim, molt interessant, recordes in era la pastisseria Canigo?
ResponElimina