Abans de l’arribada del tren el transport es feia a peu, en cavallerisses o en vehicles d’atracció animal.
A principis del segle XIX les galeres eren el transport més eficaç i ràpid entre Terrassa i Barcelona. Més entrat el segle sorgí com medi de transport la diligència principalment per llargs itineraris i carreteres principals. La més coneguda era la que feia el itinerari Igualada-Barcelona.
 |
| La diligència d' Igualada |
Tot i així, el servei de passatger entre la nostre vila i la Ciutat Comtal continua fent-se amb galeres.
Les galeres eren un carro o furgó de quatre rodes cobert amb un tenderol de lona sostingut amb arcs de fusta i amb una capacitat per a sis o vuit persones i guiada per un majoral i un sagal.
 |
| Galeres |
El transport de galeres es va instal·lar un terrassenc conegut amb el sobrenom de «Cagavit» i que tenia la cotxeria prop de Can Viveret.
El seu servei no tenia dia fixa. El viatge es tenia que complimentar amb dies d’anticipació i quan la galera era plena marxava cap a la capital. Sempre hi havia una galera de reserva per una necessitat urgent que exigia un viatge extraordinari.
La parada principal era a la plaça Major, davant de l’església parroquial. Enfilava el carrer de Sant Pere per anar al poble de Sant Pere, seguia pel camí de Can Gorgs i seguia pel camí que després va ocupar les vies del tren. En arribar a Montcada es feia el canvi de cavallerisses i es dinava. El viatge durava 7 hores fins a Barcelona i costava 12 rals velló d’anada i 11 de tornada.
A mida que s’anava engrandit la vila hi hagué necessitat de més servei de galeres. Antoni Petit al que tot hom coneixia com el «Petit de la Galera», va muntar una cotxeria al carrer Cisterna i l’estable al carrer de Baix Plaça.
Un altre prestació va ser el de Cal Marieta situat al carrer de l’Església.
El diumenge 11 de març de 1888 entra en funcionament un nou servei públic de carruatges per casaments, bateigs, sortides de missa, a càrrec de Domènec Carreras, al carrer de Sant Josep, número 26.
 |
| Carruatge de Domènec Carreras / Proc. Ramon Palau |
 |
| Transport de carbó |
La instauració del vapor dins les fàbriques va revolucionar la industria, Tota aquesta dinamització industrial feia que el tràfic entre Terrassa i Barcelona, principalment el port, fos constant però lent, amb caravanes d’unes dotzenes de carros i carretes transportant mercaderies amb les preuades teles terrassenques i, de retorn, el traginar del carbó anglès per la indústria del vapor. Però l’avenç industrial estava en contradicció amb la lentitud del transport. No va ser fins a l’arribada del ferrocarril a la vila, l’any 1856, que tot aquest procés se’n anar en orris. Les galeres va resultar un servei inútil de transport de passatgers reconvertint-se per portar carga don sorgirien els «recaders», que, entre Terrassa i Barcelona, traginaven paquets de porta a porta. A Terrassa a més dels carros que anaven de fàbrica en fàbrica i a cargà i descargà a l’estació del tren, i circulaven les tartanes que feien els servei de «taxi». En general estaven aparcades a l’estació del Nord i, ja entrat en el segle XX, a la del Tren de Baix.
 |
| Parada de tartanes a l'estació del Nord/Fons Ragon-Amat |
També feien els serveis d’urgència o transportaven la comitiva de casaments batejos de menestrals, no pas de burgesos. Aquest circulaven amb calesses
Finalment les tartanes varen ser substituïdes per automòbils.
 |
| Tartana |
Des de l’arribada del ferrocarril i després de la irrupció de l’automòbil a principis del segle XX, els vehicles de tracció animal van conviure en els nostres carrers fins els anys 60. L’any 1949 quan Terrassa tenis 60.000 habitants, hi havia 981 carros per 483 cotxes. Era una època en que els nens sortien a jugar al carrer i l’advertència maternal «compta amb els carros» i això que només en passava un cada vint minuts. Pel carrer durant els anys cinquanta es podia veure carros carregats de caixes de fusta plenes de fusades de fil. O el «carro de l’escombriaire», el del «carretó del gossos», el «carro de la bóta» que regava els carrers. I com no, el patètic vehicle del «el carro dels morts». L’existència de carros amb les seves llantes metàl·liques circulant pel carrers asfaltats va portà a l’Ajuntament a acordà una ordenança amb l’obligarietat de circular en llantes de goma o cauxo.
 |
| Tranport de palla /Fons Ragon-AMAT |
El transport de tracció animals també donava feina a altres oficis. Un dels era el de baster que adobaven els carruatges i les guarnicions dels animals. Un dels tallers de guarnició més conegut era el del Castella, al carrer de l’església. L’últim basté que encara estava en actiu a finals dels anys 60 era Corneli Roigé del carrer Major de Sant Pere
 |
| Els tres Tombs |
Actualment encara podem veure en tota la seva plenitud el que va significar aquest transport en la passada de Sant Anton o els Tres Tombs, festa popular on s’exhibeixen cavalls, carros, caleses i altres animals de tir i es procedeix a la seva benedicció.
Fonts consultades:
RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa
BOIX, Josep. La historia popular de los transportes Casas. Diario Terrassa. 9 nov. 1992, p. 30
BOIX, Josep. Carros, carritos y carretones en la historia de Terrassa. Diari de Terrassa. 14 oct. 2000, p. 26
BOIX, Josep. La lejana presència urbana de carros, caballos y carreteros. Diari de Terrassa, 5 juny 2004. p. 29
BOIX, Joseph. Carros, tartanas, coxhes i autobuses. Diari de Terrassa, 26 nov. 2005. p. 54
SALILLAS, José Manuel. Terrassa 1949: més carros que cotxes. L’Actualitat de Terrassa, 18 juny 1993, p. 36
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada