A Terrassa s’han de diferenciar tres tipus de mercats: el
mercat de diari (antigament situat a la plaça Vella i en l’actualitat al Mercat
de la Independència);
el mercat del dimecres o “mercadillo” i la fira.
 |
| El mercat a la plaça Major / Fons Ragon-AMAT |
El mercat diari a l'aire lliure estava instal·lat a la plaça Major (plaça Vella), Aquest mercat consistia en la venda de productes de diari i de proximitat; de pageses dels pobles del voltant, principalment d’Ullastrell, carnisseries, gallinaires i peix sec. Altres productes que es necessitaven en els dies de la setmana es podien trobar en botiguetes disperses per la vila, si més no, el mercat de diari se li afegia cada dimecres en mercat setmanal o “mercadillo”, on podies trobar productes com sabates, objectes de cuina, ceràmica, roba, etc. Amb l’ocupació total de l’espai els dimecres les parades es situaven a les voreres del carrer de Gavatxons i, més endavant, al llarg del carrer de la Font Vella. També coincidia amb altres mercats com la fira de gener o de Sant Antoni amb importants transaccions de bestiar i de vi.
 |
| El mercat a la plaça Major/ Fons Ragon-Amat |
L’any 1858 l’Ajuntament acordà instal·lar un altre mercat de diari a la plaça de la Creu Gran, principalment per a la veda de verdures i fruita. Els pagesos ocupaven els quatre angles d’aquesta plaça. Estava actiu els diumenges i dies festius. Va romandre en aquest emplaçament durant una vintena d’anys.
L’any 1859 l’Ajuntament acordà fer pagar 4 maravedisos
diaris als venedors, per tal de costejar les despeses del mosso que recollia
les desferres dels carrers.
El gener del 1877 es va escampar per la vila l’alarma que algunes carns en venda estiguessin
enverinades per l’acció d’algun pagès cansat de què els ramats li
estropellessin les collites. L’ajuntament ordenà tancar totes les carnisseries
i llocs de venda al mercat i passar inspecció. La premsa recull la preocupació
pel mal estat i l’alça de preus de la carn.
 |
| Distribució de les taules/Fons Ragon-Amat |
L’any 1891 es van enderrocar les anomenades «cases del
castell», restes de l’antic castell-plalau dins el pla de millores urbanes
endegat per l’Ajuntament. Així es va aconseguir quadrar la plaça. En el terreny
sobrant de la via pública i l’alineació d’aquella zona, l’any 1894 es van
construir cinc quioscs de lloguer, propietat de l’Ajuntament, per destinar-los
a la venda de carn i per a la inspecció de gallines. Aquests quioscs serien
coneguts popularment com «les barraques». Tot i això, la plaça va continuar en
la seva funció de mercat a l'aire lliure, principalment de verdures.
 |
| Al fons "Les barraques"/Fons Ragon-Amat |
El dia 26 de maig del 1892
l' inspector del mercat, Àngel
Ballbé, ordenà retirar de la venda pública una gran quantitat de peix que
estava en males condicions.
A finals del segle XIX es començà a projectar la construcció
d’un mercat cobert. Hi hagué moltes discussions i polèmiques sobre on s'havia de
construir. L’Ajuntament el volia al final del Raval, on hi havia l’antic
hospital. Part de la premsa endegà una campanya perquè el mercat no marxés de
les immediacions de la plaça Major, proposant l’enderroc de vells edificis per
construir-hi el nou mercat. Fins i tot es van recollir 150 signatures amb
l’objectiu de presentar-les a l’Ajuntament per aconseguir aquest propòsit.
L’any 1908 s’inaugurava el Mercat de la Independència al
Raval.
Des d’antic l’expressió «anar al mercat» era sinònim d'
«anar a plaça» a la plaça Major, s’entén. En inaugurar-se el nou mercat els
ciutadans havien d'aclarir que anaven a
plaça, però a quina plaça, la vella o la nova? És per això que popularment la
plaça Major començà a ser coneguda com
la «plaça Vella». No serà fins al 1979 que se li assignarà oficialment aquest nom.
Fonts consultades:
PEREGRINA, Neus; TAPIOLES, Judit. Terrassa 1877-1900. Arxiu
Tobella. 1996.Diari Egara. Construcción de un mercado-pescaderia en Tarrasa. 29 novembre 1896.
RAGON, Baltasar. Terrassa
historials i efemèrides. Els mercats. Impremta Ventayol. Terrassa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada