Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 24 de novembre de 2013

El Mercat de la Independència

A finals del segle XIX, Terrassa creixia, i amb ella, el comerç. La ciutat tenia en aquella època 18.000 habitants. La plaça Vella,  on aleshores estava instal·lat el mercat a l' aire lliure, no donava ja abast a les necessitats d’espai per acollir-lo. És per això que l’any 1896 l’Ajuntament acordà la construcció d’un edifici exclusivament per a aquesta  funció, que resolgués el problema de la saturació i augmentés la comoditat i la salubritat – tema que tant preocupava a l’alcalde Ullés.

Dos anys més tard, l’antic Hospital situat al final del raval de Montserrat  s'enderrocava per deixar lloc a l’edificació del nou mercat. La primera pedra es va col·locar el dia 4 de juliol de 1904 amb motiu de la Festa Major.  El dia 14 de novembre de 1908 s’inaugurava amb la presència de l’alcalde Alfons M. Ubach i autoritats i dels  arquitectes Antoni Pascual i Melcior Vinyals. L’acte va finalitzar amb un àpat al' Hotel Peninsular.

El pressupost fou d’un milió de pessetes de l'època.
El nou mercat/Fons Ragon-AMAT
El seu nom commemora el centenari de l'inici de la Guerra del Francès, coneguda també com la Guerra de la Independència espanyola, el  1808, si bé s'havia proposat dir-ne també «Mercat de la Llibertat». Per la Festa Major del 1908 estava prevista la inauguració del mercat, la qual cosa no va ser possible ja que encara estava   en obres. Durant aquells dies la ciutat celebrava el centenari de la Guerra del Francès amb diversos actes. Un d’ells, celebrat els dia 6 de juliol,  va ser la col·locació, a la façana del Raval de Montserrat, d’una placa commemorativa en homenatge als herois terrassencs que lluitaren  en aquella guerra «1808 homenatge a Sagrera, Vinyals, Viver i altres ciutadans que se sacrificaren per la independència de la pàtria. Terrassa, en el primer centenari, 1908.».  

El Marcat de la Independència/Fons Ragon-AMAT

De les tres naus, l'ala petita es destinà bàsicament a la venda de peix i pesca salada, mentre que a les altres dues hi havia parades de carn, fruita, verdura, espècies, llegums i queviures. En un principi el seu horari era de les 5 del matí fins a la posta del sol.

Interior del Mercat/Fons Ragon-AMAT

L’edifici és una de les mostra més interessants de la nostra arquitectura de principis de segle. Té planta de tres naus en forma de ventall, que s’uneixen sota una gran lluerna. Té una superfície d'uns 3.400 m² a la planta principal i d'uns 1.500 m² a la planta subterrània, originàriament destinada a les cavalleries i actualment zona de serveis; la disposició en dues plantes s'explica pel desnivell existent entre el Raval i la Rambla. La seva estructura està formada per 50 columnes de ferro colat que aguanten una coberta que afavoreix l'entrada de la llum natural a través de 4.000 claraboies de vidre. Si bé estilísticament no es destaca gaire, constructivament presenta solucions força remarcables per l’època. En primer lloc cal fer esment de l’encertat ús de ferro com a element estructural. Antoni Pascual donà al Mercat el que probablement és l’estructura de ferro més valenta d’aquells dies, en la qual s’empraren 25 tones d’aquest material. Amb tot, aquest lleugeresa estructural no queda reflectida a l’exterior, d’aspecte bastant massís. Façanes exteriors atractives amb finestres de fusta verticals d'arc de mig punt separades de tres en tres per mitjà de pilastres.

La façana és acabada amb una cornisa en motllura que delimita la teulada, de dos vessants, amb teula plana i amb una lluerna central en el carener amb vidres pintats de color blau i coberta actualment de plexiglas.

Cal esmentar el treball de ferro forjat a les portes d'accés a les naus de l'edifici a l'estil del Born barceloní, de caire modernista.
El Mercat de la Independència en l'actualitat

Des de la seva inauguració, l'edifici ha sofert algunes reformes i obres de restauració: l’any 1960 instal·laren el primer muntacàrregues; el 1985 es fa la meva primera gran restauració i 1998 es va construir  un pàrquing soterrat del Raval.

El 1983 es constitueix l’Associació de Concessionaris del Mercat de la Independència
Interior del mercat

Originalment la planta soterrada fou destinada a les cavalleries, per a carruatges i cavalls; i fins a l'any 1972 va acollir el mercat majorista de fruites i verdures que, posteriorment, passà a la Mancomunitat. Actualment és on s'ubiquen els departaments auxiliars (magatzems, obradors i cambres frigorífiques), la zona d'accés per a les mercaderies, per a la gestió selectiva dels residus i els lavabos (públics i per als venedors).

Com a curiositat, durant la Guerra Civil es va projectar al raval de Montserrat un refugi antiaeri amb un túnel de 10 metres d’amplada que aniria des del carrer Cremat al Mercat de la Independència. Les entrades estarien situades, una dins del mercat i l’altra al pati de l’Ajuntament. La cabuda seria per a 3.440 persones, dues per m2. En un informe sobre censos de refugis habilitats demanat per la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, l’arquitecte dóna compte de l’estat dels mateixos a Terrassa a 18 de juliol de 1938. El del Raval s’havia començat a construir amb 25 metres de galeria d’entrada per la part del Mercat. Actualment encara queda part d’aquesta entrada.



Fonts consultades:

FIGUERES, Pere; VERDAGUER, Joaquim. La plaça Mercat. Claxon-Arxiu Tobella 24 març de 1986.

TAPIOLAS, Judit i FIGUERAS, Pere. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa 1990
ESTRADA, Josep. 1908 – 2002 Història i record del marcat de la Independència

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada