 |
| Jocs del Quinto |
Jan Grau estudiós de
la cultura catalana, en diu que “la seva mecànica és semblant a la del bingo ja que cada jugador
té una carta amb tots els números de l'1 fins el 90, amb una distribució
diferent dels números per cadascuna, i consisteix a marcar els nombres que el
lloro va cantant. Els números estan distribuïts en files de cinc que a la
vegada formen sis requadres de tres files. El primer jugador que marca una fila
de nombres fa quinto i guanya; després es juga per la plena i guanya el primer
jugador que omple un dels requadres de tres files.”
“A
Terrassano es fa quinto sinó solament plena.”
 |
| Un "lloro" cantant el Quito |
“Allò que diferencia
aquest joc del bingo, és que la persona que canta els números, anomenada lloro,
ho fa amb dites i acudits ja siguin tradicionals o adaptats al temps en què es
juga i així, dóna un toc d’humor i converteix el joc en una festa. També es
caracteritza per què els jugadors marquen els nombres cantats amb llavors de
plantes (..blat de moro, quixes )
i els premis, a més de diners, solen ser lots de Nadal o d'altres premis
materials.”
“La figura del lloro
és molt important. Ha de treure els números de la cistella, cantar-los i
col·locar-los, de manera que mentre canta l'anterior, ja està traient el
següent. No es pot equivocar i en cas de quinto o plena ha de ésser ell/a qui
el validi. S'ha d'aprendre totes les dites populars i sants del . SantoralÚltimament els lloros han incorporat nous mots per als números. Com més sants i
mots canti el lloro, i menys números digui, més entretingut i divertit serà el
quinto.”
“Molts números són cantats amb noms batejats que els
jugadors coneixen bé. Hi han uns números que són un clàssic: l’1, el més
petit; el 14 al qual la gent respon agafa un cagarro i esmorza; el
15, la niña bonita; el 22, parelleta de dosos o parelleta d’ànecs; i així fins el 90, pelat
l’avi”.
 |
| Una sessió del Quinto |
Aquest joc permet a les entitats organitzadores cobrir part
de les despeses de funcionament que tenen durant l’any.
El lloc més emblemàtic per anar a jugar al quinto era el
Casino del Comerç, principalment per la gent que s’aplegava que feia que el
premi fos quantiós. Altres lloc eren el Bar l’Escola i actualment el pavelló de
l’Sferic.
El lloc on es celebra en més diversió i de manera popular és
al Centre Cultural el Social. Aquesta entitat fa uns quaranta anys, es va
començar a jugar aquest joc, tot i que, en un principi es celebrava dins d’un
ambient familiar fins que es va obrir a la participació ciutadana en general.
Les sessions es celebraven al saló-cafè. Amb la construcció del nou edifici es
van traslladar, l'any 1967, al saló annexa a la Sala Regina. Quan
aquest espai va ser ocupat pel Bingo, la sessions es celebraven a les sales del
costat del cafè.
La cantada dels números per part dels lloros es feu singular
al Social. Cal destacar dels últims anys,
lloros com Miquel Santamaria, Carles Silvestre, Carles Massallé, Pere
Geis, Joan Salvador, Miquel Aunós, Esteve Garrigó entre d’altres.
 |
| La "gresca del Quinto" al Social / proc. CSC |
Durant les festes de Nadal es fan unes 25 sessions de
Quinto, però la més popular i tradicional és l'última anomenada La gresca del
Quinto. Aquest dia el Social és un bullidor de gent, molta es queda al carrer
esperant torn o sense poder entrar a jugar. La sessió es feia seguint un guió
escrit per Miquel Santamaria amb una cantada dels lloros molt especial i moltes
jugades tenien el premi en espècie. L'última partida, l'aposta més forta
s'emportava el regal més gros. Prenent com exemple l'última sessió de la Gresca del Quinto del Nadal
2002-03, la qual es va anomenar Operació Quinto fent referència al programa
televisiu Operación Triunfo, 400 persones jugaven i es divertien amb el xou
organitzat per l'ocasió. Una de les partides més emotiva va ser la que es va
dedicar a en Miquel Santamaria, mort pocs mesos abans, el qual havia estat
l'ànima de la vetllada i del Social durant molts anys. Entre partida i partida
es jugaren alguns obsequis de cases comercials com: un pernil, ampolles de
cava, rellotges, sopars, un gran pa rodó, una bicicleta i fins i tot un DVD.
Durant quatre hores en el Social es va viure els millors moments d'una tradició
que aplegava grans, joves, famílies senceres amb ganes de divertir-se.-
Fonts consultades:
GRAU, Jan. Els números del Quinto. Medioteca.
2002
VERDAGUER, Joaquim. El Social
1878-2003. 125 anys d’activitats. Centre Social Catòlic. Terrassa 2003
AA.DD. Terregada. Ajuntament de Terrassa.
Edicions el Mèdol. Tarragona 1991
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada