Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 18 de desembre de 2013

Lots i paneres de Nadal



Els anys vint es va posar de moda regalar-se entre empresaris paneres de Nadal. També els proveïdors feien aquest obsequi a directius i clients per guanyar-se els seus favors en noves comandes.
Panera nadalenca
La panera és un cistell amb una àmplia selecció de productes alimentaris típics de les festes nadalenques com ara torrons, neules cava, licors. etc.
Els obrers també rebien el seu lot nadalenc més modest per part de les empreses, consistent en unes bosses  amb productes nadalencs.
Paneres a la pastisseria Sala / proc. Montserrat Sala
Durant la postguerra va ser un temps complicat de penúria, privació i carestia. Algunes empreses proveïen els seus treballadors de productes de primera necessitat, com mongetes, cigrons i patates, principalment per Nadal. 
Repartiment d'aliments durant la postguerra/Proc. Antonio Soriano
Passada l’època de racionament i dins la paupèrrima prosperitat obrera, els empresaris van començar a repartir modestos lots de Nadal. Fins i tot pollastres i galls indis vius. Els dies previs a Nadal, feia patxoca veure la sortida dels treballadors de les empreses carregats amb el lot pels carrers. En alguns casos amb alguna  bèstia a la mà.
Lots de Nadal pels obrers/proc. Abans-AMAT
Per les cruïlles més transitades de la ciutat hi havia els guàrdies urbans que regulaven el trànsit manualment, abans de la instal·lació dels semàfors: rambla d’Ègara-Portal de Sant Roc; Rambla-Plaça mestre Granados, quatre carreteres; el Doré. Aquests guàrdies es distingien perquè duien el cap cobert  amb un salacot, casc de bomba semicircular semblant al casc colonial a l’Àfrica. En alguns casos feien la seva feina dins un petit templet o sobre una petita rotonda. Els dies previs al Nadal el ciutadans que ho desitjaven deixaven en aquell punt, als peus del guàrdia urbà, els seus obsequis nadalencs, que després es repartien entre  tota la plantilla de guàrdies municipals.
A alguns oficis públics (carters, escombriaires, vigilants...) els corresponia uns sous molt minsos.  Aquests, per Nadal, i per tal  de procurar-se una estrena (el que en castellà es diu un aguinaldo), els dies previs a les festes nadalenques passaven per les cases dels seu sector felicitant el Nadal. Lliuraven  una nadala amb el desig de bon Nadal i pròsper any nou. Les famílies visitades els feien donació d’una petita gratificació o en alguns casos d’algun torró o d’una ampolla de cava.
Felicitació de Nadal
Un altre costum tradicional nadalenc són les lluminetes clàssiques, amb què  es rifa una panera, un pernil, etc. En un quadre de cent caselles, o en alguns casos de mil, cadascun amb un número de l’1 al 100, o de l’1 al 1.000,  el participant en reserva un i hi esscriu el seu nom o hi fa la seva signatura. El número guanyador sempre ve donat per un sorteig aliè com el del  cecs o el la grossa de Nadal.

Amics de les Arts avesats a fer lluminetes de grans participació, l’any 1985 va promoure la “panera grossa”. L’entitat estava en procés de comprar i remodelar els edificis de l’antic hotel Pompidor i el que quedava del Círcol Egarenc. Per això necesitava 5 milions de pessetes. Per recollir aquesta quantitat va recórrer a organitzar una llumineta, millor dit, una rifa sortejant una “panera grossa”. Es tractava  que comerciants, botiguers, indústries i particulars fessin donació d’obsequis per sortejar-los tots junts en  combinació amb la loteria nacional de Nadal. Les aportacions van ser un èxit. Els mesos previs al Nadal cada setmana sortia al Diari de Terrassa un llistat complet amb totes les donacions i un altre amb el lliurament d’aquella setmana. 

Gran panera d'Amics de les Arts/Miquel Cueto
/AT
La panera es va fer grossa amb cents de regals, fins al punt que es va decidir exposar-los a la gran escala  de l’entrada del Círcol Egarenc. El dia 21 de desembre la sort va caure en el número 3.369 i l’afortunat va ser un jubilat de 77 anys, Feliu Badiella, soci d’Amics de les Arts. L’afavorit va declarar «En primer lloc, vaig pensar el que faria amb tantes coses. És que a casa meva no hi ha espai suficient per a tants  obsequis». El cert és que va necessitar un camió per transportar-ho.
Amics de les Arts amb aquesta rifa va aconseguir dos milions i mig de pessetes. En necessitava  el doble per aconseguir el seu propòsit de comprar els edificis esmentats. En el mes de febrer següent va celebrar una subhasta d’obres d’art aconseguint la quantitat que li  faltava. Es van subhastar 77 obres, per a la més  cara es van pagar 95.000 pessetes.

El gener de 1999 el director del centre comercial Continente, lliurà  a la terrassenca Núria Ruiz la panera més gran de Catalunya, en qualitat de guanyadora dels sorteig de Nadal del centre.

Fonts consultades:
PALET SETÖ, Francesc. Oficis, personatges i costums terrassenques oblidats. Revista TERME núm. 9, novembre 1994
AMADES, Joan. Costumari Català. Edicions 62.2005
GRAU, Jan. Rifes, quines, quintos, loteries, lluminetes. Revista Les Garbes d’or. 2002
Diari de Terrassa 23 desembre 1983
FONT, Dolors. Terrassa 1986. Arxiu Tobella, Terrassa 1987
FONT, Dolors. Terrassa 1985. Arxiu Tobella, Terrassa 1986

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada