Els anys vint es va posar de moda regalar-se entre
empresaris paneres de Nadal. També els proveïdors feien aquest obsequi a
directius i clients per guanyar-se els seus favors en noves comandes.
 |
| Panera nadalenca |
La panera és un cistell amb una àmplia selecció de productes
alimentaris típics de les festes nadalenques com ara torrons, neules cava,
licors. etc.
Els obrers també rebien el seu lot nadalenc més modest per
part de les empreses, consistent en unes bosses
amb productes nadalencs.
 |
| Paneres a la pastisseria Sala / proc. Montserrat Sala |
Durant la postguerra va ser un temps complicat de penúria,
privació i carestia. Algunes empreses proveïen els seus treballadors de
productes de primera necessitat, com mongetes, cigrons i patates, principalment
per Nadal.
 |
| Repartiment d'aliments durant la postguerra/Proc. Antonio Soriano |
Passada l’època de racionament i dins la paupèrrima prosperitat
obrera, els empresaris van començar a repartir modestos lots de Nadal. Fins i
tot pollastres i galls indis vius. Els dies previs a Nadal, feia patxoca veure
la sortida dels treballadors de les empreses carregats amb el lot pels carrers.
En alguns casos amb alguna bèstia a la
mà.
 |
| Lots de Nadal pels obrers/proc. Abans-AMAT |
Per les cruïlles més transitades de la ciutat hi havia els
guàrdies urbans que regulaven el trànsit manualment, abans de la instal·lació
dels semàfors: rambla d’Ègara-Portal de Sant Roc; Rambla-Plaça mestre Granados,
quatre carreteres; el Doré. Aquests guàrdies es distingien perquè duien el cap
cobert amb un salacot, casc de bomba
semicircular semblant al casc colonial a l’Àfrica. En alguns casos feien la
seva feina dins un petit templet o sobre una petita rotonda. Els dies previs al
Nadal el ciutadans que ho desitjaven deixaven en aquell punt, als peus del
guàrdia urbà, els seus obsequis nadalencs, que després es repartien entre tota la plantilla de guàrdies municipals.
A alguns oficis públics (carters, escombriaires,
vigilants...) els corresponia uns sous molt minsos. Aquests, per Nadal, i per tal de procurar-se una estrena (el que en
castellà es diu un aguinaldo), els dies previs a les festes nadalenques
passaven per les cases dels seu sector felicitant el Nadal. Lliuraven una nadala amb el desig de bon Nadal i
pròsper any nou. Les famílies visitades els feien donació d’una petita
gratificació o en alguns casos d’algun torró o d’una ampolla de cava.
 |
| Felicitació de Nadal |
Un altre costum tradicional nadalenc són les lluminetes
clàssiques, amb què es rifa una panera,
un pernil, etc. En un quadre de cent caselles, o en alguns casos de mil,
cadascun amb un número de l’1 al 100, o de l’1 al 1.000, el participant en reserva un i hi esscriu el
seu nom o hi fa la seva signatura. El número guanyador sempre ve donat per un
sorteig aliè com el del cecs o el la
grossa de Nadal.
Amics de les Arts avesats a fer lluminetes de grans
participació, l’any 1985 va promoure la “panera grossa”. L’entitat estava en
procés de comprar i remodelar els edificis de l’antic hotel Pompidor i el que
quedava del Círcol Egarenc. Per això necesitava 5 milions de pessetes. Per
recollir aquesta quantitat va recórrer a organitzar una llumineta, millor dit,
una rifa sortejant una “panera grossa”. Es tractava que comerciants, botiguers, indústries i
particulars fessin donació d’obsequis per sortejar-los tots junts en combinació amb la loteria nacional de Nadal.
Les aportacions van ser un èxit. Els mesos previs al Nadal cada setmana sortia
al Diari de Terrassa un llistat complet amb totes les donacions i un altre amb
el lliurament d’aquella setmana.
 | ||
| Gran panera d'Amics de les Arts/Miquel Cueto | /AT |
La panera es va fer grossa amb cents de
regals, fins al punt que es va decidir exposar-los a la gran escala de l’entrada del Círcol Egarenc. El dia 21 de
desembre la sort va caure en el número 3.369 i l’afortunat va ser un jubilat de
77 anys, Feliu Badiella, soci d’Amics de les Arts. L’afavorit va declarar «En
primer lloc, vaig pensar el que faria amb tantes coses. És que a casa meva no
hi ha espai suficient per a tants
obsequis». El cert és que va necessitar un camió per transportar-ho.
Amics de les Arts amb aquesta rifa va aconseguir dos milions
i mig de pessetes. En necessitava el
doble per aconseguir el seu propòsit de comprar els edificis esmentats. En el
mes de febrer següent va celebrar una subhasta d’obres d’art aconseguint la
quantitat que li faltava. Es van
subhastar 77 obres, per a la més cara es van pagar 95.000 pessetes.
El gener de 1999 el director del centre comercial
Continente, lliurà a la terrassenca
Núria Ruiz la panera més gran de Catalunya, en qualitat de guanyadora dels
sorteig de Nadal del centre.
Fonts consultades:
PALET SETÖ, Francesc. Oficis,
personatges i costums terrassenques oblidats. Revista TERME núm. 9,
novembre 1994
AMADES, Joan. Costumari Català. Edicions
62.2005
GRAU, Jan. Rifes, quines, quintos,
loteries, lluminetes. Revista Les Garbes d’or. 2002
Diari de Terrassa 23 desembre 1983
FONT, Dolors. Terrassa 1986. Arxiu
Tobella, Terrassa 1987
FONT, Dolors. Terrassa 1985. Arxiu
Tobella, Terrassa 1986
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada