Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 7 de setembre de 2013

La plaça Onze de Setembre

 Aquesta plaça es troba al barri de Vallparadís. Antigament l’espai que ocupa  era part del torrent de les Ànimes. Quan es va emplenar va quedar convertit en un pla on  convergien varis carrers.
Torrent de les Ànimes des de l'avinguda de Jacquard / Fons Ragon-AMAT
L’any 1960 l’espai es va convertir en plaça i el 13 de juliol s’inaugurava com a «Plaza de la División Azul» amb un solemne acte amb la presencia d’autoritats franquistes. Organitzat per l’Ajuntament de Terrassa i la Jefatura local del Falange Española i de las JONS”, es va celebrar, 26 de juny del 1960, una concentració provincial d’ excombatents de la División Azul, amb motiu del descobriment d’una làpida que donava nom a la nova Plaza de la División Azul.
Inauguració de la nova plaça amb el nom de División Azul / AMAT
El programa d’actes va començar amb una missa de campanya, seguit per la benedicció d’una bandera, donada per la Diputació de Barcelona a L’Hermandad de Combatientes de la División Azul. Es procedí, després, al descobriment de la placa que donava nom a la plaça. La placa, de forma ondulada, portava la inscripció Plaza de la División Azul amb l’escut d’aquesta unitat.
Inauguració de la plaça amb el nom de 11 de setembre / Rafael Aróztegui
Amb la instauració  de l’ajuntament democràtic l’any 1979 es va canviar el nom per la plaça Onze de Setembre. El dia 11 de setembre amb la presència de l'alcalde Manuel Royes es va inaugurar la plaça descobrint la placa que donava nom a plaça. L'acte va comptar amb l'exibició dels novells Minyons de Tearrassa que van aixecar un 3 de 5.
L’any 1991 s’inaugurava, per la Diada Nacional de Catalunya, la remodelació de la plaça on es va col·locar l’escultura «Relacions teòriques» obra de l’artista Ramon Suau.
Ofrena floral de la Diada de Catalunya / Fotos Francino-AMAT
Durant els anys vuitanta per celebrar la Diada a la plaça s’organitzaven ballades de sardanes. L’any 1993 Convergència Democràtica de Catalunya inicià el costum de dipositar una ofrena floral al bell mig de la plaça. El dia 10 d’octubre de 2002 l’alcalde Pere Navarro descobria un monòlit  i una placa d’homenatge als fets de 1714. El monòlit es va convertir en punt de referència per l’ofrena floral.  A partir d’aquest any, les ofrenes ( l’ ofrena),  les farien conjuntament tots els partits democràtics..
Monolit inaugurat l'any 2002
El monòlit d’una alçada d’ 1 m. portava al front gravades les quatre barres i una placa amb la llegenda següent «Plaça de l’Onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya. L’onze de setembre de 1714, durant la Guerra de Successió que va enfrontar la Casa d’Àustria amb la Casa dels Borbons, la ciutat de Barcelona va haver de capitular davant les tropes de Felip V després d’un setge de 14 mesos. Aquest fet va significar la supressió dels drets i les llibertats pròpies de la ciutadania catalana, així com la imposició del Decret de Nova Planta a tota la nació catalana. L’assalt i saqueig de la vila de Terrassa per les tropes borbòniques es va produir els dies 3, 4, i 5 de setembre de 1713. En memòria d’aquells fets històrics i homenatge de les persones que hi van pedre la vida tot defensant les llibertats. 10 de setembre de 2002».

Monuments al Onze de Setembre/ Joaquim Verdaguer
El monòlit fou retirat el 2009 i la placa commemorativa es va resituar en el parterre al costat de l’ escultura “Al Vent”. Aquest monument, obra de l’artista Albert Novellón, va ser inaugurat l’ 11 de setembre del 2009 i representa les quatre barres catalanes onejant amb sensació de moviment.

Fonts consultades:

PERALTA. Miquel. L’Onze de setembre. Diari de Terrassa. 11 set. 1980

PERALTA. Miquel. L’Onze de setembre a Terrassa. Diario Terrassa, suplement, 10 set. 1982, p. 4 i 5

CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1966

dimecres, 4 de setembre de 2013

El terratrèmol de l’any 1428


 Els terratrèmols,  per fortuna, no són gaire habituals al nostre país. De moviments sísmics n’hi ha hagut molts però per fortuna són d’una intensitat baixa o moderada. Les zones de major sismicitat són la Val d’Aran, la Ribagorça, part del Pallars, la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, part del Bergadà, Osona i la Selva.

El primer moviment sísmic documentat va ser el 1373, però el més virulent de la història catalana, també conegut com el terratrèmol de la Candelera, va ser el de 2 de febrer de 1428, d’un ordre de magnitud de 6 a escala Richter.. Prèviament , un any abans, el 1427,  es va produir un terratrèmol que va destruir totalment la vila d’Olot.
Gravat de Santa Maria de Ripoll després del terratràmol
El de 1428 tinguí l’epicentre situat prop de Camprodon. Va afectar a tot Catalunya i el sud de França. Causà més de mil morts i va esfondrar la nau principal, el cimbori i part d’un campanar de Santa Maria de Ripoll, els campanars de la vila d’Arles o del monestir de Sant Joan de les Abadesses. També la destrucció de la capella de Núria i la pràctica totalitat del poble de Queralbs.



A Barcelona tingué la seva repercussió en l’església de Santa Maria del Mar, on va destruir la rosada del temple, que es va desplomar sobre la multitud i ocasionar una trentena de morts.
Església de Santa Maria Fons Ragon-AMAT

Els efectes del terratrèmol es feren sentir a la vila de Terrassa, principalment a l’església de Santa Maria, segons un document de l’arxiu de Sant Pere, de 5 de maig del 1428 «Havent ocorregut un espantable terratrèmol i de gran durada, els honorables Consellers d’aquesta vila de Terrassa, anaren a l’església del Monestir de Santa Maria i no feren oració a Nostre Déu i Senyor i que ens perdoni i ens llevi per la sua misericòrdia infinita de la plaga del terratrèmol i determinaren anar en professó a Montserrat per implorar sa divina gràcia »

Les esquerdes ocasionades a l’església de Santa Maria preocuparen els vilatans fins al punt d’acordar no celebrar-hi ni oficis ni reunions.



Del “llibre de Consells dels Parroquians de Sant Pere” reproduïm una descripció en la qual es dóna fe del’ estat ruïnós de l’església de Santa Maria, en aquells dies «Fou ajustat consell de parroquians de la sgleya de Sant Pere en lo siminteri de la ditá Sgleya ab solentat i consentiment del dit honorat batle e ell present, en lo qual consell fou proposat per lo honorable mosén Guillem de Muntanyans cavaller domiciliat en la vila de Terraça: que com la Sgleya de Madona Santa Maria de Terraça fos en mal disposició é govern, e dirubida en alguns lochs e fos perillós de hoyr lo offici divinal, dins la dita Sgleya, que sia bona cosa e rehonabla que en aço se provehis e que una vegada sia feta instància que la dita Sgleya dia hobrada e adobada en la manera ques pertany e que sens perill hom shi puxa stare que lo ofici entretan se faga en la Sgleya de Mossennyer Sant Pere la qual es assats ffort e tal que sens dupte e perill si pot bon estar e que si los administradors del priorat de Madona Santa Maria no solen dar cap ni consell en aço que los sien cessades les rendes de pagar fins que jàcen ço que deuen e empero dix lo dit mossén Guillemm que sia per major sensació de la parroquia que vajaun alet de part de tota la parroquia a mossén P Regaçol qui ha carrech de la dita administració pregant lo que ell deia dar prestament recapte en aço... tots el parroquians qui eren ajustats lo haren e aprovaren concordament tot ço que per lo dit honorablemossén Guillem era stat dit e proposat e de fet elegiren Nan Fermí Rovira qui aquest era present en treballar en lo dit negoçi per part de tota la parroquia»

Els desperfectes foren adobats tot i que deixaren senyals inequívocs del pas del terratrèmol.
Al llarg de la història s’han produït diferents moviments sísmics, si bé Terrassa no s’ha vist massa perjudicada. Dos d’ells, els registrats els anys 1909 i 1930 van tenir l’epicentre a la nostra ciutat

El 2004 es van registrar més de setanta rèpliques pràcticament imperceptibles.

L’últim terratrèmol detectat a Catalunya va ser el 20 de desembre del 2010 a una escala de 3’6 en la escala Richter, que va tenir el seu epicentre en la població de Caldes de Malavella. Va ocasionar desperfecte de poca importància.
Zones sísmiques de Catalunya / Institut Cartogràfic de Catalunya

Fonts consultades:

MANZANARES, Jordi. Terrassa fue epicentro de sendos terremotos en 1909 y 1930. Diari de Terrassa. 23 setembre 2004.

GORINA, Pau. El terremoto dl año 1428. Tarrasa Información, 30 agost 1958. P. 1

TAPIOLAS, Judit; FIGUERA, Pere. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa 1990


diumenge, 1 de setembre de 2013

La “quinta forca” terrassenca


L’expressió barcelonina de “la quinta forca”, feia referència al patíbul i la forca que estava més llunyana fora de la Ciutat Comtal. I actualment també s’utilitza per dir quan una cosa o un lloc està molt lluny.

Prenent aquest símil, Terrassa s’apressava, l’any 1859, a executar una sentència en un cadafal aixecat en la confluència de l’actual Rambla amb el carrer de l’Infant Martí, en un descampat de l’època arran de la riera del Palau. És a dir, a la “quinta forca”, ja que el lloc era fora de la vila, a l’altra banda de la riera. En aquella època encara no s’havia edificat cap casa a l’altre costat del què més tard, seria la Rambla.



Aquell any, el diumenge de Pasqua, en una masia del terme de Santa Perpètua de la Moguda, va tenir lloc l’assassinat d’una dona i tres criatures. Una d’aquestes, la més petita, encara en vida, va pronunciar les paraules «oncle, oncle!...», abans de morir. L’oncle i cunyat de la dona, Narcís Casademunt i Aulet va ser detingut, confessant poc després l’autoria del crim.

El pres, que tenia 38 anys i igual que el seu germà eren natural de Caldes de Montbui, fou portat a la presó de Terrassa.

Feia pocs anys que la vila havia passat a ésser cap de Partit Judicial i el pres quasi es pot dir que havia estrenat la nova presó construïda recentment.

Es va celebrar el judici i el criminal fou condemnat a la pena màxima.



El diumenge de Pasqüetes -tal com recordà Joan Amades en aquella època i en aquesta diada- “hom celebrava el Combregar general” dient que “Nostramo era portant als malalts impossibilitats i, en general, als qui per malaltia no havien pogut anar a confessar durant la Quaresma” i remarcant que “mai no es deixava de visitar els hospitals i cases de beneficència”. Per tant aquell dia la presó va ser visitada pel terrassencs com no ho havia estat mai. Es pot dir que tota la població va desfilar per aquell edifici, per poder veure l’autor d’aquells assassinats.

Era una època que no hi havia diaris i l’únic mitjà que va difondre els fets va ser l’edició d’uns romanços amb el relat del crim. Els fulls es venien a deu cèntims, fins i tot pel pobles dels voltants.

Lloc aprop d'on es va portà l'execució /AMAT
El dia 14 de maig de 1859, jornada marcada per l’execució per l’Audiencia Territorial, la vila durant unes hores parà les seves activitats per poder assistir a la tètrica cerimònia. Tal com ho relata Baltasar Ragon en el seu llibre Terrassa en el segle XIX:  “s’organitzà una processó en la que al davant hi figurava un grup de congregats amb vesta, presidits per una imatge del Sant Crist, que oferí per aquest acte la casa Mulet, manyà del carrer de Sant Pere. El reu anava acompanyat d’un frare, molt bondadós i d’edat avançada, que vivia a cal Ralots, del veí poble de Sant Pere i a qui tothom coneixia amb el nom de Pare Bartomeu.

El reu anava custodiat per una parella de Mossos d’Esquadra.

En sortir el condemnat de la presó, li fou ofert un ruc per a què hi pogués pujar a cavall, però ell preferí anar a peu, malgrat donar mostres de gran abatiment.

Al pas de la comitiva, el so greu d’un timbal, feia el moment esborronador. El reu i acompanyants, desfilaren pels carrer de la Font Vella, Rutlla, Sant Francesc, carretera de Montcada i riera del Palau.

A l’indret de la Rambla d’Égara, aproximadament on desemboca el carrer de l’Infant Martí, s’aixecava el cadafal, rodejat, quasi bé de tots els veïns de Terrassa.

El Casademunt demanà perdó per tres vegades al seu germà, espòs i pare de les víctimes i aquest l’hi negà.

Per pujar les escales del patíbul, hagué d’ésser sostingut, puix que li mancaven les forces, tal era el seu estat de defalliment.

Una cop assegut en el pal, fou tapat amb un drap negre i es complí la sentència”.
execució a garrot vil
L’execució es va fer pel sistema d’engarrotament. La mort per garrot vil es va introduir l’any 1820 per substituir la forca. És un instrument consistent en un collar de ferro que per mitjà d’un cargol estreny el coll del reu fins a provocar-li la mort per asfíxia.

Seguint amb el relat de Baltasar Ragon “Ran d’aquest fet, es compta que moltes mares, seguint una tradició d’aquells temps, hi portaren llurs fills i en el moment que entrà en acció el botxí, els infants reberen un bufetada de la mare, perquè així tinguessin un record punyent que els servís per abstenir-se de fer maldats. Compten també, que feia més de sis mesos que no havia plogut; el blat dels camps era completament sec i en ésser executada la sentència ràpidament s’ennuvolà el cel i descarregà una tempesta que no donà temps als que presenciaven l’execució, d’arribar a les llars respectives sense mullar-se”.
Execució pública a Barcelona /quadre de Ramon Cases
A Terrassa no es va registrar cap més sentència a mort, fins el dia 23 de setembre de l’any 1923, quan foren executats, dins de la presó, els atracadors de la Caixa de Terrassa i assassins de sometent Joan Castella (vegeu en aquest blog “ L’atracament a la Caixa de Terrassa”)



L’indret (“la quinta forca”) on es va portar a terme l’execució de l’any 1859, en temps de la Guerra Civil, va servir per reunir-hi i intruir-hi els milicians.



Fonts consultades:

RAGON, Baltasar. Terrassa en el segle XIX. p. 56. Impremta Morral. Terrassa.

RAGON, Baltasar. Execució d’una sentència. El Dia 13 maig 1931. p. 1