El monument als Caiguts

Després de la Guerra Civil Terrassa no volgué ser menys que altres ciutats en aixecar un monument commemoratiu «a los Caidos por Dios i por España».

L’any 1940 es va fer un concurs per aixecar un monument mitjançant una subscripció popular. El concurs el va guanyar el que portava en el seu projecte el lema «PAX» de l’arquitecte Frederic Viñals i de l’escultor Jaume Bazin.

El 24 de gener de 1940 es posava la primera pedra del monument, un any abans que es resolgués el concurs. El lloc triat pel seu bastiment va ser el passeig del Comte d’Egara, el qual es va urbanitzar deixant la part entre els carrers de Garcia Humet i Sant Antoni, una gran rotonda on s’aixecaria el monument. L’espai rebé el nom de «plaça de los Caidos».

Inauguració del monument 1944 /Fons Ragon-AMAT

El 24 de gener de 1944, dins els actes de la “Fiesta de la Liberación”, es va inaugurar el monument davant una gran afluència de públic que es va calcular en unes 20.000 persones.

L’acte va ser presidit pel Capità General de la IV Regió Militar, José Morcardó, el governador civil, Antonio F. de Correa, el bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego i l’alcalde de Terrassa, Joaquim Amat. Primer es procedí a la benedicció del monument  a càrrec del bisbe, i a la col·locació ritual en la seva cripta d’una arqueta amb terra dels diversos llocs on van caure els terrassencs franquistes durant la guerra.

El públic assisten en la inauguració/Fons Ragon-AMAT

Després l’alcalde va fer la primera ofrena floral en representació de la ciutat i, a continuació, un seguit de representacions ciutadanes fins a completar un total de 250 ofrenes que van cobrir el peu del monument.

Es procedí després al lliurament de medalles a excombatents  i voluntaris de la División Azul. L’acte s’acabà amb un seguit de parlaments i la interpretació d’himnes patriòtics i els consegüents clams del ritual franquista.

"Plaza de los Caidos"/AMAT

El monument era un conjunt amb una forta càrrega ideològica i un dels més excepcionals dels que es van construir arreu de Catalunya. Eren tres primes  d’altura de 15 m.,construït amb pedra de Montjuïc. En el seu interior hi havia una petita cripta i en l’exterior destacaven diversos elements decoratius;  la figures de dos soldats: un de la Guerra Civil i l’altre, un guerrer medieval de la reconquesta. Al mig, una figura femenina, que feia la salutació tradicional feixista. Al sòcol hi havia la inscripció següent «Caídos por Dios y por España: ¡Presentes!».

La totalitat de l’obra tingué un cost de 300.000 ptes.

En anys posterior el monument era el lloc de concentració de les commemoracions  franquistes tant locals com les d’àmbit nacional en que es realitzaven els seus repetits oferiment de corones de llorer. El dia 20 de novembre de cada any en commemoració de la mort de José Antonio Primo de Ribera, s’encenien els peveters que envoltaven el monument i durant tot el dia i la nit esquadres de la falange hi feien guàrdia.

Amb el pas del temps i la insurrecció dels moviments clandestins i més després de la mort de Franco, el monument va està sotmès a actes vandàlics. Fins i tot corria la veu que es volia volar amb explosius però la sensates de la proximitat de la Mútua de Terrassa i l’hospital va fer desistir del intent.

Desmontatge del Monument/AMAT

L’any 1991 aprofitant la construcció del pàrquing soterrat del passeig, el monument fou desmuntat i arraconat en un racó del Cementiri Municipal. Allà nostàlgics al regim franquista posaren en dempeus els dos soldats, acompanyats d’un escut de Terrassa i un d’Espanya i dos peveters.

Més endavant l’Ajuntament col·locà una placa amb el lema «La ciutat de Terrassa en memòria de les víctimes de la guerra», en referència a totes les guerres.

Restes del monument al cementiri/Joaquim Verdaguer

Fonts consultades

CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet.  Terrassa 1966.

GIL, Antonio i MORA, Vicente. El monument als Caiguts.. Terme, núm. 2, nov. 1987, p. 23

BOIX, Josep. Guerras i cementerios Terrassenses. Diari de Terrassa, 1 nov. 2001. p. 11