 |
| Carrer de Monterol/dibuix Mateu Avellaneda |
Hi ha constància documental que
l’any 1382 es va adobà la façana de l’hostal. Testimoni d’aquesta remodelació
va ser el finestral gòtic que va presidir l’edifici fins l’any 2000. Era una
artística llinda de pedra esculpida A la part inferior estava treballada formant una
mena de brodat calat amb dos caps esculpits a les impostes. La part superior
forma un timpà decorat amb una senzilla orla i protegit per un guardapols de
línies rectes fistonat pel interior.
 |
| La finestre Gòtica |
Sempre havia estat
un hostal o fonda. A principis dels segle XX era conegut com el bar La Punyalada. L’any 1931 Antoni
Torrens el va adquirir i el va rebatejar com bar Torrens. Acabada la Guerra Civil el propietari va
enderrocar l’edifici construint –ne un de nou amb el característics arcs de la
planta baixa conservant la finestra gòtica. Des de llavors l’establiment portà
el nom de Mesón de los Arcos, després que li prohibissin el nom d'Hostal Torrens perquè
semblava que era en català.
 |
| El Mesón 1947/F.B. Ragon-Amat |
L’any 1976, un dels seus fills, Narcís Torrens va agafa el relleu del negoci
del bar restaurant.
Narcís en una
entrevista deia: « Des
del Mesón he vist moltes coses que
han
passat a Terrassa: recordo una gran gentada per l’ordenació d'un bisbe o les
processons de Setmana Santa, durant les quals només podíem obrir de 8 a 10 per servir sopars, i
també alguna manifestació després del franquisme
que va
acabar amb una persecució de la policia. En una d'aquestes vaig veure la gent
corrent i vaig tancar les portes i els llums amb tots els clients ben quiets a
dins! A finals dels setanta s'hi reunia tota la gent de la cultura popular, sobretot
els castellers. També hi venia la gent del jazz, i un cop van portar-hi el Tete
Montoliu amb els seus músics. Durant els anys vuitanta l'ambient es va endurir
una miqueta, però la darrera reforma de la plaça va ser molt positiva i va
portar molta més gent al bar».
 |
| El Mesón de los Arcos 1995/Diari de Terrassa |
El local va ser un punt de reunió de la progresía terrassenca, acollint vivències
inoblidables per bona part dels habitants de Terrassa. Era lloc de concentració
dels grups de cultura popular, pricipalment del castellers. Hi havia de tot; En
el seu exterior alguns “porreros” que havia portat a intervencions de la Policia Nacional
 |
| Festa de comiat/Diari Terrassa |
L’any 2000 Narcís Torrens es jubilava i el més de setembre tancava
definitivament el històric local.
Aquella tardor l’artista Ferran Font de Gaya li dedicava un poema amb
motiu de la fi de les activitats d’aquesta fonda:
“El Mesón és a Terrassa
/ per tots una institució / de la seva vella plaça / allà plantat en un racó /
Tingué en el seu bon inici / qualitat excepcional / aquí menjaba el patrici /
l’obrer i el menestral / Personatges d’alta escola / s’asegueren al seu bar /
foten-se com a Coca-cola / dignes vasos de conyac / Testimoni d’excepció / de
molts esdeveniments / de corpus la processó / de casoris i enterraments / I a
les festes importants / al seu davant han ballat / els capgrossos, els gegants
/ i els bastoners amb el drac / Bon enfilall d’alcaldes / ha vist anar al Sant
Esperit / a l’ofici, i uns i altres / s’han ben canviat de vestit / És bressol
de castellers, / i per tot aquells voltants / s’apleguen pels seus carrers /
amb els seus climax mutants / porreros i xeringuers / No el temps no ha estat
pas just, / i amb el seu pas implacable / ha apagat aquella llum, / ja no
brilla per Terrassa / I com tot té un final / les potents inmobiliaries /
paguen uns quants cabals / i ens ho foten tot enlaire / I, després d’aquests
mals tractes / és l’hora del seu esperit / Envoltat d’olors abstractes /
macarrons i peix fregit, / és va allunyant de nosaltres viatjan ver l’infinit”
(Tardor de 2000)
 |
| Narcís Torrens |
Per la Festa
de la Llufa a
la plaça Vella es va proclamar el popular Narcís Torrens com a Rei dels innocents.
Un dies després, el 30 de desembre, el Mesón de los Arcos s’acomiadava invitant als seus habituals clients a barra
lliure. Aquells dia el local va estar ple de gom a gom. El Minyons i els Diables es van afegir a la festa. Els
primer aixecant un pilar de cinc i, els altres amb una petita exhibició
pirotècnica.
L’any 2002 l’edifici era enderrocat per construir-ne un de nou. La
finestra gòtica es va conservar i avui encara podem observar des de
l’exterior en un racó del nou edifici
que s’hi ha construí Tres anys després també era enderrocat el veí edifici de la Telefònica. Per
tant aquell racó de la plaça Vella perdia la seva vistositat característica
vers edificis comercials.
 |
| La finestre gòtica/Rafel Aròztegui |
Fonts
consultades
RAGÓN, Baltasar. Els carrers
de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)
CARDÚS, Salvador. Espiritualitat
montserratina a Terrassa. Comissió Abat Oliba. Terrassa1949.
Ajuntament de Terrassa. Catàleg
d’edificis d’interès històric-artístic.. Gerència d’Urbanisme. Terrassa 1981
Ajuntament
de Terrassa. El Mesón de los Arcos. Visquem Terrassa. Núm. 101 novembre
2006
Blog
Records de Terrassa. El Mesón de los Arcos.
MANZANARES,
Jordi. El Mesón de los Arcos cerró sus puertas invitando a sus clientes.
Diari de Terrassa. 3 gener 2001. p. 8
SANZ,
Julián. El Mesón de los Arcos. Diari de Terrassa. 4 gener 2001. p. 13
BOIX,
Josep. Del Mesón de los Arcos al edificio de Telefònica.. Diari de Terrassa, 27 abril 2005. p. 28
Joaquim, datas una foto com a 1975 i a de ser 1995 que es cuan es fa la plaça amb l'aspecta actual.
ResponEliminaAnava a dir el mateix! la foto deu ser del 95. Jo hi era a la festa de tancament! aquell dia van ensorrar part de l'ànima de Terrassa... Envoltat d’olors abstractes / macarrons i peix fregit, / és va allunyant de nosaltres / viatjant vers l’infinit”
Elimina