Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 12 de gener de 2014

El castell de Les Fonts


Al barri de les Fonts de Terrassa, a tocar la riera hi ha un «castell», un edifici d’una barreja d’estils i ornaments dispars que desconcerta als passavolants,. Els veïns ja s’han acostumat a la presència d’aquesta edificació inacabada. Fins i tot pot veure’s l’edificació des de l’interior dels vagons del tren dels Ferrocarrils de la Generalitat, abans de què aquest entri a l’estació de les Fonts.
El catell de les Fonts/ Joaquim Verdeguer

Jacint Garcia Mas, conegut com el Cinto, és el seu propietari, el qual es dedica a la compra venda d’antiguitats inclús d’obres d’art molt cotitzades. En un principi es dedicada a la venda de vi, fins que es va aficionar a la compra dels trastos vells de masies i cases. Va aixecar un edifici de forma anàrquica per fer-lo servir com a magatzem.
Construcció del castell. Ants 80/Diari de Terrassa
Va començar la seva construcció ara fa més de cinquanta anys. Està totalment recobert de pedra i peces i elements arquitectònics d’estils diversos i desordenats, amb incrustacions de busts romànics i de personatges d’altres èpoques. Imatges de sants, verges o animals i forjats fantàstics. Està construït amb imperfeccions ja que per la seva construcció han passat molts paletes que, cobrant poc, feien la feina quan a l’empresa que treballaven parava o tancava. El interior està inacabat, amb estretes escales i un laberint de sales que serveixen de magatzem i una habitació acabada, en la que hi fa vida el seu propietari.
Jacint Garcia/Diari Terrassa

L’any 1983 Jacint Garcia va tenir un absurd; la policia es va presentar a casa seva hi el van detenir al trobar-li en el seu poder  diverses peces d’art que havien estat robades d’una masia abandonada de Cervià de Ter. Va ser retingut  al dipòsit carcerari de la Policia Municipal i a la Jefatura Superior de Policia de Barcelona. Va aconseguir la llibertat provisional, al cap de sis dies, previ pagament de 100.000 pessetes. Segons la seva versió, un gitano va trucar a casa seva oferint-li un lot  de peces valorades en 450.000 ptes., tot i que, en un principi li va fer una bestreta de 150.000 ptes. Quan en Jacint va examinar atentament les peces va veure que el valor era molt més alt del què havia pensat en un principi. Quan el gitano va tornar per cobrar la resta, aquest va confessar que les havia robat, per tant en Jacint no va voler saber-ne res i l’hi retornà el botí, quedant-se algunes peces a canvi del diners que havia avançat. La policia seguint la pista de les altres peces que en alguns casos van a entrar a França per Andorra, va arribar fins a casa d’en Jacint al qual li van requisar aquestes peces d’art i altres per comprovar la procedència. Ell adduïa que conservava tots es rebuts que provaven l’origen de la compra i que la seva detenció fou producte d’un avís que va fer un altre col·leccionista per enveja.

Jacint Garcia viu en el primer pis rodejat de quadres, imatges, gravats, escultures, mobles vells, porcellanes, etc.

En un reportatge fet per la periodista Teresa Romero del Diari de Terrassa ens descriu “que les peces més apreciades pel seu propietari són un parell d’escultures barroques de mitja tonelada de pes cada una que van ser tallades en fusta en el segle XVIII, sembla ser per l’escultor Antoni Ribera. També les estàtues de Sant Ramon i Sant Domènec procedents de la Casa Milà de Barcelona i que només existeixen vuit reproduccions en tot el món. També hi trobem policromats procedents del Palau de Pedralbes, dues portes amb pintures japoneses que Gaudí va fer instal·lar a la Casa Milà de Barcelona, una vitrina que va ser propietat dels comtes d’Urgell, mobiliari de marqueteria de caoba de principis de segle XX o la banyera de Lluís XVII.”

El castell l'any 2010/Joaquim Verdaguer

Definitivament és una curiosa edificació que té un aire medieval, sense seguir un esquema historiocista, més aviat és una amalgama eclèctica d’elements sobreposats molt dispars.





Fonts consultades:

TORRES ORDOÑEZ, Yovani. El castell de les Fonts, la verdadera historia. Blog yovanitorres
ROMERO, Teresa. El misterioso castillo de les Fonts. Diario de Terrassa FS, 6 febrer 1988, p.

2 comentaris: