Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 1 de febrer de 2014

La Casa del Poble o seu de Fraternitat Catalana



A principis del segle XX, l’ideal republicà havia agafat embranzida fins el punt que l’any 1903 les diferents faccions s’agruparen i fundaren la Fraternitat Republicana de Terrassa, amb seu, en qualitat de llogaters, a la casa Julià del carrer Sant Antoni.

Davant la necessitat de tenir una seu pròpia s’acordà la compra de la finca del carrer Cremat núm. 15, que anteriorment havia estat la casa Ventalló i, després, la farmàcia Ventalló. En aquest immoble, a finals del segle XIX hi havia el cafè de la Unió, i també va ser la seu de la Joventut Catòlica (Centre Social).

Pati de la Casa del Poble/proc. Rafael Aróztegui
El local disposava de cafè i un petit teatre, però per a la seva adquisició es tenien que seguir unes normes administratives i burocràtiques amb la creació d’una societat que gestionés la propietat de la finca. L’any 1903, a la Notaria de Viladesau de Barcelona es constituïa la societat Casa del Poble Societat Anònima i es signava la compra de l’edifici. El primer president de Fraternitat Republicana fou Domènec Palet i Barba

Disposant d’aquesta seu, i al cap de poc temps d’haver-se estrenat, l’entitat va obrir una escola de intrusió primària retribuïdes i gratuïtes per a analfabets i també va obrir una biblioteca

Cuina col·lectiva de la vaga de 1911 al pati de la Casa del Poble/Fons Ragon-AMAT

Durant la gran vaga obrera del 1911 s’utilitzà el pati de la Casa del Poble com a cuina col·lectiva. Durant aquesta llarga vaga, els obrers, per sobreviure organitzaren grups de treballadors que anaven per les cases i tavernes dels pobles de les rodalies per recaptar fons i subministrament de queviures per atendre les necessitats bàsiques alimentàries.

Reunió de directius republicans/Modest Simó-Arxiu Tobella

El mes de setembre de 1911 es creava la Joventut Federal Nacionalista Republicana de Terrassa.

La Casa del Poble anys 20/Fons Ragon-AMAT

Amb l’esdeveniment de la dictadura del general Primo de Rivera s’hagué de suspendre l’activitat política. Per no perdre l’esperit republicà, l’entitat es camuflà com una societat sociocultural. Es creà un grup coral, un grup excursionista, una secció artística i un grup esperantista. Per potenciar la biblioteca es creà un grup Pro-foment del Llibre.

També es creà una mutualitat per malalties, invalidesa, vellesa i defunció.

L’any 1925  es portà a terme unes profundes reformes a la Casa del Poble. Una d’elles al saló de festes que s’inaugurà el 5 de desembre de 1926, amb la interpretació de l’òpera Il trovatore.

A la Casa del Poble, des de 1915, hi hagué la redacció del diari l’Acció, òrgan mediàtic del republicans. Durant la dictadura, al suspendre les garanties constitucionals la publicació va patir, abans de sortir al carrer, una severa i prèvia censura militar.

L’any 1931 amb la creació d’Esquerra Republicana de Catalunya per part de Francesc Macià, per tal d’agrupar totes les formacions de caire republicà, Fraternitat Republicana de Terrassa s’adherí a la nova formació, després d’aprovar-ho en una massiva assemblea general a la Casa del Poble.

L’esclat de la guerra el 1936 obrí una nova etapa en el tarannà de la Casa del Poble. La seu republicana va esdevenir el centre neuràlgic en la organització dels primers voluntaris per anar al front de guerra.

La Casa del Poble durant la Repùblica/AMAT

Acabada la Guerra Civil la Casa del Poble va ser incautada per la Falange on va ubicar-hi la CNS o sindical vertical. La finca passà a ser propietat de la «Delegación Nacional de Sindicatos». En principi ocuparen la part davantera fins que l’any 1961 s’inaugurava la nova Casa Sindical Comarcal, en un edifici de nova planta de cinc pisos, edificat a la part del darrera de la Casa del Poble, amb la façana al carrer de la Unió. La part que donava al carrer Cremat quedà abandonada i, aquell mateix any fou llogada a diversos comerciants de queviures que van instal·lar llocs de venda a la planta baixa, mentre que el primer pis seguí quedant abandonat.


Quan va esdevenir l’època democràtica, Esquerra Republicana de Catalunya va reivindicar la propietat de la Casa del Poble. L’Ajuntament de Terrassa, en el Ple del dia 9 de juny reconeixia el dret a ocupar la part davantera de la Casa del Poble. Va ser el mateix Ajuntament que va gestionar la petició al Govern Civil i al Ministeri del Interior demanant la devolució de la finca. Madrid va reconèixer la propietat d’ERC però la qüestió entrà en conflicte amb la Delegació Local de Sindicats i, més quan l’edifici del carrer de la Unió fou ocupat pels Sindicats de Comissions Obreres i UGT. Provisionalment i mentre no s’aclarís el desacord, ERC ocupà la part davantera del carrer Cremat, tot i que allà varen trobar-se amb una altre divergència quan volgueren cobrar un lloguer als venedors. Finalment arribaren a un acord i ERC ocupà el primer pis on desenvolupar conferències i mítings.



A finals dels any noranta, l’Ajuntament procedir a unes obres de remodelació. En aquest procés, els tècnics dictaminaren el malt estat del edifici fins el punt d’apuntalar-lo pel risc d’ensorrament. Davant que la propietat no havia quedat clara i algú tenia fer-se càrrec de les obres, l’edifici quedà tancat i barrat. Només quedà un petit despatx de creperia en una de les finestres


La tramitació per retornar la Casa del Poble a ERC encara està en tràmit amb el govern de Madrid i que avui en dia, encara arriben cartes a nom del seu titular: Falange Española y de las JONS

Fonts consultades:

RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa

CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1966

MUÑOZ, Anna i FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930. Arxiu Tobella. Terrassa 1986

PUY, Josep. La Casa del Poble. Diari Terrassa, F.S., 5 des. 1987, p. 3

Hernàndez, Laura. Fraternitat Republicana reivindica la Casa del Poble. Diari Terrassa, 6 abril 1994, p. 8

BOIX, Josep. La Casa del Poble.Diari de Terrassa, F.S., 9 oct. 1993, p. 10

OLLER, Joan Manel. Apunts per a una història de la premsa terrassenca. Fundació Torre del Palau. Terrassa 2002

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada