A principis del segle XX, l’ideal republicà havia agafat embranzida
fins el punt que l’any 1903 les diferents faccions s’agruparen i fundaren la Fraternitat Republicana
de Terrassa, amb seu, en qualitat de llogaters, a la casa Julià del carrer Sant
Antoni.
Davant la necessitat de tenir una seu pròpia s’acordà la
compra de la finca del carrer Cremat núm. 15, que anteriorment havia estat la
casa Ventalló i, després, la farmàcia Ventalló. En aquest immoble, a finals del
segle XIX hi havia el cafè de la
Unió, i també va ser la seu de la Joventut Catòlica
(Centre Social).
 |
| Pati de la Casa del Poble/proc. Rafael Aróztegui |
El local disposava de cafè i un petit teatre, però per a la
seva adquisició es tenien que seguir unes normes administratives i
burocràtiques amb la creació d’una societat que gestionés la propietat de la
finca. L’any 1903, a
la Notaria de
Viladesau de Barcelona es constituïa la societat Casa del Poble Societat
Anònima i es signava la compra de l’edifici. El primer president de Fraternitat
Republicana fou Domènec Palet i Barba
Disposant d’aquesta seu, i al cap de poc temps d’haver-se
estrenat, l’entitat va obrir una escola de intrusió primària retribuïdes i gratuïtes
per a analfabets i també va obrir una biblioteca
 |
| Cuina col·lectiva de la vaga de 1911 al pati de la Casa del Poble/Fons Ragon-AMAT |
Durant la gran vaga obrera del 1911 s’utilitzà el pati de la Casa del Poble com a cuina col·lectiva.
Durant aquesta llarga vaga, els obrers, per
sobreviure organitzaren grups de treballadors que anaven per les cases i
tavernes dels pobles de les rodalies per recaptar fons i subministrament de
queviures per atendre les necessitats bàsiques alimentàries.
 |
| Reunió de directius republicans/Modest Simó-Arxiu Tobella |
El mes de setembre de 1911 es creava la Joventut Federal
Nacionalista Republicana de Terrassa.
 |
| La Casa del Poble anys 20/Fons Ragon-AMAT |
Amb l’esdeveniment de la dictadura del general Primo de
Rivera s’hagué de suspendre l’activitat política. Per no perdre l’esperit
republicà, l’entitat es camuflà com una societat sociocultural. Es creà un grup
coral, un grup excursionista, una secció artística i un grup esperantista. Per
potenciar la biblioteca es creà un grup Pro-foment del Llibre.
També es creà una mutualitat per malalties, invalidesa,
vellesa i defunció.
L’any 1925 es portà
a terme unes profundes reformes a la
Casa del Poble. Una d’elles al saló de festes que s’inaugurà el
5 de desembre de 1926, amb la interpretació de l’òpera Il trovatore.
A la Casa
del Poble, des de 1915, hi hagué la redacció del diari l’Acció, òrgan mediàtic
del republicans. Durant la dictadura, al suspendre les garanties
constitucionals la publicació va patir, abans de sortir al carrer, una severa i
prèvia censura militar.
L’any 1931 amb la creació d’Esquerra Republicana de
Catalunya per part de Francesc Macià, per tal d’agrupar totes les formacions de
caire republicà, Fraternitat Republicana de Terrassa s’adherí a la nova
formació, després d’aprovar-ho en una massiva assemblea general a la Casa del Poble.
L’esclat de la guerra el 1936 obrí una nova etapa en el tarannà
de la Casa del
Poble. La seu republicana va esdevenir el centre neuràlgic en la organització
dels primers voluntaris per anar al front de guerra.
 |
| La Casa del Poble durant la Repùblica/AMAT |
Acabada la Guerra Civil
la Casa del
Poble va ser incautada per la
Falange on va ubicar-hi la CNS o sindical vertical. La finca passà a ser propietat de
la «Delegación Nacional de Sindicatos». En principi ocuparen la
part davantera fins que l’any 1961 s’inaugurava la nova Casa Sindical Comarcal,
en un edifici de nova planta de cinc pisos, edificat a la part del darrera de la Casa del Poble, amb la façana
al carrer de la Unió. La
part que donava al carrer Cremat quedà abandonada i, aquell mateix any fou
llogada a diversos comerciants de queviures que van instal·lar llocs de venda a
la planta baixa, mentre que el primer pis seguí quedant abandonat.
Quan va esdevenir l’època democràtica, Esquerra Republicana de Catalunya
va reivindicar la propietat de la
Casa del Poble. L’Ajuntament de Terrassa, en el Ple del dia 9
de juny reconeixia el dret a ocupar la part davantera de la Casa del Poble. Va ser el
mateix Ajuntament que va gestionar la petició al Govern Civil i al Ministeri
del Interior demanant la devolució de la finca. Madrid va reconèixer la
propietat d’ERC però la qüestió entrà en conflicte amb la Delegació Local
de Sindicats i, més quan l’edifici del carrer de la Unió fou ocupat pels
Sindicats de Comissions Obreres i UGT. Provisionalment i mentre no s’aclarís el
desacord, ERC ocupà la part davantera del carrer Cremat, tot i que allà varen
trobar-se amb una altre divergència quan volgueren cobrar un lloguer als
venedors. Finalment arribaren a un acord i ERC ocupà el primer pis on
desenvolupar conferències i mítings.
A finals dels any noranta, l’Ajuntament procedir a unes obres de remodelació.
En aquest procés, els tècnics dictaminaren el malt estat del edifici fins el
punt d’apuntalar-lo pel risc d’ensorrament. Davant que la propietat no havia
quedat clara i algú tenia fer-se càrrec de les obres, l’edifici quedà tancat i
barrat. Només quedà un petit despatx de creperia en una de les finestres
La tramitació per retornar la Casa del Poble a ERC encara
està en tràmit amb el govern de Madrid i que avui en dia, encara arriben cartes
a nom del seu titular: Falange Española y de las JONS
Fonts consultades:
RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa
CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i
Palet. Terrassa 1966
MUÑOZ, Anna i
FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930.
Arxiu Tobella. Terrassa 1986
PUY, Josep. La Casa del Poble. Diari Terrassa, F.S., 5 des. 1987, p. 3
Hernàndez, Laura. Fraternitat Republicana
reivindica la Casa
del Poble. Diari Terrassa,
6 abril 1994, p. 8
BOIX, Josep. La Casa del Poble.Diari
de Terrassa, F.S., 9 oct. 1993, p. 10
OLLER, Joan Manel. Apunts per a una història de la
premsa terrassenca. Fundació Torre del Palau. Terrassa 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada