La Llanterna, l’Orfeó Terrassa i el Bar Orfeó

Com a conseqüència de l’esclat renovador que suposà el modernisme per a Catalunya, sorgiren arreu nombroses entitats i agrupacions, l’objectiu de les quals era recuperar la identitat cultural del país després de tants segles d’opressió.

Terrassa fou una de les ciutats capdavanteres d’aquest moviment. La ciutat creixia, pròspera, i no faltaven talents ni empenta per nodrir les seves associacions. Cap terreny quedà per explorar: literatura, plàstica, música, política.

Entre aquestes associacions cal destacar La Llanterna, una de les primeres en aparèixer i, també, una de les més emprenedores.

Diploma de soci honorari /Josep Tobella-Arxiu Tobella

Aquesta entitat es va fundar l’any 1885 quan un grup de cantaires dissidents de la coral de la Joventut Terrassenca, es reuniren per fer excursions i desgranar les cançons, sota la direcció del mestre Jaume Puig Torra, que havien après al Coro Vell. A finals d’aquell any ja varen anar a cantar al Teatre Conservatori de Manresa.

Cantaires de la Llanterna 1894/ Josep Carles-Arxiu Tobella

 Al voler cantar cançons d’Anselm Clavé, la filla del mestre els aconsellà que el nom de l’entitat no era apropiat per figurar entre els noms de les entitats Euterpenses que agrupava els Cors de Clavé, i fou llavors quan varen afegir el de «Sempreviva» però sense treure el de «La Llanterna».

Orfeó Terrassa /Fons Ragon-AMAT

És precisament a partir del cor de la Sempreviva La Llanterna que el juny del 1929 es formà l’Orfeó Terrassa, amb seu social al núm. 50 del carrer Major, al interior  de la coneguda popularment, més endavant, com Casa Felisa. L’Orfeó creixé enmig d’un veritable entusiasme, fruit del qual el 22 de novembre de 1930 ja comptava amb una Orquestra Simfònica. L’orquestra, dirigida pel mestre Armengol, assolí un nivell de qualitat força apreciable, i efectuà nombroses i reeixides actuacions.

L’entitat també desenvolupava altres activitats; teatre, secció de rítmica i plàstica i un grup excursionista.

Però arribà la Guerra Civil, i tota l’activitat cultural quedà paralitzada. L’Orfeó Terrassa fou dissolt, impel·lit per les circumstàncies. Acabada la contesa, i malgrat les dificultats lògiques de la postguerra, els antics integrants a l’agrupació, intentaren tornar a posar en marxa l’Orfeó, però el règim, que recordava molt bé els orígens catalanistes de l’entitat, no ho va permetre.

Orfeó Bar  / carles Duran-AMAT

L’únic que restava de l’Orfeó, era el bar de l’ultima seu, el cafè regit pels senyors Casulleras, ubicat en el local núm. 1 del carrer de Vinyals; el Bar Orfeó. Aquest bar fou, fins a la seva desaparició, un dels cafès amb més solera de Terrassa, i allí es reunien, en agradable tertúlia, els antics membres del desaparegut Orfeó Terrassa.

A finals dels anys cinquanta, els senyors Casulleras construïren l’Hotel Condal, que comptava també  amb una popular Sala de Festes. El bar desaparegué el 1967, substituït per un local de jocs recreatius.

Acabava així la història de l’Orfeó que ara ja tan sols és record en la memòria d’aquells que tant intensament visqueren la cultura terrassenca del primer terç de segle.

Interior de l'Orfeó Bar / Carles Duran-AMAT

L’any 1973, l’Hotel i la sala de jocs foren venuts, i des d’aleshores hi han tingut diverses sucursals bancàries.

Grup de la Llartena 1985 / Rafael Aróztegui

L’any 1985 un grup de pares de l’escola Petit Estel arran la participació en la rua del Carnestoltes, fundaren La Llanterna Terrassenca, prenen el nom en record l’antiga «La Sempreviva la Llanterna». Les seves activitats es centren en fer comparses per la rua del Carnestoltes i amb altres, com el teatre o la participació en Fires Modernistes d’arreu de Catalunya.

Fonts consultades:

RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa

PI DE LA SERRA, Paulina.  L’ambient cultural a Terrassa. 1877-1977. Caixa de Terrassa 1977.

FIGUERES, Pere; VERDAGUER, Joaquim. L’Orfeo Terrassa i el Bar Orfeó. Claxon-Arxiu Tobella. Núm. 44, setembre 1985