Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 22 de febrer de 2014

La indústria del gel artificial



Les tres guerres carlines que es van desenvolupar al llarg del segle XIX, la presència dels últims bandolers o malfactors a les muntanyes de Sant Llorenç i els constants robatoris, estralls i segrestos a les masies, van fer que els acabalats propietaris optessin per abandonar els masos, deixant-los en mans de masovers, i que s’instal·lessin  a resguard de les viles. Tots aquest factors i l’aparició, a finals de segle, de la indústria de gel artificial, va provocar la defecció de la indústria del gel mitjançat els pous de glaç. (vegeu en aquest blog: Els pous de glaç)
Louis Abel Crales Tellier

L’any 1868 un enginyer francès, Louis Abel Crales Tellier, inventà la primera màquina frigorífica industrial. El 1876 va aconseguir construir el primer frigorífic funcional. Ell mateix va condicionar un vaixell per transportar carn refrigerada des de l’Argentina fins a França.

La indústria del gel artificial a Terrassa va començar l’any 1874 amb una fàbrica situada davant l’Ajuntament actual. Diuen que va ser la primera d’Espanya. L’ arribada de l’electricitat i la construcció del primer generador d’aquest fluïd prop el carrer Cremat, va propiciar que l’any 1905, amb el nom de la Nevera,  es renovés totalment la fàbrica, produint un producte  que tenia un cost de mig ral el quiilo, és a dir, a meitat de preu del que costava abans als consumidors. La producció de gel passà a 2.000 quilos diaris podent proveir, també, a poblacions com Olesa, Sabadell o Montserrat. També va instal·lar una cambra frigorífica per la conservació de carns principalment durant els calorosos dies d’estiu.
Fàbrica de gel "La Nevera" del carrer de la Goleta/ Carles Duran/AMAT
L’any 1908 s’inaugurava el Mercat de la Independència i un anys després l’Ajuntament de Terrassa arribava a un acord amb els fabricants de gel, que  assolien la titularitat de la fàbrica, municipalitzant la venda de gel arreu de la ciutat. Una de les condicions fou que la societat  s’havia d’establir als baixos dels Mercat de la Independència, amb entrada pel carrer de la Goleta. En millores i aparells per la nova instal·lació es van invertir 30.000 pessetes.
El 14 de juny de 1909 es posava en marxa la nova instal·lació tal com ho anunciava la crònica de la Comarca del Vallès “empezó a funcionar ayer en los bajos del Mercado de la Independència, la fàbrica de hielo y la cámara frigorifica que allí se ha instalado para la conservación de las carnes u el pescado”.

Josep Badrenas fent una remembrança en el blog “Records de Terrassa” ens comenta “El meu record avui és per les neveres de gel que durant molts anys ens van ajudar a conservar millor els aliments a les cases. M’explicava el meu avi que abans que no hi haguessin les neveres de gel, els aliments es guardaven en una mena d’armaris de fusta amb una tela mosquitera, que anomenaven “fresqueres” i que se  situaven precisament en el lloc més fresc i ventilat de la cuina. Les begudes es refredaven als pous de les cases (en aquella època quasibé  totes les cases en tenien un).
Després van popularitzar-se les neveres de gel i que bàsicament estaven fetes de fusta per fora i d’un revestiment de zenc per dins, que ajudava  que el gel no es fongués tan ràpidament. La nevera tenia un dipòsit on queia l’aigua del gel a mesura que aquest s’anava fonent. El meu avi com que era llauner (Llauneria Jaume Casas) s’encarregava de folrar aquestes neveres, la capacitat de les quals era molt petita comparada amb les d’avui en dia”.

Francesc Palet Setó ens diu “Quan es van començar a comercialitzar les neveres domèstiques de gel es podia comprar el gel a La Nevera del Mercat de la Independència o proveir-se -se d’un repartidor que anava pels carrers amb un carro menut i tirat per un burret. Portava les barres de gel embolicades entre sacs. Era un pare i dues de les seves filles i despatxaven ràpidament a demanda dels clients que sortien als portals. Els venedors portaven el braç ficat a dins d’un retall de cambra d’aire de goma de pneumàtic de cotxe. Anaven  tallant de les barres el tros desitjat, segons el preu, amb una espècie de forquilla metàl·lica molt dura”.

L’any 2011 la regidoria de Comerç i Turisme instal·lava al Mercat de la Independència una màquina patentada per l’Ajuntament i construïda per Tallers Loan, que escalfava el gel sobrant de les peixateries, a través d’un sintema solar. La màquina té una reixa que reté les restes orgàniques de peix i aboca al clavegueram l’aigua del gel fos. Té una capacitat de dues tones de gel que es desfan en una nit i està preparada pels dies de màxima generació de residus de peix. Fondre el gel i separar-ne les restes de peix ha deixat de ser una tasca feixuga i costosa per a les onze peixateries del Mercat de la Independència.

Reconvertidora de gel/AMAT
A Terrassa la indústria del gel donà pas a la fundació a càrrec de Josep M. Cernuda, l’any 1983, de l’empresa Congelats La Sirena amb un grapat de botigues arreu de Catalunya
En el segle XXI el més semblat al repartidor de barres de gel del segle XX és “l’home del gel” que fabrica i distribueix glaçons de gel per al  comerç de restauració i benzineres.
Distribuidor de glaçons de gel
L’any 2010 a la plaça del Segle XXI  el Parc Central del Segle XXI  es va instal·lar una pista de gel on per 6 euros  i durant  30 minuts amb lloguer inclòs dels patins, el terrassencs podien gaudir de patinar sobre gel.
El 2001 s’instal·là un tobogan de gel a la plaça Nova.

Fonts consultades:
PALET SETÓ, Francesc. Oficis, personatges i costums terrassencs oblidats. Revista Terme.
BADRENAS, Josep. Blog Record de Terrassa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada