Tot i que al principis dels anys seixanta algun bar de Terrassa, com el Farolillo
del carrer de Galileu, servis entrepans de salsitxes de frankfurt, no va
ser fins el 1964 que es va establir un “frankfurt” a estil de la costa, al
carrer dels Gavatxons núm. 16. Era un establiment obert al carrer, sense
portes, amb la planxa de cuinar a la vista dels clients, barra llarga i menjar
ràpid a peu dret, ambientada a l’estil alemany i decorada amb tot tipus de llaunes de cervesa gens
vistes per aquí.
Era una novetat que va arrelar amb èxit tot seguit. Fins i tot el seu propietari, Isidre Vallès, va obrir a Montcada i Reixac, una fabrica on produïa les salsitxes frankfurt pels seu establiment i, també per abastir a molts altres. Estava obert tots els dies de l’any excepte, en un principi, el Divendres Sant que era un dia d’abstinència per a tothom.
Era una novetat que va arrelar amb èxit tot seguit. Fins i tot el seu propietari, Isidre Vallès, va obrir a Montcada i Reixac, una fabrica on produïa les salsitxes frankfurt pels seu establiment i, també per abastir a molts altres. Estava obert tots els dies de l’any excepte, en un principi, el Divendres Sant que era un dia d’abstinència per a tothom.
 |
| Frankfurt Vallés 1964 / Casa Vallès |
En una entrevista feta per Judit Tapiolas a Isidre Vallès, aquest explicava
que “la idea de muntar un franfurt no va sorgir repentinament. Ell anava per
les fires de tot Espanya amb una cantina de vins. Així va estar durant molts
anys, fins que a la fira de Vitòria va veure un quiosc d’un alemany que venia
entrepans amb frankfurts, i que tenien molt d’èxit . Va decidir de muntar-ne un
, i comprava els frankfurts a un polonés que tenia un obrador a Barcelona on en
fabricava. Però no va tenir tant èxit com ell esperava, i quan ja estava a punt
de deixar-lo córrer, el sr. Agustí Montal (el que seria president del Barça) i
altres el van convèncer a la fira d’Arenys de Mar perquè muntés allí una
paradeta fixa i deixés de voltar per les fires. Com va funcionar bé, va
muntar-ne un altres a Caldetes i el 1964 a Terrassa”
A finals de la dècada i principis dels setanta aquest èxit es va encomanar
amb la proliferació de nous frankfuts arreu de la ciutat, principalment a la
zona del Portal de Sant Roc.
 |
| El Grnzing |
A la plaça Vella el snack-bar Las Vegas es va remodelar com un frankfurt:
el Grinzing, a l’estil “Viena” de
Sabadell, on a més de entrepans d’embotits, també servien altres productes com entrepans
freds. La competència no es fer esperar. El frankfurt Vallès del carrer
Gavatxons també va començar a servir una gama de productes semblants. Els dos
establiments es nodrien de la clientela del cinèfils que els caps de setmana
concorrien als cinemes Rambla, Recreo, Catalunya, Alegria, Principal.
Degut a la televisió, al vídeos i a les escapades de cap de setmana, El
cinemes entraren en crisi fins el punt que van començar a tancar totes les
sales menys el cinema Catalunya. Això va provocar una baixa de clientela als
establiment de frankfurf. El Grinzing va
abandonar el seu estil, transformant-se en un bar convencional amb terrassa al
mig de la plaça Vella. El frankfurt Vallès també va deixar el servei d’entrepans
freds, dedicant-se només al calents.
 |
| Interior del Frankfurt Vallès 1985 / Rafael Aroztegui |
L’any 1995 es va portar a terme la construcció del pàrquing subterrani a
la plaça Vella i la conseqüent remodelació urbanística de la plaça. Això
comportar que aquest punt cèntric agafes arrancada amb la instal·lació de nous
establiments de menjar ràpid. A més a més del Grinzing i d’un nou frankfurt, El
Cremat, es va ubicar a la plaça dues franquícies; el Bocatta i el Pan's &
Company.
Això va fer que el frankfurt Vallès fes reformes per ampliar el seu
establiment instal·lant-se provisionalment a la Casa del Baró de Corbera, davant de la plaça
Vella. Finalment les franquícies no va reeixir i tots els establiment de la
plaça es va transformar en café-bar amb terrassa exterior.
 |
| Terrasses de la plaça Vella/Rafael Aróztegui |
 |
| El Viena / Rafael Aróztegui |
L’any 1998 el carrer de la Vila Nova
es va prolongar fins el carrer de la
Unió, Aquest tram se l’anomenà carrer de Joan Coromines.
Aquesta modificació deixà a la vista l’edifici modernista de l’antiga Societat General d’Electricitat. En aquest immoble la cadena Viena de Sabadell instal·là una filial, però
com a restaurant. Entrat el segle XXI va reconvertir el negoci amb el que se
esqueia de la seva cadena; servei d’entrepans inclòs el frankfurts.
 |
| El Frankfurt Vallès en l'actualitat |
Els dos establiments insígnia El Vallés i el Viena així com els del
portal de Sant Roc i tots el café-bar convencionals que s’han establerts al
centre de la ciutat, se sustenten el dia a dia del funcionaris i oficinistes
del centre. Però el seu “agost” son els gran esdeveniments que es celebren a la
ciutat; el Carnestoltes, la
Fira Modernista, la Festa
Major, les diades castelleres i, principalment, durant la
cavalcada de Reis.
Fonts consultades:
TAPIOLES, Judit. Frankfurts amb història. Terrassa D.C., 30 des. 1988, p. 6
Record de l’autor
T'has deixat d'anomenar "L'aquí té pa", al capdamunt del carrer Cremat, tocant al Raval. Durant molts anys, va ser una competència als frankfurts...i la seva terrassa a la Torre del Palau, també va ser un bon atractiu...
ResponEliminaVaig neixer a Terrassa al 78 i he viscut a Benicarló (castelló) desde els 5 anys i any rere any hem estat anant a visitar als avis, que han sigut l'excusa perfecta per visitar el Frankfurt de Gavatxons. Així com feia el meu pare, ara faig jo amb la meva filla i disfrutem una o dos vegades a l'any dels magnífics entre pans i clar, com anem tan poc, doncs aprofitem. així lis queda la cara als cambrers quan demanem els entrepans un rera l'altre. La meva germana que també continua la tradició no es queda rera. Llarga vida al Frankfurt.
ResponElimina