Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 15 de febrer de 2014

Terrassa i la “batalla dels frankfurt”



Tot i que al principis dels anys seixanta algun bar de Terrassa, com el Farolillo del carrer de Galileu, servis entrepans de salsitxes de frankfurt, no va ser fins el 1964 que es va establir un “frankfurt” a estil de la costa, al carrer dels Gavatxons núm. 16. Era un establiment obert al carrer, sense portes, amb la planxa de cuinar a la vista dels clients, barra llarga i menjar ràpid a peu dret, ambientada a l’estil alemany i decorada  amb tot tipus de llaunes de cervesa gens vistes per aquí. 

Era una novetat que va arrelar amb èxit tot seguit.  Fins i tot el seu propietari, Isidre Vallès, va obrir a Montcada i Reixac, una fabrica on produïa les salsitxes frankfurt pels seu establiment i, també per abastir a molts altres. Estava obert tots els dies de l’any excepte, en un principi, el Divendres Sant que era un dia d’abstinència per a tothom.
Frankfurt Vallés 1964 / Casa Vallès
En una entrevista feta per Judit Tapiolas a Isidre Vallès, aquest explicava que “la idea de muntar un franfurt no va sorgir repentinament. Ell anava per les fires de tot Espanya amb una cantina de vins. Així va estar durant molts anys, fins que a la fira de Vitòria va veure un quiosc d’un alemany que venia entrepans amb frankfurts, i que tenien molt d’èxit . Va decidir de muntar-ne un , i comprava els frankfurts a un polonés que tenia un obrador a Barcelona on en fabricava. Però no va tenir tant èxit com ell esperava, i quan ja estava a punt de deixar-lo córrer, el sr. Agustí Montal (el que seria president del Barça) i altres el van convèncer a la fira d’Arenys de Mar perquè muntés allí una paradeta fixa i deixés de voltar per les fires. Com va funcionar bé, va muntar-ne un altres a Caldetes i el 1964 a Terrassa”

A finals de la dècada i principis dels setanta aquest èxit es va encomanar amb la proliferació de nous frankfuts arreu de la ciutat, principalment a la zona del Portal de Sant Roc.
El Grnzing

A la plaça Vella el snack-bar Las Vegas es va remodelar com un frankfurt: el Grinzing,  a l’estil “Viena” de Sabadell, on a més de entrepans d’embotits, també servien altres productes com entrepans freds. La competència no es fer esperar. El frankfurt Vallès del carrer Gavatxons també va començar a servir una gama de productes semblants. Els dos establiments es nodrien de la clientela del cinèfils que els caps de setmana concorrien als cinemes Rambla, Recreo,   Catalunya, Alegria, Principal.
Degut a la televisió, al vídeos i a les escapades de cap de setmana, El cinemes entraren en crisi fins el punt que van començar a tancar totes les sales menys el cinema Catalunya. Això va provocar una baixa de clientela als establiment de frankfurf. El Grinzing  va abandonar el seu estil, transformant-se en un bar convencional amb terrassa al mig de la plaça Vella. El frankfurt Vallès també va deixar el servei d’entrepans freds, dedicant-se només al calents.
Interior del Frankfurt Vallès 1985 / Rafael Aroztegui
L’any 1995 es va portar a terme la construcció del pàrquing subterrani a la plaça Vella i la conseqüent remodelació urbanística de la plaça. Això comportar que aquest punt cèntric agafes arrancada amb la instal·lació de nous establiments de menjar ràpid. A més a més del Grinzing i d’un nou frankfurt, El Cremat, es va ubicar a la plaça dues franquícies; el Bocatta i el Pan's & Company. 
Terrasses de la plaça Vella/Rafael Aróztegui
Això va fer que el frankfurt Vallès fes reformes per ampliar el seu establiment instal·lant-se provisionalment a la Casa del Baró de Corbera, davant de la plaça Vella. Finalment les franquícies no va reeixir i tots els establiment de la plaça es va transformar en café-bar amb terrassa exterior.
El Viena / Rafael Aróztegui
L’any 1998 el carrer de la Vila Nova es va prolongar fins el carrer de la Unió, Aquest tram se l’anomenà carrer de Joan Coromines. Aquesta modificació deixà a la vista l’edifici modernista de l’antiga Societat General d’Electricitat. En aquest immoble la cadena Viena de Sabadell instal·là una filial, però com a restaurant. Entrat el segle XXI va reconvertir el negoci amb el que se esqueia de la seva cadena; servei d’entrepans inclòs el frankfurts.
El Frankfurt Vallès en l'actualitat
Els dos establiments insígnia El Vallés i el Viena així com els del portal de Sant Roc i tots el café-bar convencionals que s’han establerts al centre de la ciutat, se sustenten el dia a dia del funcionaris i oficinistes del centre. Però el seu “agost” son els gran esdeveniments que es celebren a la ciutat; el Carnestoltes, la Fira Modernista, la Festa Major, les diades castelleres i, principalment, durant la cavalcada de Reis.

Fonts consultades:
TAPIOLES, Judit.  Frankfurts amb història. Terrassa D.C., 30 des. 1988, p. 6
Record de l’autor

1 comentari:

  1. T'has deixat d'anomenar "L'aquí té pa", al capdamunt del carrer Cremat, tocant al Raval. Durant molts anys, va ser una competència als frankfurts...i la seva terrassa a la Torre del Palau, també va ser un bon atractiu...

    ResponElimina