En els últims cents anys Terrassa ha rebut la visita d’espectacles ambulants com les curses de braus o el circ.
 |
| Toros a la plaça del Progrés/Fons Ragon-Amat |
La Primera vegada que es va veure torejar va ser l’any 1915
en una plaça portàtil que es va muntar a la plaça del Progrés. Es va instal·lar
durant una setmana per la Festa Major, amb autorització de l’Ajuntament.Però
aquest no hi va col·laborar ni tampoc va permetre que l’acte figurés en el
programa de Festa Major.
Judit Tapiolas en un article publicat en el Terrassa DC diu “ Realment no va torejar-se toros sinó
vedells. Eren de la ramaderia d’Arribas i Espanya ( que anaven acompanyats,
naturalment, de les seves respectives quadrilles i la banda de música). Les
“corridas” van ser el 4 i 5 de juliol, amb 5 vedells torejats per dia. A part
d’alguna rebolcada, sols es poden ressaltar com a incidents els 2 espontanis
que van saltar el diumenge i que van ser conduits al “quartelillo” per la
guàrdia Municipal”
“Però el que actualment resulta més interessant és la força
polèmica que es va aixecar a la ciutat de resultes dels toros. Quan el juny van
anunciar-se les dues curses de vedells (sense picadors), va començar
l’escàndol. Els diaris l’Acció Republicana i La Sembra van iniciar una campanya
antiauxina, que per exaltada i exagerada no aconseguí els adeptes que
s’esperava i, fins i tot, l’enrenou va despertar més curiositat pels toros.
Veiem un paràgraf prou eloqüent d’aquesta campanya, que
acusa els seguidors de la tauromàquia “d’histèrics, els que s’engresquen davant
les contorsions d’un home, que el seu vestit fa pensar en les passions
homosexuals; ciutadans que sense pudor d’aquestes, sense vergonya confonen
llastimosament el nom de la nostra volguda ciutat amb el de qualsevol vila
castellana”. Davant la propagació d’aquest tipus de festejos a les ciutats, el
governador va dictar una circular on crida l’atenció als alcaldes de la
província sobre una disposició de 1908 que prohibeix les curses de toros.
 |
| Autoritats en la novillada de 1973/ AMAT |
Durant la postguerra es va muntar una plaça portàtil al Sot
de la piscina Vella. En els anys 50
a la cruïlla dels carrers Miquel Àngel i Amadeo de
Saboia i altre volta a la plaça del Progrés. En els anys 60 van muntar-ne una a
l’esplanada del Cementiri Vell i a la zona esportiva de l’Abat Marcet. La que
es va celebrar al Cementiri Vell , el dia 9 d’agost de 1973, va ser una
“novillada”, protagonitzada per dos toreros terrassencs; Fernando Gómez i
Licinio Gregorio “El Lici”, acompanyats per Blasco “El Zamorano”. Es van
concedir “seis orejas”. En la cursa del diumenge van saltar dos espontanis.
 |
| Circ Raluy |
Terrassa ha estat receptora de l’exhibició constant de
l’espectacle del circ. Per la ciutat han passat grans circs com el Circo
Americano, amb tres pìstes, el Circo Ruso, el Circo Price de Madrid, amb un número
de deu àligues ensinistrades, entre
altres, i més modest com el Circ CRIC. Un de singular és el Circ Raluy que és present cada any durant la Fira Modernista.
Muntat a la plaça Nova. És una recreació de l’ambient històric de fa cents
anys. És molt vistosa la col·lecció i
restauració de carruatges antics que s’exhibeixen al voltant de la carpa.
Els circs han tingut vàries ubicacions. La més constant va
estar a la rambleta del Pare Alegre. També en llocs com sobre l’antic camp del
Terrassa, la Zona Esportiva o el Parc Vallès.
 |
| El circ Hagenbeck 1924 / Fons Ragon-AMAT |
Però el circ més impactant que ha visitat Terrassa va ser el
Circ Hagenbeck Show. L’agost de l’any 1924 s’instal·lava a l’esplanada del
carrer del Pare Llaurador. El circ arribat de Manresa en un tren especial de 29
vagons amb el personal, 180 artistes i empleats, feres, animals domesticats i
tot el material. El trasllat des de l’estació del Nord fins al lloc ubicat es
feia pels carrers de Terrassa amb nombrosos camions pintats de blanc, i
elefants empenyent els carruatges amb el cap o arrossegant-los mitjançant gruixudes cadenes. Les proporcions
de la carpa podia acollir fins a tres mil espectadors. També muntaren un “jardí Zoològic on s’exposaven les feres.
El dia del debut milers d’espectadors ocuparen totes les
localitats i els voltants de l’esplanada estava ple de gom a gom. En conjunt
l’espectacle satisfé plenament el públic, ja que totes les atraccions eren ben
notables i realitzaven treballs de força mèrit.
Aquet circ procedia de l’estranger i realitzava una tournée
per les principals poblacions del nord d’Espanya. A Sant Sebastià el visitaren
els Reis d’Espanya.
El Circ Hagenbeck va romandre solament cinc dies en la
nostra ciutat, celebrant funció cada dia, tarda i nit.
Fonts consultades:
TAPIOLAS, Judit. Sobre les curses de toros de Terrassa.
Terrassa DC, 31 març 1989, p. 8
Comarca del Vallès. 16 juliol 1915
Tarrasa Información. 12 agost 1973
277 - RAGÓN, Baltasar. Coses de Terrassa viscudes. Terrassa
(any?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada