Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 31 de maig de 2014

Portal de la Guia: la llegenda



Acabada l’Edat Mitjana, Terrassa començà a expandir-se fora muralles: les primeres cases que es construïren extramurs foren les del carrer de Gavatxons, les del raval de baix (portal Nou) i les del raval de dalt (raval de Montserrat). Aquest últim espai suburbial estava comunicat amb la vila pel portal Cremat i, des del 1560, pel portal de la Vila Nova, a l’extrem del carrer del mateix nom.

El Portal de la Guia / Adrià Torija-Fons Ragon-AMAT
El creixement urbanístic del raval de Montserrat arran del camí Romeu a la Santa Muntanya i la construcció en un extrem de l’antic Hospital de Sant Llàtzer, va fer necessària la construcció d’un nou portal arran de l’hospital i de la riera del Palau. Només es conserva una fotografia del portal i alguns gravats. Ens mostren una gruixuda paret de pedra —o potser de tàpia— amb un gran arc de mig punt obert al centre. Damunt de l’arc s’hi pot veure un fanalet i a sobre una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu. El mur estava coronat per tres merlets a la italiana, és a dir, en forma esglaonada. Totes les imatges el representen des de fora, des de la Rambla, i amb les portes obertes vers l’interior, de manera que no les podem veure. No era un portal de defensa davant les noves tècniques bèl·liques principalment d’artilleria. Si més no, era un portal de serveis, de burots i de policia que es tancava a la nit per preservar la vila de malfactors.

Dibuix de Mateu Avellaneda amb el portal de la Guia

Per què el nom de la Mare de Déu de la Guia? Aquí entrem en una història, llegenda o veu popular. El dibuixant Mateu Avellaneda, en una de les seves cròniques, hi pot aportar una mica de llum, i no més ben dit:

“Al començament de la centúria passada [segle XIX], va tenir lloc un fet digne d’ésser conegut i no per la molta importància històrica, sinó per recordar coses que és llàstima que es perdin. Doncs com deia, en aquell temps en què els pobles estaven mancats de tota mena de comunicacions, un ric marxant feia via vers la vila de Terrassa, per la drecera d’Olesa; quan, per mala orientació o per la profusió de camins que menaven a tot arreu, es perdé i, voltant i buscant el camí, perdut, la nit se li tirà al damunt bastant lluny de les portes de la vila.

L’home, com és natural, va témer per ell i la bossa, ja que llavors els assaltadors de camins i pillets de tota mena estaven de moda i escometien el primer vianant que trobaven. El marxant de referència, que portava molts cabals, en veure que la cosa s’enredava, no les tenia totes i s’encomanà a tots els sants del cel. Però quan estava més aclaparat, veié, al lluny, un llumet guiador i s’hi va dirigir. I va resultar ésser la llum que penjava per il·luminar la Verge de la Guia, sobre mateix del portal d’aquest nom.

De tant en tant l’ànima piadosa d’algú de la vila pagava per fer llum a la Santíssima Verge, i en aquesta avinentesa es trobà l’atribolat marxant. Quan aquest s’assabentà d’aquesta casualitat, l’home, que era molt devot i estava agraïdíssim pel favor que la Verge li dispensà, va comprar un camp d’oliveres i en feu donació a la vila amb la condició que nit i dia cremés llum davant la Sagrada Imatge i que l’oli sobrant, junt amb el que la terra pogués donar, fos per a l’home que cuidés el camp.

I així els nostres besavis i avis ho veieren fins que el portal feu nosa a causa de l’engrandiment de la població, i aquesta imatge va passar a ésser propietat de l’alcalde de llavors, el Sr. Cortés. Aquest fet, que era contat de pares a fills, va ésser oblidat en desaparèixer el portal i avui rarament es troba algú que ho recordi; és llàstima que el nostre folklore popular es perdi o es vulgui disfressar.

Amb perdó sia dit, hem de confessar que sobre aquest portal se n’han dit coses tan garrafals com que hi havia la Mare de Déu de Montserrat, cosa que fa riure a qualsevol dels que l’havien vist i tocat.

L’home que va explicar-me aquest fet mereix tota la meva confiança i havia tocat més d’una volta la Verge de la Guia.”
Vista de Terrassa sense el Portal de la Guia/Fons Ragon-AMAT
Hi ha una certa discordança sobre si la Mare de Déu de la capelleta era de la Guia o de Montserrat. La devoció a la Mare de Déu de la Guia no és gaire corrent per les nostres contrades. La capella més propera dedicada a aquesta Verge es la d’en Marcús (any 1150) a Barcelona. Sembla més lògic que fos la Mare de Déu de Montserrat, ja que era al camí Romeu de Barcelona a Montserrat, lloc de trobada dels terrassencs per iniciar la romeria anual.



De fet, tant l’una com l’altra són la Mare de Déu, a seques.



El portal es va derruir l’any 1882. Els veïns van sol·licitar-ne l’enderrocament el dia 16 de març, i el dia 29 d’abril del mateix any el Consistori ja va aprovar que es realitzés, i s’hi van afanyar, ja que el mateix dia ja van començar les obres.



A finals del segle XIX, el veïnat va voler honorar la Mare de Déu de Montserrat  bastint una capelleta amb la seva imatge a la façana del núm. 24 del raval. Aquesta advocació feia que els veïns del raval organitzessin, cada any, una festa popular en honor a la Mare de Déu, que se celebrava el 8 de setembre, dia de la Nativitat de la Mare de Déu o, com diu la veu popular, «el dia de les marededéus trobades». Aquest antic i pietós costum congregava els vilatans al raval. Allí el veïnat resava el rosari, mentre l’escolania del Sant Esperit cantava la Salve. S’improvisava davant la capelleta de la Mare de Déu, al bell mig del raval, encerclat per una reixa decorada amb flors i ramatge.

La Rasa i el carrer del Peix / Fons Ragon-AMAT
Actualment el portal estaria situat al final del “carrer del Peix”, a tocar de la Rasa. Però hem de tenir en compte que el “carrer del Peix” era uns metres més baix i el carrer de la Rasa era un talús. Per connectar aquest dos carrers, en el de la Rasa es va fer una rampa llarga i forta i el del “Peix” es va alçar uns metres. Per aquest motiu les primitives cases quedaren ensotades, i actualment són soterranis, i els balcons i finestres són les portes actuals.

En els soterranis del final del carrer encara sobresurten els murs de la vella fortificació.
Indret on hi havia el Portal de Guia / Joaquim Verdaguer
Durant anys es demanà al Consistori que canviés el nom d’aquest tram de carrer i que passés a anomenar-se «Portal de la Guia». 
 

Fonts consultades;

AVELLANEDA, Mateu. Recull. Maria Rosa Avellaneda. Terrassa, 2013.

CARDÚS, Salvador, Terrassa Medieval, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa, 1984.

FIGUERAS, Pere; VERDAGUER, Joaquim. El Portal de la Guia. El Clàxon. Núm. 78, 12 de maig del 1986.

BOIX, Josep. El Portal de la Guia. Diario de Terrassa. 30 d’abril del 1982. pàg. 14.

BOIX, Josep. El Portal de la Guia. Diario de Terrassa. 2 de maig del 1987. pàg. 8.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada