Sant Cristòfol es el patró de Terrassa, conjuntament amb Sant Pere i
Sant Valentí. També és el patró dels viatgers i dels automobilistes
Al febrer de 1969, Pau VI va
ordenar revisar el calendari litúrgic per a suprimir-ne les festivitats dels
sants de l’existència dels quals no hi haguera proves. Junt amb Sant Jordi i
altres sants, es va dictaminar l’abril del mateix any, l’eliminació de Sant
Cristòfol del santoral. Això si, es va mantenir, però, el dret a la seva
representació iconogràfica i veneració per raons històriques.
A Terrassa des de l’època medieval trobem l’advocació del sant a
l’ermita preromànica de Sant Cristòfol, situada al costat de la masia de Ca
n’Anglada. Però la primera notícia documentada dins de la vila de Terrassa data
del segle XVII: el dia 11 de maig de 1620 en un consell general de la vila, es
fa referència a la petició del Gremi de Sabaters, el qual volia instituir una
confraria sota el patrocini de Sant Cristòfol i que una de les capelles de
l’església del Sant Esperit fos dedicada a aquest sant.
Una altra referència és la de l’any 1627, quan el castlà del castell
palau de Terrassa, Honorat de Muntanyans, fundà un benefici sota la invocació
de sant Cristòfol. Quan la
Universitat de la vila de Terrassa (Ajuntament) va comprar el
castell palau, el benefici de Sant Cristòfol passà a ésser propietat d’aquesta
Universitat.
La seva iconografia portant el nen a collibè va fer que els xofers i
conductors el van convertir, a principis del segle XX, en el seu patró
 |
| El cotxe de l'Eduard Niquet 1913 / AMAT |
L'any 1901 es matriculen els
primers automòbils a l'Estat Espanyol, tot i que aquest vehicles ja corrien per
Catalunya des del 1889.
A Terrassa el primer automòbil fou adquirit el novembre de 1904 pel polifacètic
Martí Alegre, quan la ciutat comptava sols amb uns 20.000 habitants, pels
quals, lògicament, el fet va constituir un excepcional esdeveniment. Poc
després, el 1905. el industrial Ernest Niquet
compra el segon. La canalla del temps cantava allò de “mec-mec l’automòbil
d’en Niquet, sense rodes ni xiulet”
El diari local La
Crònica Social informava,el dia 9 juliol 1906 que el industrial
Josep Sala s’havia comprat un flamant Berliet de 20 HP.
Aquell mateix mes el representant d’aquesta marca va portar l’automòbil
fins a la mateixa finca de la Barata. Un
cop allí discutint sobre si era o no capaç el vehicle de pujat certs pendents,
i sobre si era més útil que un cotxe de
cavalls, el representant va voler posar a prova el Berliet, i amb el sr. Barata
va aconseguir pujar-lo fins a Can Pobla, per sorpresa del baró de Quadras, que
feia tranquil·lament la migdiada en aquest darrer indret. El sr. Barata va
quedar tant convençut que tres dies més tard arribava a Terrassa la seva
adquisició, enmig de l’admiració general.
La proesa de la pujada a Can Pobla
es va estendre ràpidament. El representant de la casa Hispano-Suiza de
Barcelona va venir a Terrassa el 27 octubre de 1906 per demostrar la valia de
la seva marca, aconseguint pujar a Can Pobla en menys temps i amb un cotxe de
20 HP.
Aquells primer cotxes eren màquines infernals, que feien espetecs,
aixecaven una polseguera que durava 10 minuts, sovint tenien pana o els
relliscava les rodes. I és que les carreteres encara no estaven adequades pels
cotxes, ni tampoc els carrers de la ciutat. Els tripulants d’aquests cotxes
(que eren descoberts i sense portetes) anaven vestits amb guardapols, i les
senyores es cobrien el cap amb mocadors de gassa que voleiava al vent. El xofer
era el més guarnit, amb ulleres grosses de cel·luloide, casc pelut o botes
altes.
En poc temps els cotxes van guanyar terreny a les tartanes, que
començaren a passar a la història
 |
| Benedicció davant el Sant Esperit / Arxiu Tobella |
L’any 1907 s’instaurà a Barcelona la festa de l’automòbil, el dia 10 del
juliol, festivitat de Sant Cristòfol. La festa es va estendre per arreu de
Catalunya i moltes localitats feien la benedicció de tot tipus de vehicles.
Tenim l’exemple de Terrassa de la
festa que el va celebrar l’any 1920: El primer acte era la benedicció de la
bandera dels gremi dels xofers, portada pels seus padrins. Sant Ofici a
l’església parroquial, per procedir, després, fora de l’església, a la
benedicció dels automòbils, que pujaven el carrer de l’Església un darrera
l’altre. Després, encapçalats pel cotxe de l’abanderat es feia una rua per la
ciutat. El següent pas era un banquet a l’Hotel Espanya. A la tarda els
participants eren obsequiats al Passeig amb un concert de la Banda de Música. La festa finalitzava
en el pati de butaques del Teatre del Retiro amb un lluït ball que durava fins
a primeres hores de la matinada.
 |
| Acte de benedicció anys 60 / AMAT |
Després de la Guerra Civil
es tornà a celebrar la festivitat amb la benedicció inclosa dels automòbils.
Els anys cinquanta i seixanta aquesta benedicció es feia a la porta de
l’església de l’Hospital al passeig.
 |
| Benedicció davant l'església de l'Hospital / AMAT |
També es celebrava en aquella època la benedicció a la plaça de Ca
n’Anglada, amb motiu de celebrar la seva Festa Major i al esser Sant Cristòfol
el patró del barri.
 |
| Benedicció a la parròquia de Sant Cristófol |
Fonts
Consultades
PLANS,
Lourdes. Sant Cristòfol, patró de la ciutat amb culte al Sant Esperit i Ca
n’Anglada. L’Abans. Efadós.Terrassa 2007.
FIGUERAS,
Pere. Terrassa Gràfica. Arxiu Tobella. Terrassa 1994
AA.DD. Terregada. Goigs de
Sant Cristòfol. Ajuntament de Terrassa. Edicions el Mèdol. Tarragona 1991
MUÑOZ, Anna i FONT, Dolors.
Terrassa 1920-1930. Arxiu Tobella. Terrassa 1986
VILLATORO. Vicenç, LLOCH, Jordi i SABRIÀ, Salvador. Terrassa 1964-1977, Arxiu Tobella.
Terrassa 1981.
TAPIOLAS, Judit. Els primers automobils. Terrassa DC. 26
maig 1989, pàg. 6
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada