Parc de Vallparadís: les fonts.(6)

Terrassa és de les poques ciutats de Catalunya que disposa al centre de la població d’una zona verda de grans dimensions com és l'espai de Vallparadís, un parc urbà únic a Catalunya per la seva singularitat ja que es tracta d’un espai natural recuperat, el torrent de Vallparadís,  que travessa de nord a sud la ciutat, la qual cosa el fa molt accessible.

L'espai és ric en aigües i aquesta abundància es produeix per la recerca de les aigües subterrànies d'una eixida vers els torrents. És per això que hi ha tantes fonts naturals que eren llocs de proveïment de l'antic poble de Sant Pere, per regar les hortes, l'espai d’esbarjo i també, durant l'edat mitjana, per desenvolupar una novella indústria de molins fariners  Fins i tot s'hi ha apuntat la presència d'una fornal. Amb la reconversió del torrent en  parc la majoria de fonts es van recuperar i restaurar.

Fent un repàs d'aquestes deus trobem, al torrent Monner;

Font de l’Apotecari: Estava situada a la part nord de l'avinguda Vint-i-dos de Juliol, dins d'una caseta d’obra i envoltada de taules per fer-hi pícnic. La font va caure en desús i a finals del Segle XX es va cobrir aquesta part del torrent i a l’esplanada resultant se l’hi ha imposat el nom de Pla de la Font de l’Apotecari en record d’aquella deu tant popular. Però perquè  no quedés en l’oblit s’ha més o menys recuperat,i ara en trobem una que és, podríem dir, de disseny- segons el que entenguem per aquest concepte-. Està al vell mig d’una zona de jocs, darrera l’escola Lanaspa. És una petita font de ferro, allargada i prima, amb un broc. Simple, però diferent de moltes altres  situades en llocs semblants.

Font de l'Apotecari / AVAPSP

Fontl Claurell: Aquesta deu va quedar soterrada l’any 1856 amb el reompliment amb terres dels terrenys quan es va construir la línea de ferrocarril del Nord, a la curta i a la llarga factor decisiu per al procés de desenvolupament.

El progrés, com passa sovint, té certs preus per a la natura, i més si les actuacions es produeixen en un marc urbà. Diuen alguns vells terrassencs que la Font del Clausell es resisteix a morir, i que encara raja dins dels col·lectors.

Font del Tintorer: Està ubicada a la vessant esquerra i diuen que deu el seu nom als tintorers de la fàbrica Guardiola que feien els seus àpats a la font.

Era una font que estava al mig d’uns esbarzers. Cap als anys setanta un veí, Manel Coloma, va remodelar l’espai fent-lo més acollidor amb l’afegit d’unes taules de pícnic.

Durant dècades aquesta font era la més popular del torrent i la seva aigua molt reconeguda perquè deien que portava molt ferro. Era constant el traginar d’obrers amb càntirs  portant bona aigua fresca a les fàbriques dels voltants.

Amb la reconversió a parc, l’espai de la font ha estat reestructurat.

Font del Tintorer / Joaquim Verdaguer

Font del Rossinyol: Situada més avall i al mateix vessant que la Font del Tintorer. També ha estat recuperada i reestructurada.

Font de Santa Maria: Ubicada a la paret de tanca sota les esglésies de Sant Pere. Va ser dissenyada per l’Arquitecte Puig i Cadafalch l’any 1921. Aquesta deu ha generat diversitat de polèmiques sobre la seva salubritat, a causa del   seu pas per sota l'antic cementiri de Sant Pere. Actualment està tapada. Antigament aquesta font  estava situada a l’actual cruïlla del camí que baixa del carrer de la Rectoria i es coneixia com la font del Single.

Font del Cucut: Situada sota el murs de Cal Salvans en la petita esplanada que hi ha prop de la gran deu artificial que dóna l’aigua que alimenta el llac de Vallparadís. Aquesta font actualment està en desús.

Brollador del torrent Monner: Brollador amb una boca de quasi dos metres d’amplada d’on sorgeix l’aigua a pressió oferint una   gran espectacularitat. Esta situada sota la passera. Per un canal artificial deixa les aigües a la bassa gran de Vallparadís, situada a 1.5 km. proppassat el pont del cementiri Vell. Des d’aquesta bassa es bomben, per circuit tancat, 300 m3/h parc amunt fins al brollador esmentat.

El brollador / Joaquim Verdaguer

Al que era el torrent de Sant Pere o de les Bruixes trobem:

Font del torrent de les Bruixes: Situada sota la paret de contenció de la plaça del Rector Homs, prop del Pont de Sant Pere. Antigament era coneguda com la font i el safareig de Cal Datzira en relació al seu propietari que tenia el seu mas a la plaça de l’església enderrocat a finals dels anys cinquanta per ampliar la plaça.

Font de Cal Datzira o del torrent de les Bruixes/ AVAPSP-Joaquim Verdaguer

Després de la confluència dels torrents Monner i el de les Bruixes entrem en el Pla del Castell on hi havia;

Font del Sot del Pi o d’Ocellet: Situada a la vessant dreta del torrent sota l’actual carrer del Castell. En aquest espai hi havia el veïnat del Sot del Pi. A mitja vessant hi havia la font del Sot del Pi que donava les seves aigües sobrants al rentador comunitari cobert que hi havia prop del corriol d’aigua del torrent.

Font del Castell: A la vessant de sota el castell  de Vallparadís  hi havia una font i un safareig. Després de les excavacions arqueològiques en el fossar de ponent i la reconversió del torrent en parc, la font va desaparèixer.

Més avall del pont del Passeig la gent gran parla d’una font a les Hortes dels Frares però no s’ha pogut esbrinar on estava.

Des del pont del Passeig fins al torrent de la Font d’en Sagrera

 

Font del torrent de les Ànimes: A la confluència del torrent de Vallparadís  amb el de les Ànimes, sota La Muntanyeta, trobem la font del torrent de les Ànimes. S'hi accedia per un petit camí que sortia del carrer Mare de Déu del Pilar.

Font del Ticó: Situada al costat esquerre del llit del torrent de Vallparadís. Per arribar-hi calia baixar molt dretament per un corriol entremig d’hortes. Als anys 60-70 del segle XX se la coneixia també amb el sobrenom de la Font del Pilar, perquè un dels accessos estava en  aquest carrer del barri del Cementiri Vell.

Aquesta font ha desaparegut amb motiu de la transformació de tot aquest sector i reconversió en el Parc de Vallparadís. L’aigua ha estat canalitzada i alimenta la bassa dels peixos. La font portava el nom del propietari de bona part dels horts que l’envoltaven –Escolastico-.  Es veu que aquest era un personatge molt peculiar de la zona.

Font de l’Arrupit: Sota la carretera de Montcada, davant les populars cases del Gall, i darrere l’actual llac de Vallparadís hi havia la font de l’Arrupit, ara desapareguda. La seva aigua, però,  alimenta els serveis  del llac.

Aquesta font ha desaparegut amb motiu de la transformació de tot aquest sector en el Parc de Vallparadís.

Font d’en Serracanta: Aquesta font, potser la més espectacular del parc, està situada al vessant esquerre del Parc del Torrent d’en Sagrera, a la vertical del carrer d’Albinyana. Font situada dins d'una espaiosa gruta amb un sostre amb volta de totxo, s’alimenta de la mina de Serracanta situada dins la cavitat. És una construcció excepcional i de gran bellesa, de planta quadrada – d’uns vuit metres, amb una volta esfèrica, amb una mena de saleta i lleixes, amb parets que havien estat decorades. La gruta on  hi ha  la font va ser utilitzada com a refugi durant la Guerra Civil.

La font i la mina es van veure afectades pels aiguats del 25 de setembre del 1962, que van provocar la seva pèrdua en l’oblit del veïnat.

Les obres d’urbanització del tram sud del Vallparadís van permetre la seva redescoberta .

Aprofitant la transformació del torrent en parc es va adequar la font perquè formés part com a element singular de la zona. La font s’ha convertit en un nou atractiu arquitectònic i natural del parc. El dia 29 d’abril del 2007 és va inaugurar la urbanització d’aquesta part del parc i la restauració de la font.

Font situada dins d'una espaiosa gruta amb un sostre amb volta de totxo. La font s’alimenta de la mina de Serracanta situada dins la cavitat. És una construcció excepcional i de gran bellesa, de planta quadrada – d’uns vuit metres, amb una volta esfèrica, amb una mena de saleta i lleixes, amb parets que havien estat decorades.

La font d'en Serracanta / Joaquim Verdaguer

Font del Verdós: Font desapareguda. Se sap que aquesta font estava sota el col·legi President Salvans.

Font d’en Sagrera: Estava situada un pèl enlairada del llit del torrent, aproximadament, uns 400 metres més avall de la Font del Verdós. Un corriolet les unia.   Formada per una petita font i una bassa, molt popular, on es banyava la canalla. Davant mateix passat el torrent, hi havia  el desaparegut camp de futbol del “Monu”, anomenat així perquè hi jugava  l’equip del Monumental.  Aquest camp de futbol estava situat molt a prop d’on avui hi ha els pisos de la Carretera de Rubí, i el viaducte de la variant de la N-150.

Probablement la desaparició de la font també va ser resultat dels aiguats del 25 de setembre de 1962.

Fonts Consultades:

Conversa oral amb Josep Riera Riera, veï de la zona del carrer de la Torre.

OLLER, Joan Manuel. SUAREZ, Francesc. VERDAGUER, Joaquim. Serveis d’Aigua a Terrassa. Fundació Mina d’Aigues de Terrassa. 2007

BOIX. Las fuentes de Vallparadís. Tarrasa Información, 5 oct. 1968, p. 9

SANTIAGO. Les fonts de Vallparadís. Programa de la Festa Major de l’Antic poble de Sant Pere 1984.