Llevat del ponts de Sant Pere i del
Passeig, el Parc de Vallparadís (vegeu en aquest blog aquests dos ponts), està farcit de passeres i pontets que
comuniquen les dues vessants del torrent.
Pont del camí de Sabadell
El camí de Sabadell començava a la porta
de Sant Antoni, baixava per l’actual carrer del Castell i enfilava torrent
amunt, fins que es creuava amb l’actual camí de sota del Mur de la Casa Salvant després de passar
per sobre d’un pontet de pedra. En arribar
a l'actual carrer Salmerón, el
camí seguia, en diagonal, pel carrer del Claustre fins a les Arenes per seguir
en paral·lel a la via del tren, cap a Sabadell. Aquest pont medieval va desaparèixer
quan es va canalitzar, a mitjans dels anys cinquanta del segle XX, aquest tram
de torrent.
Passera del Torrent de
les Bruixes
Una de les fases d’urbanització com a
parc del torrent de Vallparadís va ser la que pertocava a l’espai anomenat
torrent de les Bruixes, des del passeig del Vint-i-dos de Juliol fins al torrent
Monner, amb el pont de Sant Pere inclòs. Dins els elements afegits en aquesta
fase es va construir una passera que
comunicava el carrer de Bonaventura Castellet i el carrer de Sant Valentí, tot
remembrant l’antic camí romeu del poble de Sant Pere de Terrassa a Montserrat.
El parc i la passera del Torrent de les Bruixes es va inaugurar el 13 març de
1999.
 |
| Passera del Torrent de les Bruixes / AMAT |
Passera sobre el torrent
Monner
Un dels elements singulars que apuntava
l’arquitecte Josep M. Coll i Bacardit, en el seu disseny idealitzat, el 1915,
per un futur Parc de Vallparadís era un pont de mig punt, sobre el torrent
Monner, que enllacés les esglésies de Sant Pere amb el carrer de Salmerón.
L’any 1997 s’inaugurava el tram del
torrent Monner del nou Parc de Vallparadís. Anys més tard, el dia 1 de juny del
2004 s’inaugurava la passera del torrent Monner que dóna pas als vianants per anar des de la zona dels museus
del carrer de Salmerón fins a les esglésies de Sant Pere.
És un pont de 80 metres sense cap
pilastra que el subjecti. S’aguanta per dos cables tensats i és capaç de
suportar fins a 400 kilos per m².
És una obra d’enginyeria única a Europa
que ha merescut diversos premis: Premi Bonaplata 2003; Finalista dels Premis
FAD 2005; Premi Catalunya Construcció 2005; Premi Construmat 2005; Premi 3ª.
Biennal d’Arquitectura del Vallès 2005; Premi Internacional Puente de Alcántara
2005; Premi Footbrige Awards 2005
 |
| Passera dl Torrent Monner / Fotos Francino-AMAT |
Pont del Cementiri Vell
Amb l'annexió a Terrassa de la Quadra de Vallparadís,
l’any 1830, el cementiri provisional de Vallparadís va passar a ser el
cementiri oficial de Terrassa. Fins que no es va construir el pont del Passeig
l’any 1896, la manera d’arribar al cementiri era per un camí que des del carrer de Serrano baixava al torrent de
Vallparadís fins a l’altra riba on estava ubicat el cementiri. Amb el batiment
del pont del Passeig el camí va caure en desús fins que ben entrat el segle XX
es va omplir un terraplè per donar comunicació tant al cementiri com al barri
del carrer de la Mare
de Déu del Pilar. L’any 1962 arran les rierades, a les Hortes dels Frares es va
formar un llac que, finalment, es va
endur per endavant el terraplè. L’any 1967 definitivament es va salvar
el torrent amb la construcció d’un viaducte que popularment era conegut com a
pont del Cementiri Vell.
Entre l’any 1963 i 64 es procedí a l' enderroc del Cementiri.
 |
| El terraplé després de les riudes 1962 i el pont del Cementiri Vell / AMAT |
El pont del Gall
Quan es va construir la carretera de
Montcada per anar més directament a Sabadell i a Barcelona, per salvar el
torrent de Vallparadís es va bastir un pont que la veu popular l'anomenà
«pont del Gall». L’origen del nom prové
de l’any 1876, a causa d'un
terrassenc anomenat Miquel Capella, que tenia el sobrenom el Gall. Va fer construir sis cases en el tros que va des del
torrent al carrer de l’Agricultura. La veu popular anomenà
aquelles cases un xic apartades de la població com «cases del gall». El
pont proper també era conegut per aquest nom. Tot i que l’Ajuntament va retolar
definitivament aquell tros com a carretera de Montcada, la gent gran
continua anomenat la toponímia antiga. Aquestes cases van ser les precedents
del que seria més tard el barri de Can Palet.
Amb la urbanització de la part baixa del
parc de Vallparadís del torrent de la
Font d’en Sagrera es va reformar el pont, que obrí el pas per a vianants per sota comunicant la zona del llac amb la de la Font d’en Sagrera.
Passera d’en Serracanta
El nom de la passarel·la prové de la font
d’en Serracanta situada a l’esquerra del torrent de Vallparadís, La font, rehabilitada, s’ha convertit en un
nou atractiu arquitectònic i natural del parc.
El 28 d’abril del 2007 s’inaugurava la
quarta fase d’urbanització del Parc de Vallparadís, de sis hectàrees, entre el
pont del Gall i l’avinguda de Santa Eulàlia. Tot aquest tram era conegut com a
torrent de la Font
d’en Sagrera.
La transmutació del degradat torrent en
parc va portar a dividir l’espai en tres sectors ; Les Hortes Velles, des del
pont del Gall fins a la passarel·la; des
d’aquesta fins a l’alçada dels carrers Wilson i Torres i Bages com a Parc de
torrent de la Font
d’en Sagrera; i, un últim tram fins a l’avinguda de Santa Eulàlia amb el nom de
La Devessa
El nou parc es va dotar d’una passarel·la
que comunica el carrer d’Escudé (barri del segle XX) amb el carrer del Germà
Joaquim (barri de Can Palet). Aquesta passera té 101 m. de llarg i 3 m. d' ample, amb un pes de 46
tones.
La seva estructura d’acer amb un disseny
que recorda a “tres aus que sobrevolen el parc". Està subjectada per dos
pilars; un d’ells té un ascensor que garanteix la completa accessibilitat al
parc.
 |
| Passera d'en Serracanta / Badia-Casanova-AMAT |
Passera de la Unió
Aquest viaducte es va inaugurar el 19 de
febrer del 2010 amb un castell de focs i la presència de l’alcalde, Pere
Navarro. És una passera situada a la part baixa del Parc de Vallparadís que
comunica els barris de Can Palet amb els del Segle XX, enllaçant el carrer de
Morella i la carretera de Rubí. Es una estructura de 107 m de llargada. el nom de
“la Unió” va ser
escollit i conceptuat pels escolars dels CEIP’s President Salvans, Pau Vila i
les escoles Andersen i Sagrat Cor de Jesús.
 |
| Passera de la Unió / Joaquim Verdaguer |
A la zona de Can Jofresa hi ha el
viaducte més llarg sobre el torrent de Vallparadís; el de l’autopista,
construït el 1974.
 |
| Viaducte de l'autopista / Joaquim Verdaguer |
Precioso reportaje muchos no los he visto os felicito por hacernos recordar nuestros tiempos de niñez y juventud
ResponElimina