Durant tot el segle
XIX el país va estar immers en tot un seguit de guerres fins l’any 1876, que va
acabar la tercera Guerra Carlina,
L’instint bèl·lic predominant
dels adults s’impregnà als jocs de la jovenalla que mantenien la bàrbara costum
del viu odi entre barriades que portaven a fer el valent a base de “guerres” de
pedregades.
El geòleg Jacint Elies
Escayol rememorant la seva joventut ens ha deixat escrit aquesta bàrbara costum
gens recomanable:
“ Els que habitaven
el Raval, eixint pel portal de la
Guia en dies convinguts entre uns i altres, venien a batre’s
amb els del carrer de Sant Roc, al mig de la riera del Palau, aleshores encara
no encasellada.”
“En aquesta riera hi
abundaven els rocs i palets, i eren els projectils
que aprofitaven els dos bàndols contendents per a llançar-se’ls mútuament amb llargues
fones o mandrons de cànem, en el maneig dels quals uns i altres hi eren molt
destres. “
 |
| Un mandró |
“L’areny de la riera
del Palau venia a peu pla amb el portal de Sant Roc i les casetes grogues del
carrer de Torrella, i com per altra banda les pluges i tempestes eren aleshores
més freqüents i abundants, no és estrany que dit areny es trobés ple de rocs,
palets i sorra”
“Aquells
apedregaments (o pedregades, que es com se’n deia aleshores) feien que en els
patis del nord del carrer de Torrella i els de Sant Roc no hi hagués cap
seguretat de sortir-hi, ni d’estar-se a contemplar la lluita des de les
finestres perquè les pedres desviades en trencaven els vidres i ferien als que
es trobaven al darrera”
“ De resultes
d’aquelles lluites, a Terrassa hi havia alguns joves bornis : en el carrer de
Sant Roc, hi havia un company nostre anomenat el Pepet de Cal Pitxal, que vivia a la casa on ara hi ha l’estanc d’en Josep
Torrella, que va ésser fet borni d’un ull per una pedra, i durant la seva
llarga malaltia, tres o quatre amics algunes tardes li anaven a fer companyia.
Un altre borni era un pintor Font que vivia al Raval, on ara hi ha la façana
del Mercat de la
Independència, però amb l’entrada al carrer del Portal de la
Guia. A parts dels bornis, els ferits en
altres parts del cos eren bastants.”
“Per fi, les autoritats
hi varen posar remei, enviant al lloc de les batusses parelles de la Guàrdia Civil, a la vista de les quals els
contendents es feren escàpols camps a travessa per por d’esser agafats o de
pagar una forta penyora, i no retornaven a casa fins ésser ben fosc”,
Aquestes disputes i
odis a pedrades no eren exclusivament de la vila de Terrassa, sinó que eren
freqüents entre poblacions veïnes: a Rubí se les tenien contra Sant Cugat o, entre Ullastrell i
Viladecavalls
Que hem de dir entre
Terrassa i Sabadell que es llançaven pedres a banda i banda de les riera de les
Arenes, els torrents de la Grípia
i la Betzuca. En
un llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament de Terrassa hi consta aquestes batusses.
 |
| La riera del Palau / Fons Ragon-AMAT |
Com hem dit,
aquestes esbatussades es feien a la riera del Palau en el tram entre la
l’actual plaça del Mestre Granados i la plaça d’Anselm Clavé. La riera no
estava canalitzada per tant eren freqüents les avingudes d’aigües, que provocaven
inundacions als baixos del Portal de Sant Roc. No era així més amunt, on la
riba estava protegida per les parets de l’Hopital i els darreres de la fàbrica
Busquets. La riba de la dreta, el que serà el barri de la Riera, al no estar urbanitzada,
els danys que podien produir les aigües era minsos. No va ser fins l’any 1854
que es va començar a poblar amb la construcció de el nou escorxador a la
cantonada dels actuals carrers del Pare Llaurador i de Galileu. Una mica més
avall i havia la Sínia
de la Targa i,
més enllà del carrer Volta, suposadament les restes del mas del Pla on es va
construir la Masia Freixa.
Cap el sud, camps de
blat fins el camí d’Olesa (actual carrer de Mart). No va ser fins el 1860 que
Jaume Torrella va construir deu cases arran el camí d’Olesa, en el que
s’anomenà carrer de fora (carrer d’Antoni Torrella).
Després , al 1876 es
van construir les cases del Nyigo en el carrer de Galileu , entre Blasco
de Garay i Antoninus Pius
Fonts
consultades:
COMELLAS,
Antoni segons records de ELIES, Jacint. Escrits inèdits de Jacint Elias i
Escayol. Record del passat. Revista Terme. núm. 27. novembre 2012
RAGÓN, Baltasar. Els carrers
de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)
RAGON, Baltasar. Terrassa en el segle XIX. Impremta Morral. Terrassa 1936
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada