La
masia de Can Montllor es troba a 150 metres a la dreta de la carretera de
Castellar, després de passar els grups de Sant Llorenç.
El
seu emplaçament era un encreuament de camins: el camí dels Monjos que passa pel
costat de la masia en direcció al convent de Santa Magdalena del Puigbarral i
el camí ral de Terrassa a Castellar del Vallès.
En el segle XII era conegut com el mas Isarn
La
documentació més antiga que es disposa
de l’any 1209 fa referència al mas Monteroles de Guillem Mosterol.
A l’Arxiu Tobella es conserven una sèrie de 15
pergamins del segle XVI, inventariats per un notari. El més antic , de l’any
1228, ens diu:
“En
lo pergamí de nº 1 se dice que in poder de Pere Colomer nott de Junqueras als
18 de fbre de 1228 fou rebut en acte de concordia que feren Pere de Podiata en
son nom propi y en nom de Ramon de Buurgo son Pare y de Guillema de Mora sa
Mare de una part y la Priora
y Monjes de Junqueras de part altre en que convinguen que les Monjes tinguessin
tots temps ( ) casas en la vila de
Tarrassa que confrontan à llevant ab lo carrer à mitg dia ab las casas de Joan
Sirvent, à ponent ab las casas de la Lambrota, y a tramontana part ab un obrador de
Pere de Podiata y part ab las casas de Ramon de Burgo, y dit Pere de Podiata en
dits noms tingues per ell, y los seus (
) los drets y noms que foren de Guillema Mora sa Mare y de Pere de
Podiata son Aví no obnstant que Berenguera de (Perdiada) hagues donat dits
honors a dit Monastir, y a mes de aixo consentan les dites Monjes que dit Pere
tingue un aborador contigo à ditas casas que confronta â tramontana ab las
casas de dit Ramon de Brurgo”.
L’any
1440 la pubilla del mas, Fransina Mosterol, es casà amb Antoni Montllor i el
mas passà a anomenar-se Can Montllor.
 |
| Can Montllor / Proc. Pepita Massana-Arxiu Tobella |
En
el catàleg d’edificis protegits es fa la descripció següent: “Masia de planta
rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dos vessants. Façana
principal perpendicular al carener i orientada a migdia, de composició
simètrica i clàssica. Planta baixa amb portal
d’accés cobert per un atri d’entrada, que a la vegada fa suport del
balcó del primer pis mitjançant columnes rodones de totxo. Al primer pis
s’obren tres balcons d’idèntiques proporcions. A les golfes s’obren tres
finestretes centrades i dues laterals segons el ritme vertical de forats. Tota
la façana està delimitada per línies d’imposta i lesenes verticals que reflexa
els tres cossos estructurals de l’edifici.
 |
| El rellotge de sol / Rafael Aróztegui |
El
tractament és amb relleus de totxo vist a totes les obertures, motllures de
ciment d’imposta i lesenes i la resta és estucat de color clar. Al costat de
l’edifici principal se n’afegeixen d’altres com a dependències del mas; el cos
lateral dret és bastit seguint el mateix llenguatge que l’edifici principal. La
imatge actual és deguda a les reformes de principis de segle”
A
la façana hi ha un rellotge de sol quadricular situat a l’alçada del primer pis.
Durant
els anys seixanta i setanta la masia s’utilitzava com a agència i dipòsit de
bombones de gas butà, des d’on, en camions, es distribuïa pels de carrers de
Terrassa.
A
finals del segle XX s’utilitzava com a restaurant. Actualment està abandonada.
 |
| El mas com a distribuïdor de bombones de gas |
Les
terres de Can Montllor eren molt extenses i arribaven pel sud prop de la línia
del tren. Les d’aquest sector foren adquirides per l’Ajuntament de Terrassa,
per cedir-les al Ministeri de la
Guerra per destinar-les a l’edificació de casernes militars.
El projecte no va prosperar i l’Ajuntament va subhastar la meitat de la
parcel·la de l’esquerra que la va adquirir l’AEG. L’altre tros fou cedit a
l’Obra Sindical del Hogar que entre 1952 i 1955 aixecà el grup d' habitatges
d’Ègara. A la parcel·la del davant d’aquest grup d’habitatges, a l’altra banda
de la carretera, en un principi es volia construir una zona esportiva. Es
començà amb la construcció del Camp Municipal d’Hoquei, el qual s'emportà la riuada del 1962. Actualment en el seu lloc
hi ha l' Institut Blanxart.
 |
| Can Montllor / Rafael Aróztegui |
Tot
i això, l’Ajuntament va adquirir dels propietaris de Can Montllor les terres
ponentines del mas, situades entre la riera de les Arenes i la carretera de
Castellar, amb el propòsit d' edificar-hi un complex de casernes militars. Per
segona vegada el projecte no va reeixir, si més no s’ubica en el sector un
campament militar de cavalleria. La resta de terreny el Consistori la cedí
a la
l’Obra Sindical del Hogar, l’any 1955, va construir, entre 1955 i 1964
el grup d' habitatges de Sant Llorenç.
 |
| Can Montllor / Rafael Aróztegui |
La
masia donà nom al barri de Can Montllor, a la dreta de la carretera de
Castellar, davant per davant dels Grups de Sant Llorenç. La zona havia estat
sempre agrícola i la primera casa que hi va haver arran de la carretera va ser
un bar que donava servei als soldats del campament militar. La resta de cases
es van anar edificant arran del bar davant del Grup Sant Llorenç, a l’altra
banda de la carretera de Castellar, aprofitant els serveis que oferia el fet
d’estar a prop de l’esmentat grup habitatges. El barri en general és un
conglomerat de naus industrials. Actualment forma part de tres barris units en
una sola associació de veïns: el barri de les Arenes, la Grípia i Can Montllor.
Fonts consultades:
Arxiu Tobella. Pergamins de la hisendat de Can Montllor.
Segles XIII – XV
Gerècia d’Urbanisme. Catàleg
d’edificis d’interès històric-artístic. Ajuntament de Terrassa. 1981.
FERRAN, Domènec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa. 1997
SOLER, Joan; CARDELLACH, Teresa;
VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa.
Ajuntament de Terrassa . 2007
SOLER, Joan. El Camí dels Monjos. Ajuntament de
Terrassa. 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada