A cavall dels segles XX i XXI Terrassa estava esmerçada ens grans
projectes urbanístics: soterrament de la RENFE, parc de Vallparadís, el pla del centre,
etc.
En el pla del centre estaven subjectes dos projectes d’envergadura: la
construcció del pàrquing de la plaça Vella i el del raval de Montserrat.
Prèvia a la construcció dels soterrats es va portar a terme una extensa
campanya d’intervenció arqueològica i el descobriment de diverses troballes com
els fonaments del castell-palau de Terrassa, el cementiri dins la vila i tot el
traçat del tram del fossat que passava per la part llevantina de la plaça Vella
i un tram del que hi havia al raval de Montserrat, i que donava consistència a
la fortificació de la vila de Terrassa, al segle XIII.
 |
| En negre, trams del fossar descobert /Museu de Terrassa |
Del fossat també s’han trobat petits trams: en una finca del carrer dels
Gavatxons, en una altra del carrer del Vall i, també en el carrer de la Unió, a l’altura del carrer
de Joan Coromines. Amb totes aquestes descobertes s’ha pogut fer una
reconstrucció hipotètica de la resta de trams del fossat encara per descobrir.
El fossat presentava un perfil en forma de V o de U i es va poder
demostrar la tesi que per fer el fossat del carrer de Gavatxons i de la plaça
Vella es va aprofitar el pas per aquell indret del torrent del Rossinyol o de la Torre, tal com ho
demostraren els sediments de grava trobats. El fossat tenia una amplada de 5 metres i una fondària de
3’5 m, aproximadament.
Amb el temps, l’enderroc de les muralles i l’abocament de terres en el
fossat van fer possible l’edificació de cases al seu damunt que configuraren el
carrer de Gavatxons i la part sud de les cases del raval de Montserrat.
 |
| Senyalització a la plaça Vella del fossat /Joaquim Verdaguer |
Després de les excavacions arqueològiques es va procedir a la definitiva
construcció dels pàrquing i a la nova pavimentació de la plaça Vella i del
raval de Montserrat. Però els tècnics del patrimoni no deixaren passar l’ocasió
per deixar en el paviment senyals inequívocs de per on havia transcorregut el
fossar medieval. A la plaça Vella, al terra, davant els edificis de la banda de
la catedral, es pot apreciar que la pavimentació de la zona és diferent del de
la resta de la plaça. Un llarg tram de tres metres d’amplada que va des del
carrer de l’església fins al carrer de Gavatxons, està fet amb llambordes que
ens marquen per on passava el fossat. A la plaça, davant del carrer de
Gavatxons, a terra, hi ha un estructura rectangular de fusta que ens indica on
es van trobar les restes de la porta medieval de la Font o del Camp de la Creu.
 |
| Troballa de la porta de la Font Vella / Museu de Terrassa |
 |
| Senyalització de la situació del portal de la Font Vella / Joaquim Verdaguer |
Al raval de Montserrat, davant dels edificis imparells, hi ha uns petits
rails paral·lels que marquen el tram del fossat localitzat i excavat. Van des
del carrer Cremat fins al de la
Unió.
 |
| Rails que ens marquen el fossat al raval de Montserrat / Rafael Aróztegui |
També hi ha altres indicadors en el paviment de la plaça Vella, però ens
marquen fites aconseguides per la cultura popular:
El dia 22 de novembre de l'any 1998 la colla dels Minyons de Terrassa
aconseguia carregar i descarregar el primer 3 de 10 amb folre i manilles de la
història castellera a la plaça Vella (el raval, plaça castellera terrassenca,
estava en obres). Per la
Festa Major de Terrassa del 1999 l'Ajuntament va
col·locar en el terra de la plaça Vella, en el mateix lloc on es va aconseguir
la fita, una placa de bronze amb el redactat següent «En aquesta plaça / el 22 de novembre de 1998
/ la colla castellera Minyons de Terrassa / va descarregar el 3 de 10 / per
primera vegada a la història». Passat l'estiu aquesta placa va
desaparèixer i, pocs dies abans de la diada de la colla del novembre del 1999, l'Ajuntament la va
reposar amb el mateix redactat, però aquesta vegada de pedra.
 |
| Descoberta de la placa del Minyons / AMAT |
Una altra placa situada a terra, al mig de la plaça Vella, és la de
l’Esbart Egarenc. Per la Festa Major
de l’any del 2008 es va celebrar el cinquantenari de la recuperació del ball,
l’any 1959, amb l’acte de col·locació d’una placa al bell mig de la plaça Vella,
en el lloc on es dansa el Ball de Plaça durant la Festa Major.
 |
| Col·locació de la plaça de l'Esbart Egarenc / proc. Esbart Egarenc |
El dia 4 de juliol l’alcalde Pere
Navarro descobria una placa amb la inscripció següent «L’Esbart Egarenc del Centre Cultural El Social,
va recuperar el 1959 el Ball de Plaça de Terrassa, i des de llavors es dansa en
aquesta plaça cada diumenge de Festa Major. Festa Major de 2008».
Fonts
consultades:
MORO,
Antoni. Reflexions sobre la reconstrucció del recinte emmurallat de la Vila de Terrassa als segle
XIII-XVI dins l’actual trama urbana. TERME, núm. 13 de novembre de 1998.
VERDAGUER,
Joaquim. 50 anys de dansa. Esbart Egarenc 1958-2008. Esbart Egarenc:
Terrassa, 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada