Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 19 d’octubre de 2014

Plaça d’Anselm Clavé



A mitjans del segle XIX, el poeta i compositor Anselm Clavé volia acostar la cultura a la classe obrera, a través de la música. La vida d’aquesta classe social es reduïa a treballar moltes hores en dures condicions i sense oportunitat de gaudir d’activitats extralaborals de cap mena, ni oci, ni sanitat, ni educació. Per tant, allò que Clavé estava introduint suposava tota una revolució social. D’aquesta manera, els obrers abandonaven les tavernes per unir-se en societats corals.
Anselm Clavé

Així doncs, els Cors de Clavé, sorgits llavors sota el lema fundacional de "Progrés, virtut i amor", estaven formats a l’entorn del món obrer, que fins aleshores no hi entenia de música ni de solfeig. El primer cor fou L’Aurora, organitzat el 1845. Més tard, es va dir la Fraternitat i, després, l’Euterpe. L’èxit d’aquest grup encoratjà la creació de nombroses societats corals a tot el Principat.

El mestre-poeta va morir l’any 1874. L’Ajuntament de Terrassa li rendí homenatge posant el seu nom a un carrer de Terrassa, l’actual Vazquez de Mella.

El dia 29 de juny de 1918, la ciutat va organitzar un festival coral en homenatge a Anselm Clavé. L’acte es va celebrar al Passeig amb la presència 26 corals de les comarques barcelonines, tres d’elles de Terrassa: La Llanterna Sempre Viva, Societat Coral Joventut Terrassenca i la Societat Coral Els Amics. A la paret de la glorieta dels músics es va descobrir una placa commemorativa de l’homenatge a Anselm Clavé. Reunides totes les formacions coral es van interpretar conjuntament diverses peces musicals.
Homenatge a Anselm Marcet al Passeig 1918 / Foto Argilaga- Ilustración Catòlica
En plena Festa Major, el  dia 2 de juliol de 1921,  s’inaugurava la nova estació del Ferrocarrils de Catalunya. Després de vàries discussions sobre on tenia que anar, al final es va construir a la rambla, darrera els patis del carrer Major.
El carrer Major prop de la Rambla /Arxiu Tobella
En aquella època el carrer Major anava des de la plaça Vella fins a la Rambla.

Per donar una bona imatge al sortir de l’estació es van enderrocar les cases del núm. 49 al 57, és a dir les cases entre la Rambla i el carrer Vinyals. Per tant, davant la estació va quedar un gran espai: la plaça del Ferrocarril.
La plaça del Ferrocarril /Fons Ragon-AMAT
L’Ajuntament, el dia 6 d’octubre de 1926 acordava posar-li el nom de plaça Clavé i, l’espai estret de cases sense enderrocar, entre el carrer Cisterna i el carrer Vinyals: Portal de Sant Roc
Placa dedicada a Anselm Clavé / Joaquim Verdaguer
El 31 octubre l’Associació Euterpe de Barcelona convocava a 56 societats coral associades a participar a Terrassa a un gran festival en homenatge a l’Anselm Clavé, amb la participació de 800 cantaires presents amb els estandarts de cada agrupació. De Terrassa hi participaren, La Coral La Llanterna Sempre Viva, la Societat Coral Joventut Terrassenca i la Corals Els Amics.

Concentrats al Raval, els participants enfilaren en cercavila cap a la nova plaça de davant l’estació on va tenir lloc . L’acte compta amb l’interpretació de les peces «La maquinista»«El pescador»«Les flors de Maig»«l’Emporda» i «Glòria a Espanya». En l’acte es va descobrir una placa a la façana del núm.    en honor a Alselm Clavé que portava inscrit “Plaça Clavé (en lletres majúscules). Homenatge al músic i poeta. 31-X-1926. La placa està coronada amb un medalló amb la figura escolpida del mestre i, abaix l’escut de la ciutat.

L’any 1928 es va inaugurar la remodelació de la plaça amb la instal·lació de dos grans fanals, dos grups d’urinaris i banys subterranis, un jardí d’hivern i a l’extrem oest un brollador.
Plaça d'AnselmClavé/Fons Ragon-AMAT




La plaça Clavé / Fons Ragon-AMAT
L’any 1960 s’enderrocava les cases de l’esquerra del Portal de Sant Roc, endarrerint la linea de les noves edificacions a l’alçaça de l’estació. El resultat va ser una gran plaça amb dos nom diferenciats: Clavé i Portal de Sant Roc

L’any 1961 es va remodelar el deteriorat espai i va instal·lar l’escultura «Repòs» de l’escultor Bach-Esteve. Les destroces de la rierada del 1962 es va emportar per endavant l’espai.

Es va tornar a remodelar la gran plaça desapareixent els urinaris i els banys, el jardinet i el brollador.

El 1972  es va procedir a la construcció d’un pàrquing que ocupava les dues places, per tant s’efectua una enèsima remodelació de la plaça.
Plaça Clavé-Portal de Sant Roc / Badia Casanova-AMAT
El soterrament del Ferrocarrils de la Generalitat comporta l’alliberament de tot el terreny que ocupaven les vies i l’estació. La meitat de l’espai, la corresponent la del nord on hi havia l’estació es convertí en zona residencial i, la resta en el parc dels Catalans.

L’alcalde Manuel Royes inaugurava, el dia 21 de juny de 1996, la remodelació de la part sud de la plaça d’Anselm Clavé inclosa en el projecte urbanístic Portal Parc. Per aquests motius, en una de les xemeneies d’aire del pàrquing situada prop del carrer de Vinyals, s’hi va col·locar una placa en memòria del fet. La placa porta el següent text; «Les obres de remodelació d’aquesta plaça han estat inaugurades el dia d’avui per l’alcalde de Terrassa, l’Excm. Sr, Manuel Royes / 21 de juny de 1996».
Sobre la placa unes lletres de motlle indiquen al indret: «Plaça d’Anselm Clavé».



Fonts consultades:

Comarca del Vallès. 3 juliol 1918. p.3

AA.DD. Terrassa Segle XX 1867-1993. Diario de Terrassa

MUÑOZ, Anna i FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930. Arxiu Tobella. Terrassa 1986

TAPIOLAS, Judit i FIGUERAS, Pere. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa 1990

FIGUERAS, Pere. Terrassa Gràfica. L’Actualitat de Terrassa. 1994

1 comentari:

  1. Joaquim, em sembla que t´has equivocat amb el nom sota la placa d´en Clavé, hi has posat el nom d Anselm Marcet.

    ResponElimina